Formada primer en Integració Social i després en Educació Social, la folguerolenca Aina Cuiné va escollir com a tema d’estudi del seu treball final de grau a la UOC el paper de l’educació social en la gestió de la diversitat a les escoles de Primària del sud de la ciutat de Vic. Ho va fer basant-se en les idees del pedagog i filòsof brasiler Paulo Freire, que proposava una educació que no només transmeti coneixements sinó que formi persones crítiques capaces de qüestionar el món, i per això el seu tutor, que també és brasiler, li va proposar elaborar-ne un article per presentar a la revista Lumen, del Centro Universitário Assunção (UNIFAI), on van veure amb bons ulls el text i li han publicat.
“El treball neix de la meva disconformitat quan vaig entrar als centres educatius i vaig veure quin pes hi tenen les educadores socials, si és que n’hi ha, i em vaig voler centrar en Osona perquè és el que conec”, diu Cuiné, que treballa com a educadora a l’Institut de Gurb i està fent un màster per continuar ampliant la recerca amb un doctorat. Va escollir els barris del sud de Vic “perquè històricament han estat segregats, amb dificultats socioeconòmiques importants, i crec que és des de la seva veu des d’on s’ha de construir una nova mirada de l’educació social”.
Cuiné va fer entrevistes a una psicòloga de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), a un pare amb una filla amb diversitat funcional i ascendència llatinoamericana, i a una mestra amb experiència com a cap d’estudis. També va fer un grup focal amb una educadora d’educació especial, una mestra i un vetllador, tots tres d’un equip de suport intensiu a l’escolarització inclusiva (SIEI). Al llarg del procés, Cuiné va constatar una bretxa entre el marc normatiu i la realitat de les escoles i per això assegura que “la inclusió s’ha començat per la teulada dient que a l’escola hi ha d’anar tothom sense mirar primer com és l’escola i les necessitats de tot l’alumnat”. Creu que els centres no estan preparats “ni físicament ni amb la formació i els professionals adequats per a les necessitats educatives que hi ha” i això està “col·lapsant els centres, els docents i sobretot les famílies, que tenen molt malestar”. L’educadora social afirma que “hem passat de la segregació en centres d’educació especial a la integració, però no a la inclusió. Hem agafat l’alumnat i l’hem posat allà però la inclusió ha de ser estructural, amb un canvi de mirada des dels equips directius i els docents i sobretot des de la societat perquè hi ha molts estigmes”.
El treball conclou que hi ha poc reconeixement de l’educació social i la seva presència a les escoles és escassa i està vinculada a projectes temporals, que dificulten la consolidació d’una intervenció sostinguda. Per això, Cuiné lamenta que s’incorporin educadors socials al sistema educatiu “quan ja hem arribat a un moment crític i no abans i a tot arreu per ajudar a fer xarxa comunitària i prevenció del racisme i els prejudicis”. Explica que durant les entrevistes es va adonar que la seva professió és vista com a feina “de vigilància i control perquè tot el que és social funcioni i no com a disciplina pedagògica que ha de construir contextos i ajudar tota la societat, no només els que estan en risc, per tal que construeixin junts”. L’educadora comenta que també “ajudem a crear consciència col·lectiva i crítica de quina és la situació que tenim i de les injustícies que hi ha ara mateix als carrers”.
Per tot plegat reivindica polítiques públiques que garanteixin la presència estable dels educadors, ja que “només així l’escola podrà ser un espai on la diversitat sigui reconeguda com la major riquesa col·lectiva”.
