També fa una mica més d’un any que té padró Sonia Argentina Arguijo Ardon, de 58 anys. El va obtenir quan ja feia un any que havia arribat de Tegucigalpa, la capital d’Hondures. Ella té una neboda que viu a Manlleu, que és qui li va aconseguir una primera feina com a cuidadora d’una dona gran de Roda de Ter, i quan aquesta es va morir, la que l’ocupa actualment tenint cura d’un matrimoni de Santa Maria de Besora.
“Jo vaig venir per tenir una vida laboral millor, perquè al meu país amb 50 anys ja no trobes feina. També perquè tinc una malaltia, que es diu púrpura prombocitopènica idiopàtica, i a Hondures la medicina va 10 anys enrere”, confessa.
Al país centreamericà Arguijo hi va deixar tres fills d’entre 25 i 38 anys, de qui es va haver de fer càrrec sola des que eren petits. La distància la preocupa especialment, perquè “en delinqüència som dels pitjors països del món, amb estructures criminals, una de les quals va tirotejar el meu fill, que per sort se’n va sortir, per robar-li una moto”. Per això, ella no amaga que l’alegra molt la regularització extraordinària “perquè fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los i perquè també miraré si més endavant puc fer que vinguin”.
Aquí és on s’imagina el futur per a tota la seva família “per com m’han obert les portes i ajudat des del primer dia persones molt bones i sociables”.
