Més de 300 aparells històrics de ràdio i televisió es troben organitzats i catalogats a l’antic taller del vigatà Toni Pla.
Tot un museu del so i la imatge on es pot veure l’evolució tecnològica des de principis dels anys 30 fins a l’actualitat. I des de EL 9 TV hem pogut visitar-la, en exclusiva.
Toni Pla, col·leccionista i expert de Vic, ha transformat més de mig segle de dedicació en una autèntica crònica tecnològica. Amb més de 300 peces històriques, el seu fons recorre l’evolució del so i la imatge des dels anys 30 fins avui, i finalment ha vist la llum en forma de museu.
Tot va començar com una feina de joventut a l’antiga botiga de Vic on treballava. Amb els anys, aquella inquietud es va convertir en una tasca de recuperació constant d’aparells que molts consideraven obsolets. Durant dècades, Pla els va conservar en silenci, fins que un trasllat recent el va empènyer a obrir caixes i compartir el seu llegat.
El resultat és un espai que funciona com un viatge tangible per la història tecnològica. Cassets, ràdio-cassets o Walkmans tornen a ocupar un lloc central, mostrant com han canviat els hàbits de consum i la manera d’entendre el món audiovisual.
Entre les peces més singulars destaca un televisor construït íntegrament per ell mateix l’any 1968. Lluny de qualsevol procés industrial, es tracta d’una obra artesanal feta component a component. Més de cinquanta anys després, encara funciona, convertint-se en una de les joies de la col·lecció.
El fons també amaga històries curioses. Una de les més destacades és la d’un dels primers vídeos Sony arribats a Espanya, que Pla va utilitzar per gravar un partit d’hoquei entre el Cibeles i el Noia a Barcelona. Cada aparell és també un testimoni de vivències.
La voluntat de Pla va més enllà de la conservació. Després de comprovar en una escola com els infants es sorprenien davant d’un CD, va decidir catalogar tot el material. L’objectiu és divulgar i connectar generacions, evitant que aquest patrimoni caigui en l’oblit.
Després de mesos de preparació, el museu ja és una realitat a Vic. Una proposta que evidencia la rapidesa del progrés i recorda la importància de preservar els objectes que han marcat la nostra manera de veure i escoltar el món.
