La construcció creix un 28,3% en l’últim any a Osona i el Lluçanès

La demarcació de les comarques centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha visat una superfície constructiva de 61.751 metres quadrats a les comarques d’Osona i el Lluçanès durant el primer semestre d’aquest any. És una superfície similar a la de comarques veïnes com el Bages (61.173) i substancialment més alta que fa un any (48.099), quan es va registrar una de les dades més baixes del darrer lustre (la dada més baixa és la del primer semestre de 2019: 27.700). Cert és que en aquest primer semestre de l’any hi ha hagut un element distorsionador perquè s’ha visat una residència d’estudiants i, per tant, només a Vic, s’han visat 31.187 metres quadrats de superfície, en 34 expedients, la majoria dels quals d’obra nova (76%). https://youtu.be/Sl8vAcc6hAM La superfície visada és un dels indicadors que proporcionen les dades més fiables d’allò que es construirà en el futur més immediat. En total en aquest primer semestre de l’any s’han visat 147 habitatges de nova creació a les dues comarques, una dada substancialment inferior que la de fa un any (185). L’obra nova (44.421 metres quadrats) suposa un 72% del total de la superfície visada, mentre que la resta és rehabilitació. Una tendència que s’ha reduït respecte a fa un any quan la rehabilitació suposava el 45% de la superfície visada. El que crida l’atenció és que, respecte a l’ús, el 53% es consideren no habitatges. Aquest concepte inclou edificis de serveis, com pot ser la residència d’estudiants, i fins i tot blocs de pisos. “En un moment donat, un projecte important pot fer modificar les dades, amunt o avall, i per això aquestes dades s’han de llegir amb cautela. Sí que és cert, però, que detectem una tendència a anar-se recuperant la construcció, però no és cap exageració”, apunta Manel Alcubierre, secretari del Col·legi d’Arquitectes a les comarques centrals. Per municipis, Vic és qui lidera el rànquing de metres quadrats per construir, amb un 53,19% de la superfície visada de la comarca, seguida de Manlleu (5,9%), Centelles (5,47%), Torelló (3,6%) i Sant Julià (3,5%). Dels 31.187 metres quadrats visats a Vic, 23.627 són d’obra nova. En canvi a Manlleu, la diferència entre obra nova i rehabilitació és més ajustada: 2.627 metres quadrats d’obra nova i 1.620 de rehabilitació. Perquè la recuperació de la construcció s’accentuï Alcubierre apunta al factor econòmic. Després de les alces consecutives postpandèmiques, el Banc Central Europeu (BCE) va abaixar els tipus d’interès oficials per primer cop en vuit anys el mes passat, en 0,25 punts, situant-se en el 4,25%. Això també repercuteix en una reducció de l’euríbor, l’índex hipotecari més estès a Europa i que ha anat a la baixa durant aquest any, tot i que no ha suposat encara canvis significatius per a qui ja tenia contractada una hipoteca amb crèdit variable. El preu del diner pot influir en el futur, però Alcubierre apunta a dos factors més: el preu dels materials constructius i la falta de mà d’obra (amb la crisi de 2008 molts treballadors van abandonar el sector) que repercuteixen substancialment en el preu final d’un habitatge. “Confiem que si baixa el preu del diner, això se suavitzi, però si no baixa el preu dels materials difícilment podrem arribar a totes les necessitats d’habitatge que tenim, que són molt importants. Hem de buscar la manera de promoure habitatges més assequibles per a totes les capes de la societat.” Alcubierre explica que a dia d’avui la construcció “està evolucionant”. D’una banda es tendeix cap al handmade, l’autoconstrucció, seguint tendències d’altres països europeus. Un altre corrent és el de la industrialització de la construcció amb elements prefabricats, que permet reduir la necessitat de mà d’obra i les condicions de treball. I, també, qui té poder adquisitiu opta cada vegada més pels projectes a mida. En tots els casos, el Col·legi d’Arquitectes reivindica els seus professionals amb la campanya “Posa cara al teu arquitecte”. “Els habitatges els hem de cuidar, fer-los saludables, accessibles i segurs. Fa falta que algú ens orienti en aspectes normatius i legals, però també cal un assessorament per obtenir un habitatge saludable". "Ara, si no parlem d’un edifici ben aïllat, ben ventilat i ben condicionat ja no el considerem un bon lloc per viure”, sentencia Alcubierre. També insisteix en la necessitat de la descarbonització de les construccions considerada en els ODS (objectius de desenvolupament sostenible) per al 2030.

La construcció creix un 28,3% en l’últim any a Osona i el Lluçanès

Una iniciativa sorgida a Tona demana l’eliminació del treball de recerca de Batxillerat a Catalunya

429 alumnes del Ripollès participen al programa Esport Blanc Escolar

Els transportistes es queixen de retards en la tramitació de les autoritzacions per circular

Vic acaba les obres al Portalet gairebé tres anys després de començar-les a la rambla del Bisbat

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi