No fa ni dos mesos que Llorenç Coll Puigcerver, de 49 anys, és el nou president de Campdevànol Comerç. Coll és el propietari de Cal Grill des de fa tres anys, un bar situat al carrer Balmes, en ple centre del poble.
Per què va donar el pas per ser el nou president de Campdevànol Comerç?
Passat tot el tema de la covid-19, la Unió de Botiguers s’havia deixat molt. Arran d’agafar el negoci, vam començar a mirar per fer fires i festes, però això no hi era. Dels pocs comerços que hi ha a Campdevànol, no sortia ningú per encapçalar l’associació, i al final ens vam presentar nosaltres al novembre. A principis de desembre, vaig anar a Olot per activar la signatura per a Hisenda i deurà fer un mes que tenim el compte corrent actiu. A la junta hi soc jo de president; Jordi Tarré, que té uns apartaments turístics, n’és el secretari; Albert Martínez, de la llibreria Ca l’Espelt, n’és el tresorer, i després tenim tres vocals: Elisabet Canals, de la carnisseria; Anna González, de la farmàcia, i Dolors Arias, de la formatgeria Mas Palou. De fet, entremig de l’anterior junta i la nostra, n’hi va haver una altra, però el president i el secretari van plegar, perquè quan feia un mes que hi eren van dir que tancaven la botiga al gener i vam haver de començar de nou.
El canvi va venir motivat pel desgast de l’anterior junta…
L’anterior junta feia un mínim de deu anys que hi era i no volien treballar amb la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès (UIER), que considerem que és el futur de qualsevol unió de botiguers d’un poble petit. Si no tens una ajuda exterior, és molt complicat tirar-la endavant només amb els botiguers i comerciants, perquè no ens dona la vida. Als anys vuitanta, recordo que es feien moltes fires i festes. Tot era solidari i voluntari. Hi havia un altre prisma a la societat i ara costa molt treure la gent del seu negoci perquè t’ajudi a muntar alguna cosa, encara que sigui pel seu propi benefici. La gent no té hores. Antigament, amb els preus que es pagaven per treballador i a la Seguretat Social, el propietari podia deixar dos treballadors al negoci i anar a ajudar i muntar alguna cosa. Per exemple, jo a la Fira de Nadal vaig treballar 16 hores, de les 8 del matí a la 1 de la matinada. No vaig sortir del bar com aquell qui diu.
Han renovat el logotip.
Sí, ara ens diem Campdevànol Comerç i tenim un logotip més modern. Són dues lletres c blaves que representen les inicials de l’associació. També hi ha tres gotes de color groc, vermell i blau que s’inspiren en l’almorratxa del Ball de la Gala. Un símbol de tradició, vitalitat i confiança.
“Hem de lluitar perquè la gent del Torrent de la Cabana passi pel poble”
Quants socis són?
Som entre 30 i 40. Tenim carnisseries, una papereria, perruqueries, bars, pastisseries, fleques… Ara estem buscant empreses grans com a socis. Per exemple, a Campdevànol ja no hi ha cap sabateria i només ens queda la Merceria Fina, que la duu una senyora que segurament es jubilarà l’any vinent. Ens quedarem sense botigues de roba. Això sí, tenim la furgoneta d’Amazon que no para de donar voltes pel poble.
Com està la salut del comerç local?
La salut del comerç dels pobles petits és complicada. No és només a Campdevànol. És un problema social. Abans, gairebé ningú tenia cotxe i et veies obligat a comprar-te les sabates aquí. Ara tenim més d’un cotxe per família i podem anar a comprar-ho a una macrobotiga. També tenim internet. No podem competir amb això, no li podem donar la volta i no és el nostre objectiu. Hem de lluitar perquè les botigues que hi hagi no tanquin. Hem de continuar fent festes i activitats.
Quines fires organitzen durant l’any?
L’última va ser la Fira de Nadal, que és l’única que organitzem des de Campdevànol Comerç amb la col·laboració de l’Ajuntament. En aquesta, la UIER no ens pot ajudar, perquè organitza la de Ripoll i no pot muntar-ne dues el mateix dia. A la resta de fires sí que ens ajuden. A l’estiu, vam fer la Fira de les Espelmes, que va estar molt bé. Aquest any vinent tenim la biennal del metall i volem ajudar a muntar alguna cosa més grossa pel vintè aniversari de la processó.
Fan campanyes per comprar al comerç local?
A l’estiu vam impulsar el passaport del comerç i va funcionar molt bé. Hi havia sis forats en aquest passaport i l’havies d’anar omplint amb els tiquets dels comerços. Llavors, entraves en un sorteig. També vam fer unes llumenetes abans de la Fira de Nadal.
Com és la relació amb l’Ajuntament?
Fa molt poc i encara anem tots una mica perduts. Ens hem d’acabar de conèixer amb la tècnica de l’Ajuntament, però no podem dir que sigui una relació dolenta. Ni bé ni malament. Per exemple, el dia de la fira de Nadal va haver-hi dos paradistes que no esperàvem a última hora, però com que van fallar dues entitats els vam podem col·locar. L’Ajuntament ho sabia i nosaltres, no.
Què li sembla el nou mural dedicat al comerç fet recentment?
Maquíssim. I l’Ajuntament encara n’ha de desvelar alguns secrets. A més, està situat a l’entrada del poble i té dos supermercats al costat.
Què s’hauria de potenciar?
Hem de lluitar perquè la gent que puja o baixa del Torrent de la Cabana passi pel poble i hi faci despesa. Potser podríem vendre el tiquet per entrar al Torrent al poble i no allà. Per exemple, a l’espai del Molí Gros. Així, la gent es veuria obligada a entrar al poble i li podríem treure més suc. Ens porta molta gent a l’estiu, però també ara a l’hivern. Fins i tot, hem pensat de posar un trenet turístic que faci el recorregut del poble fins al Torrent, que tingui un preu de 5 euros per pujar i 5 per baixar, però que alhora incorpori un descompte de 5 euros si es compra en una botiga del poble.
