“Ara estem tranquils.” Aquest és el sentir d’un veí d’un bloc de pisos de Vic que ha estat gairebé set anys convivint amb un ocupa a l’escala. Al voltant del 2019, van ocupar una de les dues oficines de l’entresol del bloc. Primer s’hi va instal·lar un home que després li va passar (o vendre) la clau a un altre. Tal com relata el veí, durant bona part d’aquest període de temps només hi ha hagut aquest inquilí, però l’entrar i sortir de gent ha estat constant.
De fet, apunta que el local, a més a més d’habitatge per a l’ocupa, ha estat un punt de venda de droga. Això ha comportat desgraciades escenes, des de baralles a l’escala amb ganivetades fins a pixarades o que els hagin xafat interruptors, fluorescents o la porta dels comptadors. A ell, fins i tot, li havien arribat a malmetre la porta de casa, posant escuradents i Loctite al pany. Els veïns també havien de suportar que els toquessin el timbre a hores intempestives perquè els visitants s’equivocaven de pis. Tot això generava una situació de malestar i inseguretat a la convivència del mateix bloc de pisos, on viuen una trentena de persones. Aquest veí ha arribat a interposar fins a nou denúncies a la Guàrdia Urbana de Vic.
El local era, fins fa poc, propietat de la Sareb, l’anomenat banc dolent, i fa mig any que el van adquirir uns nous propietaris. En declaracions a EL 9 NOU, expliquen que s’ha arribat fins aquí gràcies a la pressió veïnal. De fet, la comitiva judicial, amb la Guàrdia Urbana i altres serveis municipals, van desnonar l’ocupa el passat 14 de gener. Ho van fer a través de l’article pel qual es detecta que hi ha condicions d’infrahabitatge i, per tant, riscos. Es tracta de l’únic filó pel qual l’Ajuntament pot activar la maquinària.
Actualment la porta està tapiada. La nova propietat, de fet, encara no pot entrar-hi, perquè no en té la plena possessió fins que no ho resolgui un jutjat. Esperen que el procés no s’allargui més de mig any. Es mostren descontents “amb la lentitud de la justícia”, però contents que després de tants anys s’hagi aconseguit gràcies sobretot a la pressió veïnal.
