Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Els psicòlegs preveuen dificultats de pacients per pagar visites aquest hivern i alerten del risc de sobremedicalització

Algunes consultes privades comencen a notar un lleuger augment de persones que demanen espaiar les sessions de teràpia

Els psicòlegs preveuen dificultats en els propers mesos per pagar les visites a les consultes privades, a les quals moltes persones recorren davant una sanitat pública que demana més recursos per a la salut mental. La secretària de la Junta de Govern del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Teresa Moratalla, creu que “començarà a haver-hi menys demanda, no perquè no sigui necessària, si no perquè no es podrà fer front al cost”. En una entrevista a l’ACN, explica que, de moment, han començat a notar un lleuger augment de pacients que plantegen espaiar visites o pagar-les més endavant.

La secretària de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) assenyala que les consultes es troben encara en la dinàmica de la tornada de les vacances d’estiu, una època en què tradicionalment les primeres visites augmenten sobretot pel canvi de rutines, que poden agreujar dificultats emocionals, conflictes familiars i trastorns.

A més, els psicòlegs encara noten la demanda derivada de l’impacte de la covid-19, que hauria arribat a augmentar durant la pandèmia fins a un 40%, apunta Moratalla. “Estem en un moment de pujada de visites a les consultes privades perquè l’atenció pública no dona a l’abast”, observa.

A Catalunya, hi ha 9 psicòlegs per cada 100.000 habitants al sistema sanitari públic, la meitat que la mitjana europea (18), una ràtio que és molt més elevada en alguns països, segons les últimes dades del col·legi. Tot i que depèn de molts factors, com l’especialitat, l’espera per a una visita d’atenció psicològica en el sistema púbic pot anar d’un a quatre mesos –és una dada no oficial facilitada pel COPC-.

Segons un informe de l’Observatori dels Drets de la Infància amb la participació del COPC publicat fa uns dies, la sanitat pública catalana atén menys de la meitat dels infants i adolescents amb problemes de salut mental. Tot i l’esforç dels seus professionals, el sistema sanitari públic no pot donar resposta a totes les necessitats de la població i per això moltes persones recorren a la consulta privada, que no és, però, a l’abast de tothom.

Una sessió individual de psicoteràpia costa, com a mínim, entre 50 i 60 euros i el preu puja quan es tracta d’atenció per a parelles o en famílies. També cal tenir present que les teràpies requereixen una periodicitat de les sessions –en quina regularitat, depèn molt- i això implica que la factura del psicòleg pot superar fàcilment els 100 euros al mes.

“Una intervenció psicològica no és una xerrada, com de vegades es diu. Implica un diagnòstic i un abordatge. Si hi ha un malestar, hem d’entendre què és el que passa per poder ajudar la persona. El problema s’ha d’abordar des de la complexitat que requereix cada cas”, deixa clar Moratalla.

Els psicòlegs s’estan trobant persones que demanen espaiar les visites o poder-ne pagar alguna més endavant. Les dificultats i equilibris econòmics dels pacients per costejar les sessions no són aliens a les consultes privades. Ara bé, Moratalla explica que, darrerament, ha compartit amb diversos col·legues que estan notant un lleuger increment d’aquestes situacions.

La secretària de la Junta de Govern del COPC adverteix que, si no es rep l’atenció psicològica adequada, es pot acabar medicalitzant el problema: “El que acaba passant és que augmenta el consum farmacològic en temes que es podrien treballar sense aquesta prescripció. Per exemple, si una persona pateix molta ansietat i no es pot treballar des del punt de vista de la psicologia, se li receptaran ansiolítics”.

Moratalla exposa que les causes que poden provocar malestar psicològic són múltiples. “Si no es s’entenen aquest tipus de causalitats, el que fem és pal·liar els símptomes, però no anem a les causes, que es mantenen. El malestar emocional i la salut mental són molt més profunds”, indica.

“La salut mental de la població s’ha deixat a la cua”

Moratalla creu que la salut mental de la població “s’ha deixat a la cua, com si no formés part del benestar de les persones” i recorda que salut mental i física estan interrelacionades. 

Davant de la situació de l’atenció a la salut mental, els professionals demanen des de fa temps un augment urgent i significatiu de places públiques del PIR (Psicòleg Intern Resident). També, contractar més psicòlegs, sobretot per a l’atenció primària, i crear noves especialitats sanitàries.

D’altra banda, per oferir atenció psicològica a aquelles persones que no poden pagar-la, el col·legi va impulsar la Psicoxarxa Solidària, un projecte que cobreix tot el territori català a través de professionals i projectes inscrits. Per accedir-hi, les persones han d’acreditar que no superen uns llindars de l’IPREM (Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples). Altres entitats i administracions han impulsat iniciatives similars per donar una resposta àgil a persones que la necessitin.  

Les seqüeles de la covid

Moratalla explica que encara estan atenent seqüeles psicològiques de la covid. “La pandèmia ha tingut molta repercussió. Encara veiem persones que no han tancat el dol d’haver perdut algú que no van poder veure o que van haver de baixar la persiana del negoci perquè tenien clients”, exposa.

Aquesta  psicòloga continua resseguint: “També ha tingut impacte entre els infants. I els joves, que no van poder anar a l’institut o a la universitat, o que tenen dificultats per trobar feina. I la por a contagiar-se. La por a morir. La sensació de soledat de moltes persones que han quedat aïllades”.

El malestar de la pandèmia s’arrossega en un context econòmic incert per la guerra a Ucraïna. La inflació a l’octubre s’ha situat en el 7,3%, després d’arribar a màxims aquest estiu (10,8%) i amb una pujada històrica del preu dels aliments (14,4%). Segons el baròmetre d’octubre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la principal preocupació és la crisi econòmica. 

Crisis econòmiques i salut mental

Està ben descrit que les crisis i dificultats econòmiques impacten en la salut mental. “Les persones  i famílies amb problemes econòmics tenen unes preocupacions enormes. La salut mental queda malmesa, per suposat. I si, a més, s’hi ajunten altres problemes, poden provocar simptomatologia de tipus depressiu o ansiós “, explica Moratalla.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir, aquest estiu, que les desigualtats socials i econòmiques, les emergències de salut pública, les guerres i les crisis climàtiques són algunes de les “amenaces estructurals” per a la salut mental de la població. El 2007, l’OMS havia alertat que aquella crisi econòmica tindria efectes secundaris en la salut mental. L’informe afegia, però, que aquests efectes es “poden compensar” amb polítiques socials.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

A la vista que el PIB a Espanya el 2022 va créixer el 5,5% creu que l’economia remuntarà?

En aquesta enquesta han votat 62 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't