Per norma general, els estudis universitaris són un moment de canvis en la vida. Des de comprovar si agrada realment la carrera que s’ha triat, fins a marxar de casa per primera vegada o fer-se més autoresponsable, que vol dir també sentir la pressió i fins i tot l’estrès. Tot això pot acabar portant alguns desequilibris de salut mental, davant dels quals la Universitat no en volia quedar al marge. Per això es va crear el Servei de Suport a l’Estudiant, que cada vegada té més demanda. Les consultes no han parat de créixer en els últims anys: si el curs 2022-2023 es van fer 421 visites, en què es van atendre 218 persones, el curs 2023-2024 la xifra va pujar a 610 visites, amb 322 usuaris. I en el curs actual, que no ha acabat encara, la xifra va pel mateix camí, o fins i tot es pot incrementar “perquè ja portem ateses quatre-centes persones”, explica la psicòloga Marta Guimerà, responsable del servei.
La pandèmia i les seves conseqüències poden estar darrere d’aquest augment? “És una pregunta que sempre ens plantegem”, diu Guimerà, i és un fet que des d’aquell fatídic 2020 els problemes de salut mental han crescut de forma general. També hi influeix l’esforç de difusió, el fet que cada vegada els coneix més gent en el campus. I per últim, la que pot ser la causa principal: “Veiem un perfil de joves que no té estigmatitzada la qüestió de la salut mental, almenys no tant com les generacions anteriors”. I que no tenen cap vergonya d’explicar davant dels altres que van a teràpia.
No hi ha límits de temes per a les consultes. “Som un servei obert i a vegades diem que la nostra feina és fer com una introducció.” Aquestes poden ser per qüestions emocionals o psicològiques, però també per problemes acadèmics –relacionats amb l’estudi– o per altres que venen de fora i acaben afectant els estudis. “Hi ha moltes persones que venen de fora, que han deixat una casa amb uns pares, que venen a un lloc nou a fer uns estudis nous.” Altres problemes freqüents són els que manifesten la gestió de l’ansietat, o els que tenen a veure amb l’autoestima. No són molts, però també apareixen, els casos de processos de dol per alguna pèrdua molt propera. I els que són fruit de situacions familiars complexes, cada vegada més habituals. No tenen a veure directament amb els estudis, com els primers, però els poden acabar afectant. “Una bona part venen amb motxilla.” Aquest seria tot el vessant psicològic, però també hi ha el més purament acadèmic, des dels que no acaben de trobar com estudiar o que no saben fer una exposició oral perquè els nervis els superen. “Ens arriba gairebé tot el que podem imaginar.” Aquí caldria afegir-hi els que ja arriben amb un diagnòstic concret, i als quals també s’atén segons les necessitats que ja presenten: des de la dislèxia fins a la discalcúlia, passant pel trastorn de l’espectre autista o el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, el TDAH.
Des del moment en què un estudiant demana ajuda, se l’atén al Servei de Suport a l’Estudiant. Ells mateixos poden demanar hora en línia, i les sessions també es poden fer presencials o en línia, fins a un màxim de quatre per curs. “Si detectem de bon principi que necessiten més atenció, som nosaltres mateixos que els derivem a recursos tant si són de la sanitat pública com privada.” No es fan diagnòstics ni es prescriu cap fàrmac. Es faci una derivació o no, queda sempre obert un contacte amb el servei mentre a l’usuari li faci falta. “Sempre ha d’estar contactat, l’estudiant, i mantenim informat el professorat si així ho demanen.”
TESIS EN EQUILIBRI
La feina del servei a vegades es fa en grup i a les mateixes aules, en els tallers que s’organitzen (vegeu detall al costat de la fotografia). Un dels tallers estrella d’aquest curs són els que tenen a veure amb la por de parlar en públic. Presentar un treball de final de grau, de màster… o fins i tot una tesi doctoral. Ha començat aquest any i és fruit de la demanda que ja veien que hi havia. “Ens ha sorprès, per exemple, la quantitat de doctorands que venen. Per a ells es va posar en marxa l’any passat un taller pilot, el de Doctorat en Equilibri.” Entrar en l’elaboració d’una tesi és una muntanya russa: abocar-se a un tema i saber-ne molt, però no tenir amb qui compartir-ho. El programa consistia a trobar-se un cop al mes i cadascú explicava com estava, però sense parlar del tema de la tesi sinó de l’estat d’ànim. Els tallers s’adapten a les necessitats de cada grup: els doctorands en tenen unes, els estudiants de màster, de grau o de cicles formatius, unes altres.
DISCAPACITAT FÍSICA
Els problemes dels estudiants no són a vegades de salut mental. Al campus hi arriben cada curs alumnes amb discapacitats físiques o sensorials i el servei també els atén. Aida Fernández és la terapeuta ocupacional i s’ocupa, entre d’altres, de l’atenció a aquest col·lectiu. Encara que les normatives ja resolguin la majoria de problemes d’accés físic als espais, n’hi ha d’altres. Tantes com situacions es poden presentar. “Des de discapacitat auditiva o visual fins a paràlisi cerebral.” La feina consisteix “a orientar a nivell metodològic a les aules, o a facilitar material de suport, com un teclat específic o taules i cadires adaptades”, explica Fernández. El tractament de cada cas és individualitzat i té en compte aspectes com, per exemple, que l’estudiant pot necessitar “que li donin més temps” per fer determinades coses. Al marge d’aquests casos, la teràpia ocupacional complementa l’assistència psicològica dels altres proposant activitats, formes d’ocupar temps lliure o “buscant l’equilibri entre estudi, descans i vida social”.
“Van ser un salvavides”
Ara fa quatre anys, Tamara Suárez va arribar des de l’Equador a Vic amb l’objectiu d’estudiar Biologia. Pocs dies abans que comencés el curs. Encara ara recorda el xoc: la seva família era allà i ella es trobava en una ciutat que no coneixia, amb companys nous a les aules i, a més, amb el repte d’un idioma nou, el català. La família era a l’altra banda de l’Atlàntic. I va tenir la sort d’anar al Servei de Suport a l’Estudiant i allà es va trobar amb Marta Guimerà. “Ara dic que van ser el meu salvavides.” Li va explicar com era la Universitat, li va suggerir activitats o grups en què es podia integrar i, sobretot, la va escoltar: “Podia parlar amb ella de com em sentia”. De mica en mica totes les coses es van anar posant a lloc, fins i tot el català, que ara entén perfectament i hi redacta els seus treballs. La lògica de la Tamara és inapel·lable: “Si tens algun problema de salut mental, no pots tenir un bon rendiment acadèmic”.
Al principi, les sessions de suport van ser més seguides, i quan va començar a volar sola es van anar espaiant. Fins arribar al final, que hi anava “un cop cada dos o tres mesos”, més que res per fer un seguiment. “Fins i tot quan era de vacances a l’Equador, a l’estiu, m’enviaven algun missatge per saber com estava.” Ha fet tanta difusió com ha pogut entre els seus companys de les aules del Servei de Suport a l’Estudiant perquè, com diu la dita, la millor propaganda és un client satisfet: “I a més, gratuït”. Ara la Tamara està a punt de graduar-se i aquesta setmana espera amb il·lusió l’arribada de la família, que serà present a la cerimònia. Conscient que “hi ha un abisme de diferència entre com vaig començar i com estic ara”.
Tallers per a la prevenció
Com en qualsevol àmbit de la salut, el vessant preventiu és cada vegada més present. “Tot el que puguem fer de forma grupal i abans que es presenti el problema, millor perquè ens ajudarà a reduir la llista d’espera”, afirma Guimerà. D’aquí deriven els tallers que van portant a terme periòdicament. N’han fet nou, de temes tan diversos com els primers auxilis en salut mental, els recursos per esquivar l’ansietat, el treball per construir l’autoestima o tot allò que té a veure amb les exposicions parlades en públic. Precisament són aquests els que tenen més èxit: procuren que no hi hagi més d’una quinzena d’assistents per ser més eficients, però quan es tracta d’aquest tema han arribat a ser 25 inscrits. Tot això és el que es pot programar, però el Servei de Suport a l’Estudiant s’adapta a situacions que poden ser sobrevingudes o imprevistes. “Ha passat alguna cosa en una classe i ens demanen de fer una sessió d’acompanyament a aquestes persones.” Sol ser quan els professors en detecten la necessitat, i per primera vegada s’ha començat a portar a terme aquest curs. “A diferència dels docents d’una escola o d’un institut ells poden no tenir una formació específica en aspectes de psicologia” i es troben amb situacions en què ells mateixos necessiten orientació: quan s’ha topat amb un estudiant plorant pel passadís o han notat un aire preocupant que es respirava a l’aula, i volen saber si hi poden ajudar. A la fotografia, un dels que s’han fet durant aquest curs a les aules.
{{ comment.text }}