El conductor d’un microbús de Ripoll va ser interpel·lat dimarts al matí per un homòleg d’una empresa de Cerdanyola del Vallès que li va demanar: “Me puede indicar como llegar a la Fuente del Sapo?”.
Els ripollesos de tota la vida, pels de només fa mitja vida, i fins i tot pels que acaben d’arribar-hi, no tenim coneixement que al municipi existeixi cap indret amb aquest nom.
Però el xofer local va estar més despert del que hauria estat jo mateix, i va assimilar ràpidament el nom amb el de la Font del Tòtil. I seguidament li va indicar el camí.
De fet, la traducció de tòtil al castellà és efectivament sapo, una espècie d’amfibi també conegut com a gripau paridor, on els mascles porten els ous a les potes fins que neixen els capgrossos quan es banyen a l’aigua.
La Font del Tòtil és a tocar d’una altra font, la de la Canal, però també del riu Freser que baixa des de Ribes i Campdevànol. El lloc és ideal, doncs, per la presència d’aquest animal, que també apareix reproduït en una placa ceràmica a sobre mateix del doll.
Dos autocars havien arribat al voltant de les 10 del matí al camí d’Ordina, davant mateix del grup d’habitatges Santa Maria. Van baixar-ne els respectius ocupants per recórrer el quilòmetre que els separava de l’espai de pícnic més popular del municipi.
Els veïns d’aquell sector estan acostumats a veure-hi passar visitants, però era la primera vegada que ho observaven amb autocars organitzats. Durant la resta del dia l’afluència de visitants va ser l’habitual en festius.
Els ripollesos que utilitzen aquell trajecte per fer una caminada miraven encuriosits els forasters, una barreja multicultural amb presència molt majoritària de l’hemisferi sud del continent americà.
A l’espai de pícnic la humanitat es repartia entre els que prenien el sol estirats a terra en grups suposadament familiars, els que es banyaven al riu –ja fos sols, amb els seus animals de companyia o amb inflables de diversa forma i color– o bé aquells que imitaven els mestres de la cuina en unes barbacoes que no donaven gaires més opcions que la carn a la brasa.
L’ambient reposat, festiu, relaxat i distès, i incloent, no estava secundat per ripollesos, que n’han cedit l’ús als turistes, com anteriorment també ha passat amb el Torrent de la Cabana (conegut com “las siete cascadas”) de Campdevànol i les Llosses, o amb el gorg de Malatosca, encara pendent per rebatejar.
Durant el darrer mandat de Jordi Munell com a alcalde de Ripoll, es va establir el costum de restringir el pas de vehicles, perquè només poguessin fer-ho els residents.
La resta de persones podien accedir-hi a peu, un costum que en part s’ha mantingut sobretot perquè l’espai d’estacionament és molt limitat, malgrat que d’ençà de l’entrada d’Aliança Catalana al govern del consistori no hi ha tornat a haver vigilants.
El segon tinent d’alcalde Guillem Barranqueras afirma que la intenció del consistori és incrementar-ne el control, però que es farà segons la disposició econòmica que es tingui. Per ara preveuen com a mínim “una major presència de la Policia Local”.
