Amb el lema “on tot comença” i recordant la importància de l’educació dels 0 als 3 anys, temps durant el qual es desenvolupa el cervell en un 80%, Vic va acollir dissabte una jornada sobre aquesta etapa, on van participar 1.100 professionals de 37 comarques diferents de Catalunya. Hi havia una vessant formativa, ja que es van fer tallers a la Universitat de Vic-UCC i una taula rodona amb experts internacionals, i una de lúdica, amb activitats per als més petits al Sucre, però la principal i la raó de ser de la trobada era la reivindicativa. El sector està fart d’anys de menyspreu i des de la capital d’Osona ha sortit una iniciativa que vol ser de país per reformar el marc normatiu que regula aquest primer cicle d’Educació Infantil. Per això impulsen una iniciativa legislativa popular (ILP) que presentaran al Parlament i que es va donar a conèixer en un acte a L’Atlàntida.
El grup impulsor de la iniciativa està format per les escoles bressol municipals de Vic, docents i investigadores de la universitat i la llar d’infants Ralet Ralet de Santa Eugènia de Berga, tipes “d’anys de desconsideració i invisibilitat de l’etapa per part del departament”. El treball va començar fa tres anys analitzant a fons la Llei d’Educació de Catalunya (12/2009) i el Decret 282/2006 i Anna Vila, la directora de la llar de Santa Eugènia, no amagava que no havia estat fàcil perquè “totes teníem les nostres mirades i calia que cadascuna renunciés a matisos per donar cobertura a totes les escoles bressol”. Un cop es van posar d’acord en el que han anomenat “irrenunciables del 0-3”, i que es concreta en la modificació d’uns articles concrets de la llei, van compartir la feina amb totes les llars d’infants d’Osona i el Lluçanès per contrastar-la i a partir d’aquí la van fer extensiva a centres de tot el país amb l’objectiu de recollir 50.000 firmes, que són les necessàries per presentar la ILP. Des del principi, les impulsores van tenir el suport de l’Ajuntament de Vic, i dissabte la regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, deia que el moviment “no va de política, va de Catalunya i del nostre futur com a país. Si realment creiem en l’educació hem de començar a moure la base”.
De la parella educativa a les millores salarials
La ILP proposa una reforma basada en 14 mesures entre les quals destaca la demanda que a les aules hi hagi codocència, el que es coneix com a parella educativa. Això expliquen que permetria abaixar les ràtios que ara són les més altes d’Europa i també “conèixer millor els infants, els seus processos evolutius i facilita que les educadores els acompanyin de manera molt més acurada”, segons Berta Vila, doctora en Innovació i Intervenció Educativa de la UVic-UCC. També reclamen més recursos per fer una educació inclusiva real i poder atendre millor la diversitat cada vegada més present a les aules. Un altre aspecte al qual fan referència és la regulació de les hores d’estada a les escoles bressol, que estipulen en un màxim de vuit, “per garantir el dret dels infants a tenir temps en família”. Així mateix volen que totes aquestes hores siguin considerades educatives i que tots els professionals que hi intervenen estiguin formats en aquesta etapa. També reclamen disposar d’hores dins la jornada laboral per fer planificació i organització de les activitats. Tot plegat acompanyat d’una millora salarial perquè ara per conveni cobren 154 euros bruts mensuals més que el que estableix el salari mínim interprofessional i “l’etapa més significativa per al desenvolupament humà té el pitjor reconeixement professional”, lamentava la directora de les Escoles Bressol Municipals de Vic, Glòria Olmos.
Aquestes demandes del sector van ser escoltades pels diputats Anna Erra i Sònia Martínez (Junts), Najat Driouech (ERC) i Pau Ferran (PP), així com per representants dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central, el Consell Comarcal d’Osona, alcaldes i regidors de la comarca, el rector de la Universitat de Vic-UCC, inspectors d’educació, membres del centre de recursos psicopedagògics, de l’associació de llars d’infants de Catalunya, de Rosa Sensat i de la federació de moviments de renovació pedagògica de Catalunya. Olmos va assegurar que és qüestió de voluntat política que es tinguin en compte i Anna Vila advertia que “impulsem un nou canvi, al qual no renunciarem fins a veure resultats”.
A l’acabar, ovació per les promotores amb el públic dempeus i la sensació entre els assistents que la jornada de dissabte haurà marcat un abans i un després per al sector.
