L’Espai ETC de Vic acull aquest cap de setmana, en una doble sessió divendres i diumenge, la preestrena del documental Sau, la memòria submergida, una coproducció d’EL 9 TV i La Xarxa que rescata històries humanes al voltant de la construcció de l’embassament, als anys cinquanta i seixanta del segle passat, i la manera com l’arribada dels pantanaires va alterar per sempre més la vida de Sant Romà de Sau, el poble que quedaria definitivament sota les aigües del pantà des que es va omplir per primera vegada l’any 1963.
El documental, dirigit per Ot Burgaya, ha permès treure a la llum imatges inèdites de la Vall de Sau del gener de 1953, rodades per Anicet Altés, que són propietat de l’Ajuntament de Vic i que s’han digitalitzat per poder ser part del projecte.
“Són d’un gran valor pel doble motiu de ser pràcticament inèdites i per la informació que aporten”, destaca Martí Roviró, realitzador d’EL 9 TV i un dels coordinadors de la producció. Entre altres coses, representen un testimoni pràcticament únic, en format cinematogràfic, de com era l’antiga vall de Sau i l’impacte que hi va tenir l’inici de les obres.
Un dels fils conductors del documental l’aporta el testimoni de Félix Jurado, un cordovès que va treballar en la construcció del pantà i va deixar unes memòries escrites sobre el dia a dia de la seva feina, les jornades extenuants que havien de suportar, uns salaris que amb prou feines els arribaven per a la seva pròpia subsistència i les dures condicions de vida als barracons on es van haver d’instal·lar.
“També hem pogut parlar amb altres testimonis a qui podem considerar dels últims pantanaires”, diu Roviró, com per exemple el folguerolenc Manel Fructuoso, que també va treballar en la construcció de l’embassament. I com el cas de fills i familiars d’altres treballadors ja desapareguts, que hi aporten un vincle especialment emotiu.
També es dedica un bloc específic a l’antic poble de Sant Romà i a la manera com els seus habitants van veure estroncada la seva tranquil·litat quan van haver-se d’adaptar, primer, a l’arribada massiva de treballadors per a les obres del pantà, i, després, al seu propi destí amb les cases negades sota l’aigua.
Per Roviró, un valor afegit dels 60 minuts de documental, a banda del tractament visual i el treball tècnic, és justament posar en el primer pla “el testimoni d’aquestes persones, que representen tantes i tantes vides anònimes que van formar part d’aquesta obra gegantina, durant la qual també hi va haver morts”.
Que ara mateix tot hagi quedat reduït en una icona i a la punta d’un campanar “no ha de fer oblidar que darrere d’això hi va haver molta gent implicada i que hi va viure moments molts durs”.
Les dues sessions de preestrena, aquest divendres a 3/4 de 7 de la tarda i diumenge a les 12 del migdia, adreçades exclusivament a subscriptors d’EL 9 NOU, han exhaurit les entrades. La intenció és fer-ne alguna presentació més en gran pantalla abans de l’estrena per televisió, que serà el proper 16 de juny. El projecte ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat, Memorial Democràtic i la Fundació Puig-Porret.
