“Si fas alguna cosa, no hi tens res a perdre. Pitjor no pot anar”

Albert Tarter no va notar res. Mirava una sèrie al sofà de casa seva un vespre de juliol i el següent que recorda és despertar-se en un llit a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Malgrat ser el protagonista d’aquesta història, per tant, tot el que en sap li han hagut d’explicar, ja que ni tan sols té consciència de dolor al pit o d’haver-se trobat malament aquell dilluns d’ara farà tres mesos. El seu és un exemple de les 2.900 aturades cardiorespiratòries que el Sistema d’Emergències Mèdiques atén cada any a Catalunya, una mitjana de vuit al dia. Amb la fortuna que, a diferència d’altres casos, pot parlar-ne en primera persona. Ho fa assegut al sofà de casa, on va passar, i amb Núria Gallart al costat, la seva dona i qui juntament amb el germà d’ella van ser clau per salvar-li la vida. Reprenent la seqüència d’inici, miraven una sèrie quan “vaig sentir un so estrany i, en girar-me cap a l’Albert, ja estava morat i amb molt mala cara”. Gallart va trucar de seguida al 112 i, després de donar les dades bàsiques, la va acompanyar des del telèfon una infermera del SEM que li anava recitant instruccions: estirar l’Albert a terra de panxa enlaire, comprovar si respirava, fer-se espai... I iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar. Com la majoria de gent, el màxim que sabia la Núria sobre l’anomenada RCP era el que n’havia vist a les pel·lícules, però que fos capaç de reaccionar va salvar la vida de l’Albert: “En aquell moment estava desesperada, l’únic que demanava era que arribés l’ambulància. Ara que ha passat un temps, diria que si fas alguna cosa tampoc hi tens res a perdre. Pitjor no pot anar.” El missatge té sentit, però també fonament científic, ja que les aturades cardiorespiratòries són temps-dependents. Segons el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), de fet, cada minut que passa sense haver iniciat les maniobres de reanimació redueix aproximadament un 10% les probabilitats que el pacient se’n surti. Això converteix els testimonis en fonamentals, ja que els primers instants no pot intervenir ningú més que qui hi ha al lloc. En el cas de l’Albert, va fer-ho la Núria i també en Jordi, el germà d’ella, guiats per la infermera del SEM a través del 112. Paral·lelament, ja s’havia activat les ambulàncies. I aquí és quan la història de Tarter i Gallart entronca amb la de l’Aitor, en Roger, l’Ester... Els membres de dos equips diferents –el de suport vital bàsic i avançat– que aquell dia estaven de guàrdia i que es van activar amb un Codi 3.0, el de les aturades.“Durant el trajecte ja fem el briefing i ens organitzem per desplegar-nos el màxim de ràpid un cop a lloc”, descriu el metge Néker Bejarano. En l’episodi a Sant Julià, les ambulàncies van tardar més o menys 10 minuts. Pocs en comparació amb l’habitual, tot i que una eternitat per a la família. L’Albert va recuperar el pols amb la segona descàrrega del desfibril·lador, un moment que Bejarano va celebrar aixecant el braç en senyal de victòria i que ha quedat gravat a la memòria d’en Jordi per aquest gest. La intervenció prèvia d’ells dos va ser clau per evitar un desenllaç fatal. “Des del SEM intentem cada vegada més implicar la població en les maniobres, perquè això augmenta molt les possibilitats que la persona se’n surti”, apunta Bejarano. Els països nòrdics són l’exemple a seguir, ja que els primers auxilis formen part del currículum escolar: “La ciutadania està més formada. A casa nostra, la majoria d’aturades cardiorespiratòries fora de l’hospital tenen un baix percentatge de supervivència.” Amb l’Albert, tot i això, “es van alinear els astres”. I per als sanitaris és reconfortant comprovar com va funcionar la cadena de supervivència des de l’alerta de la Núria al 112 fins a l’arribada de les ambulàncies i el moment de la ressuscitació. Al vilatortí el van traslladar després a l’Hospital Vall d’Hebron, on es va despertar al cap de dos dies: “No entenia res. I em trobava bé.” Avui, continua sorprès del que li va passar, ja que mai abans havia tingut problemes de cor i és una persona molt activa físicament, des de córrer fins a pedalar, nedar o practicar esquí de muntanya. També es realitzava una prova d’esforç almenys un cop l’any: “Vaig tenir sort de trobar-m’hi amb la Núria al costat, perquè podia haver estat sol treballant, conduint, fent esport... No valorem prou que som vius i que en un moment podem deixar d’estar-ho.” Ara ha hagut de reduir els nivells d’exercici físic i sumar pastilles a la rutina, mentre està pendent d’estudis que aclareixin què li va passar. Seqüela, però, no n’hi ha quedat cap. A la Núria, per la seva banda, li havia quedat la recança de no poder agrair més la feina als efectius d’emergències. Se l’ha tret les últimes setmanes, ja que, amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació de l’Aturada Cardiorespiratòria (16 d’octubre), la parella ha pogut retrobar-se amb els dos equips d’ambulància i el personal de sala del SEM. Això inclou Berta Girona, la infermera que va guiar la Núria amb l’RCP a través del telèfon: “Normalment penges la trucada i ja no saps res més sobre aquella història. Poder-nos abraçar i celebrar que l’Albert està estupendo ha sigut molt especial.” Més casos en homes que dones Segons dades del SEM, la majoria d’aturades cardiorespiratòries es produeixen a casa, un 62%, seguides de les que tenen lloc al carrer, un 30%. L’edat mitjana de les persones afectades són 64 anys, amb gairebé tres de cada quatre casos corresponents a homes. En les d’origen mèdic (no derivades d’accidents o factors externs, com ara una intoxicació), la causa principal acostuma a ser una malaltia coronària, miocardiopaties o altres patologies cardiovasculars, incloent-hi l’afecció que es produeix quan un coàgul de sang bloqueja una artèria dels pulmons.

“Si fas alguna cosa, no hi tens res a perdre. Pitjor no pot anar”

El còctel ideal de teatre i cinema per pixar-se de riure

Jaume Giró diu a Vic que cal elevar la qualitat de l’ocupació

L’alcalde de Santa Eugènia, Josep Sallent, es presentarà amb el PSC a les eleccions del 2027

“Una tradició no es manté viva perquè cada any la repetim, sinó perquè tingui sentit”

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Un centenar d'estudiants protesten a Vic enmig d'un important desplegament policial

De porcaters a boletaires