“El personatge que més em toca és el d’una senyora que va perdre una filla quan tenia 40 anys i amb 60 i pocs va voler entrar voluntàriament a la residència, perquè deia que no podia viure fora sense la filla”, explica Cristina Guitart. És l’inici d’una història real, una de les 12 que trasllada als lectors a través del seu primer llibre, Te pido perdón antes que me olvide (Editorial Autografia), que acaba de publicar i que va presentar dissabte passat a la Biblioteca…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
{{ comment.text }}