La recaptació de l’IBI s’ha més que doblat en 20 anys

Qualsevol propietari d’un pis, una casa, un garatge, un terreny o un local comercial paga anualment l’impost sobre béns immobles, l’IBI, una de les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments a l’hora de cobrir despeses municipals com la neteja dels carrers, l’enllumenat, els serveis socials, el manteniment de parcs infantils... Durant els darrers 20 anys, en consonància amb l’augment de població i del nivell de vida, els rebuts han tendit a l’alça i no hi ha ni un sol municipi d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès on els ingressos derivats del que popularment es coneix com la contribució siguin avui més baixos que el 2004. En aquest temps, de fet, la recaptació ha passat de 22,34 milions d’euros a Osona a 51,58, una variació del 131%; de 3,94 milions a 11,38 al Ripollès (+189%), i de 508.000 euros a 1,77 milions al Lluçanès, tot i que en aquest cas el càlcul l’efectua EL 9 NOU partint del mapa comarcal actual i no el vigent dues dècades enrere. Tancant el zoom, Vic, Manlleu, Torelló, Ripoll, Tona, Centelles i Taradell són els municipis que registren major recaptació, una dada lògica tenint en compte que és on viu més gent, on més creixen els habitants i on hi ha major volum d’edificacions. Per la mateixa raó, queden a la part baixa de la taula Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, tot i que l’extrem és Sant Sadurní d’Osormort, l’únic poble d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès que no arriba als 30.000 euros de recaptació. “En la mesura del possible intentem carregar com menys millor la butxaca dels veïns”, destaca l’alcalde, Enric Riera (Junts). Ara bé, en vuit mandats al capdavant del consistori també ha constatat l’encariment de prestar serveis públics: “Les escombraries en són un exemple. Les taxes de fa 30 anys no tenen res a veure amb les d’avui, i en certa manera ho entenc, per generar consciència del que implica que com a societat en produïm i n’haguem de gestionar tantes”. Des del seu punt de vista, també hi ha hagut un canvi en l’assumpció de responsabilitats: “Abans la gent es feia càrrec de més coses. Actualment tot s’exigeix a l’administració, i a més a més de forma immediata”. !function(){"use strict";window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}})}(); Al conjunt de Catalunya, l’any 2024 es va recaptar a través de l’impost sobre béns immobles 3.149 milions d’euros, amb un rebut mitjà de 505. EL 9 NOU radiografiava l’estiu passat com estan per sota la majoria de municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès i per sobre, el Brull, Malla, Gurb, les Masies de Roda, Viladrau, Sant Bartomeu del Grau, Vidrà, Seva i Sant Joan de les Abadesses. Més enllà del marge de decisió política, aquestes xifres també les expliquen el tipus de construccions més freqüents a cada lloc, ja que no computen el mateix torres i grans indústries que pisos o places d’aparcament. Un altre aspecte important és que, normalment, com més antiga és l’última revisió cadastral, menys es paga d’IBI. I d’aquí, un dels quids de la qüestió: els consistoris no poden incidir en el coeficient que fixa l’Estat, però sí que marquen el tipus de gravamen dins d’una forquilla que per norma general oscil·la entre el 0,4% i l’1,3% pel que fa a edificacions urbanes. La decisió es pren cada any en el marc de les ordenances fiscals, que es discuteixen a la tardor –els plens que vindran ara– i entren en vigor l’1 de gener.

La recaptació de l’IBI s’ha més que doblat en 20 anys

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dijous, 4 de juny?

Dissabte, la tercera Backyard “única” de Roda de Ter, amb cursa, diversió i sorpreses

Avís d’inundacions a la conca del Ter

Tallada l’R3 entre Manlleu i Ripoll després que un tren hagi xocat amb un arbre caigut a la via per les pluges

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

El judici per l’estafa als pisos de Can Garcia de Manlleu acaba amb un acord i sense ningú a la presó