L’any 2050 la comarca d’Osona hauria d’aportar al conjunt de Catalunya 1.109 MW d’energia fotovoltaica i 48,4 MW d’eòlica. La contribució del Lluçanès ha de ser de 528 MW de fotovoltaica.
Així ho estableix el Plater, el Pla Territorial elaborat per l’Institut Català d’Energia, que defineix com fer la transició energètica i que s’està presentant comarca per comarca. A partir del febrer, s’obrirà un termini de tres mesos per poder al·legar.
Els 42 municipis d’Osona hauran d’aportar l’any 2050 al conjunt del país 1.109 MW d’energia fotovoltaica i 48,4 MW més d’energia eòlica. És l’objectiu definit al Plater (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya) que la directora de l’Institut Català d’Energia (Icaen), Anna Camp, va presentar dimecres als alcaldes d’Osona i el Lluçanès.
A aquesta segona comarca se li demana una contribució de 528 MW de fotovoltaica.
Per fer-ho possible, el Plater defineix a cada municipi unes zones aptes i no aptes i dins les primeres, unes de prioritàries, que s’adeqüen a la instal·lació de parc fotovoltaics i en alguns casos aerogeneradors, després d’examinar fins a 141 capes sobre el mapa topogràfic.
A Osona, això implicarà l’ocupació de 1.030 hectàrees de sòl (un 0,8% de la superfície de la comarca), mentre que al Lluçanès, la previsió és ocupar 800 hectàrees (3,5%).
“La càrrega solidària és més alta per als municipis petits”, conclou a primer cop d’ull l’alcalde d’Olost, Gil Salvans (Ind.), després de veure el document del seu municipi, al qual se li demana destinar un 5% de superfície (145 hectàrees) per a la instal·lació de plaques.
En la mateixa línia, a l’Esquirol la previsió és ocupar 177 hectàrees (2,9% de la superfície) per generar 127 MW.
L’alcalde, Àlex Montanyà (ERC), en qüestiona la viabilitat. “Som el municipi més gran d’Osona i està encarat a sud. Això és temptador”, diu Montanyà, però recorda que per fer viable un parc fotovoltaic fa falta una línia d’evacuació.
“A l’Esquirol hi ha dues línies de baixa tensió i moltes de les zones que marquen com a prioritàries estan lluny d’aquestes línies”, amb la qual cosa dubta que ningú vulgui invertir en una instal·lació d’aquestes característiques. Actualment a l’Esquirol hi ha dos projectes de parcs fotovoltaics, un més avançat que l’altre.
? L’EÒLICA, AL PUIGSAGORDI
També qüestiona la viabilitat econòmica del que planteja el Plater pel que fa a l’energia eòlica a Osona l’alcalde de Balenyà, Carles Valls (Ind.).
S’hi dibuixa una llengua a la costa del Puigsagordi, a Balenyà i Centelles, on instal·lar els molins de vent per generar una part important dels 48,4 MW eòlics previstos a la comarca.
“És una zona on fa poc vent i pocs dies a l’any. Costarà trobar uns inversors que hi vulguin fer un parc eòlic”, diu Valls.
El centellenc Josep Paré (PSC), pensant en el global del país, entén que “només amb energia fotovoltaica no som autosuficients” i es mostra comprensiu amb la idea de generar eòlica al Puigsagordi.
“A Osona no hi ha gaires més punts on pugui ser factible, tot i que aquesta no és una zona amb un potencial molt alt si obeïm a estudis que s’havien fet temps enrere.”
? TRES MESOS D’AL·LEGACIONS
El que tenen ara els alcaldes és “un mapa en un paper” sense la precisió d’un document topogràfic digital que es pot treballar al mil·límetre, tal com explica el conseller comarcal delegat de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), Albert Marcé (ERC).
La voluntat de l’ALEO és que els ajuntaments els traslladin la informació individualitzada per estudiar les possibles al·legacions que cadascú presenti al Plater, amb visió comarcal, a més de fer la feina d’acompanyament pròpia de l’ALEO.
Per ara es coneixen les grans xifres del Plater (l’objectiu és que Catalunya s’autogeneri 62.000 MW d’energies renovables l’any 2050), però el detall es farà públic durant el primer trimestre de 2026 –probablement a partir de mitjan mes de febrer, quan s’hagi presentat el document a totes les comarques–.
Serà una exposició pública “reforçada”, segons expliquen des de l’Icaen, de tres mesos de durada, període en el qual els ajuntaments podran presentar les al·legacions.
“Pel poc que hem pogut veure fins ara, no s’ha tingut en compte la protecció del nucli urbà dels municipis veïns”, diu Carles Valls: “Una zona prioritària de Seva tindria una gran afectació en impacte visual a Balenyà”.
Amb tot, Valls entén que l’objectiu que es demana a Balenyà és assumible, en bona part perquè “se’ns demanen 25,9 MW de fotovoltaica i tenim la meitat prevista”.
El Plater dona marge de maniobra. “La zona prioritària de cada municipi és deu vegades més gran del sòl necessari per assolir l’energia assignada”, explica Marcé.
I, a més, cal tenir en compte els projectes que ja estan en funcionament o en previsió de fer-ho.
El Plater no només planteja instal·lacions fotovoltaiques en superfície. A tota la comarca d’Osona es preveuen generar 385 MW en cobertes d’edificis i 85,4 MW en “espais artificialitzats”, és a dir: pedreres o abocadors en desús, com ja s’ha fet al vas clausurat de l’abocador d’Orís.
Al Lluçanès, 32,1 MW es preveuen generar en edificis i 2,6 MW en espais artificialitzats.
? “CALDRÀ SER SOLIDARIS”
El sentiment dels ajuntaments osonencs és que caldrà ser solidaris. “Cadascú haurà de fer la seva aportació a l’àrea metropolitana. Tancaran les nuclears i la generació d’energia anirà a parar al territori”, reflexiona Josep Madrid (Junts), regidor de Transició Energètica de Manlleu.
També defensa que s’haurà de “prioritzar l’activitat agrícola”.
En aquesta línia, els primers inputs indiquen que “es respecta la Plana de Vic”, explica Gil Salvans, en qualitat de responsable tècnic de l’ALEO.
Madrid també avança que “durant el 2026 s’hauria de materialitzar” el primer parc fotovoltaic a Manlleu, promogut per Estabanell, per generar 3MW en quatre hectàrees de terreny a la zona de Niubó.
A primer cop d’ull, Madrid també diu que algunes zones prioritàries de Manlleu definides al Plater xoquen amb el POUM perquè no respecten la distància de 500 metres respecte al nucli urbà.
