Catalunya és de les zones d’Europa que menys implants coclears fan per milió d’habitants i hauria de doblar, com a mínim, el nombre d’intervencions que es fan actualment. Ho ha advertit Gerard Encina, investigador en ciències auditives i coordinador del grau d’Audiologia de la UVic, durant l’entrevista al programa El 9 Matí, d’EL 9 FM. “Es necessita més recursos i un millor accés a les pròtesis auditives per evitar que les persones amb pèrdua auditiva quedin desateses”, ha manifestat l’investigador.
Segons Encina, el problema no és la qualitat de l’atenció quirúrgica, sinó el volum d’intervencions que es fan. “La qualitat de les cirurgies i dels serveis d’otorinolaringologia del país és fantàstica. Estem al mateix nivell que els col·legues europeus, però el nombre és molt inferior“, ha destacat.
Els implants coclears són dispositius que, mitjançant una intervenció quirúrgica, estimulen directament el nervi auditiu a través d’elèctrodes situats dins la còclea. Són una opció per a les persones amb pèrdues auditives profundes i poden permetre que recuperin una capacitat de comunicació que havien perdut. “Persones que no hi sentien gens poden tornar a mantenir una conversa”, ha explica Encina. Tot i que matisa que no recuperen una audició igual que la d’una persona sense problemes auditius.
Encina durant l’entrevista ha exposat alguna de les conseqüències per la pèrdua auditiva. Ha posat l’accent en la relació que diversos estudis han observat entre la pèrdua auditiva i la demència. “Una de les coses que hem vist últimament és que hi ha una relació molt directa” ha afirmat.
L’investigador recorda que algunes recerques situen la pèrdua auditiva entre els principals factors de risc modificables associats a la demència i que li atribueixen aproximadament un 7% dels casos. Es tracta d’un factor sobre el qual es pot intervenir, fet que reforça la importància de detectar i tractar els problemes auditius.
Per això, considera que no s’hauria de veure la sordesa només com una dificultat per seguir una conversa. “La hipoacúsia o pèrdua auditiva és una cosa que t’aïlla de les persones”, ha avisat Encina. Les dificultats per entendre els altres poden portar les persones afectades a deixar de sortir, de socialitzar o de participar en activitats culturals, amb un impacte directe en les relacions personals.
La situació també preocupa pel que fa als audiòfons, especialment pel cost que han d’assumir les persones que els necessiten. Una parella d’aparells de gamma alta pot arribar a costar entre 5.000 i 6.000 euros, mentre que les opcions més econòmiques se situen al voltant dels 1.500 o 2.000 euros. “Hi ha gent que no pot dedicar aquesta inversió a corregir les pèrdues auditives i les va allargant, amb l’efecte social que això té”, ha denunciat, l’investigador.
Encina també denuncia que el suport públic per als audiòfons és molt limitat. En el cas dels infants amb pèrdua auditiva, les ajudes s’acaben a una edat. “Quan tens 26 anys, de cop i volta, l’ajuda s’acaba i ja t’ho has de pagar tu” ha detallat. Per això defensa que la cobertura s’estengui de manera universal. De fet, explica que el juny passat va portar aquesta reivindicació a la Comissió de Salut del Parlament.
Aquesta manca d’accés, afegida al desconeixement i a l’estigma associat a les ajudes auditives, fa que moltes persones triguin anys a buscar una solució. Segons Encina, passen de mitjana entre set i deu anys des que algú detecta que hi sent menys fins que decideix adquirir uns audiòfons.
