Carla Larios, exemple de moure’s per no marxar del Ripollès

A quarts de 6 del matí, quan ni tan sols els galls s’atreveixen a cantar i la Vall de Camprodon es tenyeix del taronja suau que empeny l’albada, Carla Larios ja és dempeus. A les 7 obre les portes de Fit15, el centre d’entrenament que va posar en marxa l’octubre passat. Té 28 anys i fa temps que tenia clar que volia crear el seu propi projecte. No sabia ni quan ni com, però sí que volia fer-ho aquí. La decisió va ser meditada. El desembre de 2024 va deixar la seva feina habitual i en va buscar una de menys exigent per poder dedicar temps a construir el projecte. Nou mesos després, el gimnàs era una realitat. Abans, Larios havia treballat principalment a l’hostaleria, una feina que li permetia compatibilitzar horaris amb els estudis. Durant l’etapa universitària, a Vic, es va plantejar quedar-se a la capital osonenca per guanyar experiència, però finalment va prioritzar estalviar per poder emprendre. “Volia crear el meu propi centre”, resumeix. La decisió de fer-ho a la Vall de Camprodon respon tant a un vincle personal com a una necessitat detectada. “Jo mateixa havia hagut d’anar a fora per entrenar”, explica. Considera que a la zona faltava un servei d’aquest tipus. Fit15 es basa en l’entrenament personal i grupal amb un màxim de cinc persones per sessió. El model aposta per adaptar els exercicis, la càrrega i la progressió a cada usuari. “Volem que l’entrenament s’adapti a la persona, no a l’inrevés”, diu. Es tracta d’un plantejament allunyat del gimnàs convencional, que encara no és majoritari a la comarca. Els mesos previs a l’obertura van ser exigents. “Una barreja d’il·lusió i estrès”, recorda. També en l’àmbit econòmic, ja que la inversió final va superar el pressupost inicial. “Sempre surten coses que no t’esperes”, afegeix. El projecte l’ha tirat endavant majoritàriament sola, amb suport puntual de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès i, sobretot, del seu entorn. “La part emocional és clau”, apunta.A casa, l’exemple també hi ha estat present: en una família monoparental amb quatre germans, tres són autònoms. “No sé d’on ve, però crec que té a veure amb el que hem vist a casa.” El dia a dia és intens. El centre obre de dilluns a divendres de 7 del matí a 9 del vespre. Larios s’aixeca a quarts de 6 per preparar les sessions. Comparteix la feina amb una altra professional, l’Ivet, que cobreix la franja de tarda mentre ella continua amb tasques de gestió des de casa. Reconèixer que no és fàcil forma part del procés. “Hi ha molts dies que dubtes”, admet. El boca-orella és clau en un entorn amb menys població, on captar clients és més lent que en una ciutat. Tot i això, defensa que també hi ha avantatges. Un d’ells és el sentit del projecte. “Veure com la gent millora la seva qualitat de vida és molt gratificant.” També el fet d’haver creat un espai propi i dedicar-se al que li agrada. Sobre les oportunitats per als joves, matisa que depenen molt de l’àmbit. Considera que el repte no és tant el lloc, són més aviat les dificultats d’emprendre i, sobretot, de sostenir el negoci en el temps. “Encara queda molt camí pels drets dels autònoms”, afirma. Larios creu que es pot construir un projecte de vida a la comarca, però sense idealitzar-ho. A qui dubta entre marxar o quedar-se li recomana analitzar el seu context i decidir què li convé més. En el seu cas, l’aposta ha estat clara. No sap exactament on es veu d’aquí a cinc anys, però té un camí guiat per continuar fent créixer el projecte. Voldria ampliar l’espai, incorporar més professionals i oferir nous serveis. De moment, el centre ja funciona i consolida un model que, fins ara, tenia poca presència a la zona.

Carla Larios, exemple de moure’s per no marxar del Ripollès

Can Villaura de Ripoll, cent anys de cuina casolana

Quan Macià mirava a coll d’Ares

El Museu Etnogràfic de Ripoll celebra 15 anys de la seu actual

El Ripollès, desconnectat en ple segle XXI

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

Una cadena humana trasllada els llibres de l'antiga biblioteca de Centelles a la nova

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

Què li ha passat a la Pilarin?

Què està passant amb els tractors a Osona?

Can Villaura de Ripoll, cent anys de cuina casolana