Els ajuntaments han començat a respondre aquests dies la Generalitat sobre la disponibilitat que tenen de sòl urbà per construir-hi habitatge públic. Salvador Illa va anunciar un programa que preveu edificar 50.000 habitatges de protecció entre ara i el 2030.
L’anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030 ha estat ben rebut pel món local, on la falta d’habitatge és un problema comú a molts municipis.
Illa es va comprometre a tirar endavant “la inversió més important d’una comunitat autònoma en matèria d’habitatge” i a destinar-hi 1.100 milions d’euros cada any durant els quatre vinents.
La intenció de l’executiu és recollir la reserva pública de sòl per saber quins terrenys tenen disponibles els municipis i obrir una convocatòria anual a operadors públics i privats. La primera començarà el febrer del 2025.
Els ajuntaments ja han estat consultats aquests dies sobre la seva disponibilitat de solars, on s’ha de poder construir el més ràpid possible i sense necessitat de canvis de qualificació.
N’hi ha un gruix que ja han contestat, perquè tenen molt clar quins terrenys de sòl urbà s’adapten a la demanda.
Entre els primers a fer-ho hi ha hagut Manlleu. Tenen solars municipals a punt a la Teuleria, al carrer Sant Ferran i al Santiago Rusiñol, a banda dels que preveuen amb la urbanització d’Els Rentants.
D’altra banda, és propietat de l’Incasòl (l’Institut Català del Sòl, un organisme de la mateixa administració) l’espai del barri de l’Erm on hi havia hagut els pisos de Can Garcia. “En el cas del carrer Santiago Rusiñol, ja estem treballant el projecte amb la Diputació de Barcelona, perquè els pisos estarien entre mitgeres d’edificis, en una trama urbana consolidada. Tenir el projecte redactat serà feina avançada”, destaca la regidora d’Urbanisme, Marta Moreta (PSC).
Un altre dels llocs on ja han informat de tots els terrenys i estructures possibles és Torelló. “El nostre pla d’habitatge aprovat el passat mandat ja preveia la construcció d’habitatge públic. Per tant, ho valorem positivament per-què s’alinea amb la prioritat que per nosaltres és el tema de l’habitatge”, assegura l’al-calde, Marçal Ortuño (ERC).
A Centelles recorden que l’Incasòl té solars al municipi i que el consistori justament va comprar el Vapor pensant en “habitatges dotacionals adreçats a gent gran i a gent jove”, explica l’alcalde, Josep Paré (PSC). Abans caldrà, en aquest cas sí, una modificació del planejament.
També van respondre ràpid a Roda de Ter, on tenen quatre parcel·les. “Vam valorar-ho positivament i ens van dir que ens convocaran a una reunió perquè tècnicament no està tan avançat. Ens alegra que hi hagi la intenció i els recursos econòmics, però també ens genera dubtes la gestió a llarg termini”, afirma l’alcalde, Toni Mas (ERC).
A Taradell han ofert dos solars perquè segons l’alcaldessa, Mercè Cabanas (ERC), “tenim gran necessitat de lloguer assequible per a gent jove, ja que per a persones grans i vulnerables ho tenim prou cobert”.
Al Ripollès, on la gran majoria dels municipis disposen de terreny o edificis on preveuen fer habitatge públic, Sant Joan de les Abadesses hi contribuirà “de forma immediata amb la caserna de la Guàrdia Civil i la rehabilitació dels habitatges de la Colònia Llaudet”, explica l’alcalde, Ramon Roqué (MES).
Destaca també Camprodon, amb dues parcel·les a disposició, i “contents que sigui així i que es faci el més ràpid possible”, comenta l’alcalde i nou delegat de la Generalitat a Girona, Xavier Guitart (PSC).
Al Lluçanès s’hi sumaran diversos municipis, entre els quals els grans, Prats amb un terreny i Olost amb Ca l’Argimon. L’Ajuntament va comprar aquest espai fa dos anys. “L’habitatge és un tema complex i que ens preocupa”, assegura l’alcalde d’Olost, Gil Salvans (Independents).
Hi ha altres consistoris que tot just estan estudiant la petició i el sòl disponible, com les capitals d’Osona i el Ripollès, però també municipis de les dimensions de Seva o Gurb.
“Celebrem la iniciativa. Amb el tema de l’habitatge, els ajuntaments ens hem sentit molt sols sempre. N’hi ha d’haver de país i estatals. A l’Ajuntament de Vic, hem fet tot allò que està a les nostres mans. A més de seguir amb la borsa de lloguer assequible, volem agilitzar el parc d’habitatge buit i estem explorant com explotar solars municipals”, detalla la regidora d’Habitatge, Núria Homs (Junts), que apunta que cediran a la Generalitat un solar “on sigui fàcil construir-hi”, és a dir, que ja estigui urbanitzat.
L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols (Aliança Catalana), comenta que “valorem positivament la iniciativa, tot i que tenim molts dubtes de la seva execució i considerem que cal canviar les bases d’adjudicació per evitar guetos i contra comunitats que puguin incidir negativament en la vida social del municipi”.
Per contra, també hi ha tot un reguitzell de consistoris que ja han contestat que no disposen de sòl. Entre aquests hi ha el Brull. El seu alcalde, Pere Medina (Independents), considera que és “una bona notícia que es posi l’habitatge a l’agenda política”, però destaca que el que cal als municipis rurals és “una revisió a fons de la llei d’urbanisme i la seva afectació en el sòl no urbà”.
“Des de la Generalitat es predica que s’ha de lluitar contra el despoblament però després no tenim eines per ajudar els veïns a quedar-se al territori. Quatre anys de tràmits per restaurar una masia són inadmissibles”.
Tampoc tenen sòl per respondre a la petició de la Generalitat pobles com Santa Eulàlia de Riuprimer i Vilanova de Sau, tot i que en ambdós casos hi ha la voluntat de comprar l’Hospital de la Santa Creu, per una banda, i un terreny, per l’altra.
L’alcalde de Santa Eulàlia, Txevi Rovira (ERC), que és també el conseller comarcal d’Habitatge, recorda que “els ajuntaments i els consells comarcals podem fer molt poca cosa en aquest tema i que les polítiques serioses han de venir d’Europa, l’Estat o Catalunya”.
L’alcalde de Vilanova de Sau, Jaume Orra (PSC), expressa dubtes. “La idea em sembla fantàstica però crec que és impossible d’aconseguir”, diu.
Altres municipis com l’Esquirol o Planoles en disposaran o ampliaran els possibles gràcies als acords que han tancat amb la Sareb i també hi ha casos com el de Tona, on depenen del desenvolupament de nous sectors.
