La cooperativa d’habitatge de Vic canvia d’ubicació i es farà finalment als terrenys de Curtits Codina

La cooperativa d’habitatge que havia de tirar endavant el seu projecte a la Serra-de-senferm canviarà finalment d’ubicació. Els impulsors han decidit traslladar el projecte al solar de Curtits Codina, al barri de Santa Anna, on podran començar de zero el disseny d’un edifici adaptat a les seves necessitats i amb més marge per definir espais comunitaris. Segons la regidora d’Habitatge de Vic, Núria Homs (Junts), la decisió s’ha pres després que la cooperativa descartés la carcassa de la Serra-de-senferm, un esquelet que va quedar a mig construir l’any 2010: “L’estructura preexistent els limitava i no encaixava amb espais que els interessen, com ara un hort”. A Curtits Codina s’hi podrà aixecar, en canvi, un edifici de nova planta pensat des de bon principi amb una mirada comunitària. A efectes pràctics, la cooperativa ja està formalment constituïda. Compta amb un grup impulsor d’entre vuit i deu famílies i es respira, segons Homs, “molta il·lusió”. El consistori està preparant ara el conveni per a la cessió del dret de superfície a 75 anys, i també contribuirà a l’arrencada amb un ajut de 250.000 euros que més endavant s’haurà de retornar. Un cop la cooperativa estigui acreditada –tràmit que depèn de la Generalitat– el conveni es portarà al ple municipal per a la seva aprovació. El grup podrà treballar també a partir d’aquest moment amb la Generalitat, ja que el solar de Curtits Codina és un dels quatre que Vic ha presentat al pla per dotar Catalunya de 50.000 nous habitatges públics entre ara i el 2030. El potencial sobre paper és de 31 pisos, però la xifra final dependrà del projecte de la cooperativa. Els altres terrenys aportats a la Generalitat són a la Serra-de-senferm, on es podrien executar 16 pisos aprofitant la carcassa; a la carretera de Roda, a prop de Can Baumann, amb capacitat per a 8; i un solar amb possibilitat de 8 pisos més a l’avinguda dels Països Catalans amb la carretera de la Guixa. “Des de Vic ja hem fet la feina”, apunta Homs. “De moment no ens consta que s’hagi avançat, però ara la pilota és a la teulada de la Generalitat, que haurà de veure com tira endavant les promocions.” UN PLA AMB DIFERENTS LECTURES Tal com va anunciar el president Illa l’octubre de l’any passat, la meta del govern és haver ampliat el parc públic en 50.000 habitatges l’any 2030, un objectiu que ha començat mobilitzant ajuntaments i institucions per a la cessió de solars on fer-ho possible. A partir d’aquí, hi ha diferents velocitats: obres ja en marxa a l’àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès i el Camp de Tarragona, on hi ha més pressió urbanística i sòl disponible, i la posada a disposició de terrenys en comarques com Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès. Segons dades provisionals del Departament de Territori (maig de 2025), els municipis d’aquestes comarques han ofert un total de 41 solars que podrien acollir fins a 552 habitatges: 279 a Osona, 238 al Ripollès, 3 al Lluçanès i 1 al Moianès, amb Santa Maria d’Oló com l’únic poble que ha respost afirmativament la petició. L’anàlisi de com avança el pla 50.000 divergeix segons qui l’expliqui. D’una banda, la Generalitat destaca que hi ha més de 31.000 habitatges “en marxa” entre solars identificats, obres iniciades o pisos comprats per incorporar-los al parc públic. De l’altra, experts del sector apunten a reptes de materialització: ajuntaments i institucions han respost a la crida, però després cal finançament, capacitat tècnica i coordinació administrativa perquè la predisposició no s’encalli en tràmits. Per als promotors privats, el retorn de projectes de lloguer social o habitatge protegit és més llarg i menys rendible, un fre que l’administració intenta compensar facilitant l’endeutament. També hi ha zones amb dèficit de sòl urbanitzable o consistoris reticents a promocions de lloguer social per por a la segregació. Tot i això, mai fins ara s’havien mobilitzat tants municipis ni s’havia generat una reserva pública de sòl d’aquesta magnitud. L’Ajuntament de Manlleu no ha ofert de moment solars. Segons el regidor d’Habitatge, Josep Madrid (Junts), el consistori vol valorar primer quin tipus de projectes impulsar: “Al seu moment es va renunciar als fons Next Generation per la Teuleria i el carrer Rossinyol perquè el que es proposava no encaixava amb el model que volem per Manlleu, amb promocions més petites i menys atomitzades.” Amb el desenvolupament dels Rentants i l’àrea de Prasfarma es generarà més sòl per a habitatge públic, però “no volem córrer, sinó fer les coses bé”. Una de les línies que treballa el consistori és avançar de bracet amb entitats del tercer sector i impulsar promocions que posteriorment puguin gestionar elles mateixes.

La cooperativa d’habitatge de Vic canvia d’ubicació i es farà finalment als terrenys de Curtits Codina

Manlleu revisarà arran de l’incendi altres blocs de pisos amb dèficits

“Ara estem tranquils”

Vic intensificarà la vigilància dels pisos ocupats a la ciutat

Cases barates

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi