Hydroscòpia és un projecte transfronterer dedicat a fomentar el patrimoni lligat a l’aigua juntament amb un turisme regeneratiu i sostenible. El Consell Comarcal del Ripollès és un dels deu socis del projecte, que està liderat per l’Ajuntament de Canet de Rosselló, a la Catalunya Nord. Hi participen cinc socis d’aquest territori administrat per l’Estat francès: la universitat de Perpinyà Via Domícia, l’Agència d’urbanisme catalana (AURCA), la Casa de l’Aigua i de la Mediterrània del Voló i el Campus d’oficis i qualificacions de l’aigua (Liceu Pablo Picasso de Perpinyà), i cinc de catalans com són el Consell Comarcal de la Selva, les universitats de Girona i Vic i el Consorci del Ter, a més del Consell del Ripollès. El projecte, que té un import global d’1,9 milions d’euros, està subvencionat en un 65% amb fons europeus del programa de cooperació transfronterera (Poctefa). L’ens supramunicipal hi aporta 139.579 euros. El projecte començarà a executar-se aquest mes de febrer i està previst que es conclogui d’aquí a tres anys, el gener del 2029.
El vicepresident quart i conseller comarcal de Turisme, Xavier Capdevila, explica que els objectius principals d’Hydroscòpia són “educar, sensibilitzar i transformar els usos de l’aigua mitjançant el turisme regeneratiu. Alhora vol promoure el coneixement, la protecció i la valorització del patrimoni històric”. Per aterrar-ho a accions concretes, al Ripollès es crearan rutes interpretatives, una exposició digital o una proposta de realitat virtual sobre la memòria de l’aigua a tots els municipis de la comarca. Tot es farà des d’un enfocament de “governança participativa i de cocreació” amb els diferents actors, entitats locals i agents turístics i des d’una mirada “etnogràfica i sostenible”. El Ripollès és una comarca rica en patrimoni hídric i compta amb dos rius principals (Ter i Freser) que banyen les valls de Camprodon i Ribes, respectivament, i conflueixen a l’aiguabarreig de Ripoll. Durant el recorregut, s’hi poden trobar molins fariners, com el Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses i el Molí Gros de Campdevànol, o forges com la Farga Palau de Ripoll, que funcionaven gràcies a la força de l’aigua.
Aquest projecte neix d’un treball previ desenvolupat a partir del concepte hidroscòpia de l’hidrogeòleg Henri Salvayre i el treball en xarxa desenvolupat per organismes de diverses comarques al llarg del 2024. Al marge dels socis d’Hydroscòpia, ja hi ha més de trenta entitats que han signat la declaració d’intencions per adherir-se a la xarxa.