“Hi ha persones de 100 anys amb les condicions mitjanes de salut de gent de 70”

Javier Jerez-Roig és el coordinador del Grup de Recerca M3O de la UVic i el CHV, que investiga sobre models d’atenció social i sanitària en diversos àmbits, com les residències. S’està revertint la idea que l’horitzó de les residència era signe de modernitat, i que ara ho torna a ser viure l’envelliment a casa?És cert que estem vivint un moment de reflexió. Es torna a posar al centre intentar mantenir la cura i l’atenció de la persona gran en un entorn domiciliari i retardant el màxim possible l’entrada a una residència. Què ho fa?És propi de les cultures llatines. Al nord d’Europa està molt més interioritzat que un recorregut vital acabi en una residència. Aquí ens és més propi mantenir la cura informal, que vol dir l’atenció en l’àmbit familiar, social, del propi entorn... En definitiva, evitar la institucionalització. Però també la tenim.Evidentment, perquè l’entorn social, la incorporació en el seu moment de la dona a l’entorn laboral i el canvi de rols i de models familiars també hi van abocar. Per necessitat i per convicció. La pressió del dia a dia fa que prevalgui l’opció de la residència quan ja no es veu la possibilitat de poder atendre la persona a casa. L’experiència de la pandèmia ha contribuït en alguna mesura a aquest debat?Totalment. Va ser un punt d’inflexió i va obrir molt més, justament, aquesta reflexió del model de cures i d’atenció a la gent gran i el valor de l’acompanyament a casa, sempre que sigui possible. Deu ser difícil definir un patró universal per dir quina és la millor solució.Cada persona és un món i cadascú viu en un entorn i en unes circumstàncies determinades. Si ens centrem en l’àmbit de les residències, també s’ha de dir que el perfil ha canviat, durant els últims anys. En quin sentit?Que s’ha passat del que històricament havia estat una atenció més social, per dir-ho genèricament, a residents cada vegada amb una més alta necessitat de cures. És evident que hi ha altres perfils, però aquesta evolució ha existit. Ara a les residències hi arriben persones cada vegada més grans, cada vegada més fràgils i dependents i que ja requereixen d’entrada una atenció també sanitària. Fins a quin punt l’increment de l’esperança de vida és un problema per gestionar l’envelliment?No en diria problema, sinó repte. L’esperança de vida ha augmentat molt, i està augmentant més. I el que això crea són reptes. Tenim, per una banda, gent que està assolint un envelliment saludable i exitós que retarda l’etapa de dependència a l’última fase de la vida. Però també augmenta el perfil de cronicitat d’algunes persones que, en bona part, per estils de vida no saludables estan arribant a la vellesa amb problemes complexos, que provoquen estades llargues i de llarga necessitat. Aviat serà normal arribar als 100 anys de vida?Sí. S’ha estudiat que des del punt de vista biològic el cos humà podria viure per sobre dels 120 anys –estudis recents indiquen que fins a 150–, i que són els estressors ambientals de la mateixa vida els que la retallen. Però cada vegada serà més habitual arribar-hi. Dit malament, que això creixi no acabarà essent una hipoteca per a la societat, començant pels costos de l’atenció sociosanitària?És que el repte és poder viure 100 anys com si en tinguessis 70 o fins i tot 60 de fa dècades. Hi ha persones de 100 anys amb una mitjana de salut de persones de 70, i n’hi haurà més. S’està estudiant quins factors podem associar a aquest envelliment exitós. Deuen tenir molt a veure amb hàbits de vida.Exacte. Una bona xarxa social, una vida activa, una alimentació equilibrada... són una gran inversió de futur per envellir bé. Una cosa tan senzilla com viure en un carrer que fa pujada, per exemple, ajuda a l’activitat física i a treballar, inconscientment, per a un bon envelliment. Els sistemes residencials institucionalitzats –residències, pisos, llars...– estan consolidats, o existeixen nous models per explorar?Estan sortint iniciatives interessants, pròpies d’una societat cada vegada més diversa i amb tota mena de perfils, com per exemple la d’una colla de parelles que han invertit conjuntament en la compra i adequació d’un immoble per conviure-hi i ajudar-se quan siguin grans, amb un supervisor. És el model de cohabitatge. Pot ser una bona opció?Sembla bonic i fins i tot romàntic. I està molt bé, però penso que té la limitació que pot ser beneficiós fins a cert punt. Mentre la persona és autònoma o semidependent, sovint li agrada estar en comunitat i acompanyada. Quan ja està en un nivell de fragilitat avançat, econòmicament o tens una capacitat molt alta o serà complicat. El nivell de cures és alt, i el nivell d’exigència de les cures i el temps que requereixen són molt alts. En quins projectes està treballant ara mateix el Grup de Recerca M3O?Al voltant de les residències treballem en un projecte sobre la promoció de l’activitat física per a gent gran, Join4Joy, destacant el component del gaudi; hem acabat el projecte OsoNaH sobre l’estat de salut dels residents geriàtrics d’Osona, i un altre, el ResiCovid19, sobre l’impacte de la pandèmia a les residències de Catalunya, i propostes de millora del model d’atenció.

“Hi ha persones de 100 anys amb les condicions mitjanes de salut de gent de 70”

“Ens preocupa que Viladrau sigui utilitzat pel sector de la droga”

“El model del rebost solidari és caduc. La idea és tancar al gener”

“A Catalunya no es recicla prou bé i tenim potencial per fer-ho més”

“Vaig fer el pas de tornar perquè jo patia fora de l’Ajuntament”

LA PREGUNTA

Té previst celebrar el Cap d’Any a fora de casa?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Krítik, la llibreria de Vic especialitzada en còmic i jocs, ha obert un nou local