“Si la PPA entra a Catalunya serà per l’acció de l’home”

L’hotel del Montanyà ha reunit aquesta setmana prop de 200 experts de 25 països en el 13è Simposi internacional sobre el porc senglar i altres suids. S’hi han dut a terme diferents ponències sobre com gestionar una espècie “que ens té contra les cordes”, tal com deia la presidenta del simposi, Carme Rosell, dimarts, durant l’acte d’inauguració. “Necessitem coneixement i això és el que hem vingut a fer aquí: compartir coneixement científic que ens permeti gestionar-lo millor.” Durant quatres dies s’han compartit experiències i recerca en diferents àmbits amb l’objectiu de mitigar els danys sobre l’agricultura, la seva presència en zones urbanes o carreteres o controlar malalties com la pesta porcina africana (PPA). I sobre la pesta dimarts es presentaven diverses conclusions de treballs de camp, recerques i experiències de gestió de brots en diferents punts del planeta. Experiències com la de Bèlgica i la República Txeca, on s’ha aconseguit erradicar el brot, o, per contra, les d’Alemanya i Itàlia, on no s’acaba de fer net i es reprodueixen casos a quilòmetres de distància. “El porc senglar no pot saltar en menys de dues setmanes 500 o 1.000 quilòmetres. A Alemanya amb poc temps han aparegut casos a la frontera nord amb Holanda i la frontera sud amb França i això només ho pot haver provocat el factor humà”, deia Jaime Bosch, doctor en Ciència Ambiental i investigador del Departament de Sanitat Animal de la Universitat Complutense de Madrid. De fet, si la malaltia que es va decretar l’any 2018 a la Xina i ha afectat diferents punts d’Europa arriba a Catalunya serà més per la mà de l’home que no pas per l’entrada de porcs contagiats pels Pirineus, segons defensava Bosch. “El porc senglar no té la culpa de res del que està passant, tot ha estat produït per l’humà. El senglar és una víctima en tot plegat, però ara cal saber gestionar tot el que li hem fet.” Entrant al detall, segons Bosch, “de productes contaminats amb PPA globalment n’hi ha a tot el món” i si aquí arriba un turista “amb un entrepà de salami que tingui la PPA i això acaba a les deixalles i un senglar s’ho menja, es pot infectar”. I això és el que ha passat també a Itàlia: “Crec que molt producte contaminat de l’est d’Europa ha arribat per autovies, vaixells, aeroports… que és com sol entrar la malaltia. I tant al nord a Gènova, com al sud a Roma, ha estat un porc senglar que ha menjat producte contaminat i ha començat el contagi.” Per Bosch hi ha més opcions que la PPA arribi així que no pas a través dels Pirineus. Ell mateix va presentar dimarts les rutes de mínim cost, “les autovies que utilitza el porc senglar per moure’s” després de fer una anàlisi de la connectivitat i el Pirineu és una via d’entrada. L’anàlisi de connectivitat té sentit, per exemple, a l’hora d’acotar zones quan es detecta un contagi i poder delimitar un perímetre. En el cas de Bèlgica, on es va detectar un brot de PPA l’any 2018, es va fixar una zona de 1.100 quilòmetres quadrats que delimitava amb Luxemburg i França. Les mesures de bioseguretat i la bona cooperació amb aquests dos països va permetre que la malaltia no sortís d’aquest espai, tal com explicava dimarts Alain Licoppe, del Departament d’Estudis del Medi Natural i Agrícola de Valònia. En aquest cas fins i tot es van instal·lar 600 quilòmetres de tanques cinegètiques. “Entre això, batudes de caça, batudes nocturnes i trampes vam evitar el salt a França”, afegia Licoppe. Un cop eliminat el brot es van plantejar treure la meitat de les tanques, però veient l’evolució de la PPA a Alemanya van decidir mantenir el dispositiu. Així, totes les portes que hi als tancats “estan obertes”, explicava Licoppe, que afegia que les barreres no afecten la resta de fauna del bosc. “Sabent com es comporta el senglar al camp ens permetrà actuar de la millor forma possible focalitzant esforços en zones concretes. Si saps quins són els punts crítics del Pirineu, si t’hi arriba la malaltia, hi instal·laràs la tanca i serem més eficients econòmicament i per la gestió de la malaltia”, afegia Jaime Bosch. “Si tens una zona puntual és més fàcil parar el brot. És el que va passar a Bèlgica i la República Txeca. Per això, cal estar preparats”, concloïa. En la ponència següent, Pauline Emond, de la Universitat de Lieja, explicava quin paper van jugar els caçadors en aquesta crisi. A ulls de la població, va explicar, “els caçadors belgues tenien molt poca legitimitat com a gestors de senglars”. No obstant això, l’administració els va convidar a participar en els treballs coordinats per extingir la PPA. El dispositiu anava més enllà de les batudes. Una part d’ells no va voler participar en les batudes nocturnes o en la captura a través de trampes. Els que sí van rebre formació, per exemple, per aplicar mesures preventives com embolcallar l’animal un cop mort. A nivell de caça, la PPA a Bèlgica va suposar la divisió dels caçadors entre “els que van voler participar en salvar la situació i els que no van salvar res”, concloïa Pauline Emond. Experiències com aquesta de gestió exitosa d’un brot són d’ajuda per a qui ha d’afrontar-les en un futur. El temps juga a favor perquè a les mesures ja aplicades i que donen resultats se n’hi poden aplicar d’altres que s’estan gestant i de les quals se n’han pogut conèixer els primers detalls al simposi d’aquesta setmana. Un exemple és el sistema de rastreig a temps real amb acceleradors a partir d’uns cròtals implantats a les orelles de l’animal, del qual Kevin Morelle, investigador del Departament de Migracions del Max Plank Institute alemany, mostrava els primers resultats. Aquest dispositiu enllaça a través d’antena amb un sistema de monitorització que detecta el moviment de l’animal. Està comprovat que un cop infectat, el porc senglar va reduint el seu moviment i d’aquesta manera es pot monitoritzar el bosc a temps real per poder actuar. I l’altra gran esperança és la vacuna. Jaime Bosch forma part de l’equip del projecte VADIVA que està desenvolupant vacunes contra la PPA tant per a porcs senglars com per a animals de granja. “Estem molt a prop d’obtenir una vacuna eficaç i bona per al senglar. Estem generant molts models epidemiològics per a un futur pla de vacunació quan tinguem la vacuna i aplicar-la a zones amb malaltia”, deia Bosch. Quatre sessions sobre el terreny El simposi sobre el senglar conclou aquest divendres amb dues ponències sobre els nous reptes de la gestió dels animals i la presència en àrees urbanes. Les presentacions s’han compaginat amb les quatre sortides sobre el terreny que es van fer dimecres. A la fotografia, la que tractava sobre les mesures per reduir els danys i les tècniques de captura que es va fer al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Al Parc del Montseny se’n va fer una sobre els passos de fauna i cens amb càmeres de fototrampeig. També va haver-hi sessions en una vinya al Bages i al Parc Natural de Collserola.

“Si la PPA entra a Catalunya serà per l’acció de l’home”

Vint anys connectant des de l’art

Aturada la circulació de trens entre Ripoll i Ribes per la caiguda d’un arbre

Els incendis de la Catalunya Nord afectaran el final d’etapa

38 graus per rebre el Tour

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic