L’any 1997 Jordi Bacarisas era monitor de tennis a Vallirana i cursava la carrera d’Arquitectura a la universitat. Aquesta vida de jove convencional es va veure condicionada “per una etapa en què em trobava malament”, i tot i que anava al metge “em deien que no tenia res i que el que havia de fer era abaixar el ritme”. Del malestar “vaig passar a no veure bé les pilotes quan entrenava” i finalment “a un estat en què ni em podia moure del llit”. Finalment li van realitzar un TAC, i el resultat va ser dur: “Tenia un tumor cerebral.” Bacarisas el va superar, però li va provocar una discapacitat visual molt elevada. “Si perds la vista de la nit al dia necessites algú que t’acompanyi. Que et doni la mà en aquesta nova situació”, explica. En el seu cas va ser l’ONCE “qui em va dir ‘Jordi, pots fer això però això no. I si ho vols fer, ho has de fer d’aquesta manera”.
Amb 25 anys d’experiència venent cupons, després d’una primera etapa vinculat a l’agència de Molins de Rei ara fa una dècada va venir cap a Vic. Primer, en una estada temporal al passeig de la Generalitat i després, des d’un lloc privilegiat com l’entrada a la plaça Major, Bacarisas ha anat coneixent també la manera de ser dels vigatans i dels osonencs. “Al principi, venia un número el dissabte i em deien que ja tornarien a passar el dimarts. No entenia tanta concreció. Després vaig veure que són els dies de mercat i la gent té molta tradició d’anar a Vic”, explica com a anècdota.
Bacarisas va patir una de les situacions més habituals a les qual fa front l’ONCE, com és oferir suport a qui perd la vista per un motiu sobrevingut i ja en una edat molt avançada. Per cert, Bacarisas diu que no ha pogut jugar més a tennis, però continua vinculat a l’esport “a través del meu fill, que hi juga molt millor que jo”.
