“En Nil té dret a jugar al parc, i a fer-ho amb tots els altres nens”

Oriol Casademunt Villazala, de 12 anys, ho té clar: “Quan volem anar a un parc, moltes vegades la cadira de rodes no hi pot entrar o no avança pel tipus de terra que hi ha”. Això significa que el seu germà, en Nil –de 6 anys i amb un grau elevat de discapacitat–, ni es pot acostar als elements de joc ni compartir l’espai amb la resta d’infants. I és que una mesura tan “fàcil i òbvia”, com instal·lar una superfície per on pugui passar una cadira de rodes, moltes vegades no ho és. “Falta una mica de sensibilitat, però sobretot hi ha desconeixement”, explica el pare, Marc Casademunt, fent evident que els problemes d’accés que han detectat “la majoria de vegades tenen fàcil solució si hi ha un bon assessorament”. En el seu cas han trobat un ajuntament sensible amb les necessitats dels infants amb diversitat funcional, i a Montesquiu en el moment de construir el nou parc del passeig del Ter “van fer la consulta de què li podria anar bé a en Nil”, apunta la mare, Leticia Villazala. En aquest nou espai, el petit de casa pot gronxar-se en una gran roda, o passar amb la cadira de rodes per un túnel de formigó. La seva evolució motriu també li permet observar tot el que passa al parc posant-se dret i agafant-se a la teranyina de cordes que s’hi ha instal·lat. I és que a en Nil, tal com explica el pare, “el que li agrada sobretot és estar a prop d’altres nens, més que el fet de gronxar-se”. El nou espai inclusiu permet fer ben visible una idea que verbalitza a la perfecció Villazala, i que de ben segur es fan seva els pares i mares amb infants amb diversitat funcional al seu càrrec: “En Nil té dret a jugar al parc, i a fer-ho amb tots els altres nens”. Precisament Casademunt i Villazala creuen que l’administració pública moltes vegades no fa parcs accessibles i inclusius “perquè no estem acostumats a veure infants amb diversitat funcional en aquests espais”. La realitat, però, i basant-se en la seva experiència, “és que els infants no hi van perquè en la majoria de parcs no s’hi senten a gust”. Així doncs, la seva demanda va en la línia de crear “espais més amables”, on els nens i nenes amb diversitat funcional “poguessin participar més, i sobretot compartir l’estona de lleure amb la resta”. Una inclusió que també ha de ser present en altres àmbits de la vida. En Nil va al centre d’educació especial Estel, però dos dies a la setmana comparteix classe a l’escola de Montesquiu. Això fa que en Nil “sigui en Nil, amb les seves característiques, discapacitats i capacitats”. Una proximitat que aporta beneficis a totes bandes.

“En Nil té dret a jugar al parc, i a fer-ho amb tots els altres nens”

Un punt molt treballat

L’Atlètic de Madrid s’imposa al TAR

Dos rescats en menys de dues hores a Queralbs

Perden el liderat

LA PREGUNTA

La presència de policies de paisà als instituts pot ser d’utilitat?

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

Leche Pascual tancarà la planta de Gurb el 31 de juliol després d'haver-la venut a Casa Tarradellas

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Els claustres de tres dels quatre instituts de Vic on es farà la prova pilot per incorporar-hi mossos rebutgen la mesura

Detenen a Vic dos membres d'un grup criminal que suplantava identitats per adquirir la nacionalitat

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Denuncien un home per contaminar amb purins un torrent de Sant Pere de Torelló

Detingut el conserge d’una escola de Torelló per abusos sexuals a un menor d’edat

El capità Bori, l'heroi ripollès que va salvar vides durant la Segona Guerra Mundial