La periodista de TV3 Núria Bacardit va canviar per un dia el seu rol habitual davant del micròfon en una trobada amb els integrants del programa ‘Discapaci… què?’ de la Fundació Sant Tomàs i El 9 FM.
En un ambient distès, la comunicadora va compartir reflexions sobre els somnis, la professió i la importància d’explicar històries des de la proximitat. Va explicar que, de fet, de petita volia ser veterinària, “perquè m’encanten els animals”, però que les ciències no eren el seu fort “i les matemàtiques, sobretot, les tenia molt entravessades”.
Un dels moments més personals va arribar quan Bacardit va parlar de la seva relació directa amb la discapacitat intel·lectual. La seva germana gran viu en una residència d’AMPANS, una experiència que li ha permès conèixer de primera mà aquesta realitat.
Tot i reconèixer avenços, va remarcar que “encara no hi ha les mateixes oportunitats” i que queda molt camí per recórrer en inclusió. En aquest sentit, va reivindicar espais com el programa, que donen veu al col·lectiu.
En clau professional, Bacardit va defensar l’essència del periodisme de carrer. Davant dels joves participants, alguns amb aspiracions televisives, va insistir en la necessitat de “trepitjar carrer”, escoltar i observar per combatre la desinformació i garantir el rigor. Segons va explicar, més enllà de grans cobertures com catàstrofes o atemptats, el que més la satisfà són les històries humanes de persones anònimes.
La conversa també va derivar cap als somnis i com evolucionen amb el temps. Mentre els participants compartien desitjos vinculats a la independència o els viatges, Bacardit va admetre que els seus han canviat: ara prioritza la tranquil·litat i la salut, sense renunciar a petites il·lusions com viure en una casa amb jardí.
Amb un missatge final carregat de complicitat, la periodista va animar els joves a mantenir viva la curiositat i a seguir “tafanejant”, recordant que aquesta inquietud és el motor del periodisme i també de la vida.
