EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

La meitat de les fonts d’Osona i el Lluçanès no raja per la sequera

El 41% de les que el Grup de Defensa del Ter n’ha pogut extreure aigua i analitzar-la estan contaminades


11/03/2024

Els resultats del mostreig que fa anualment el Grup de Defensa del Ter (GDT) de les fonts d’Osona i el Lluçanès són “molt preocupants”, alerta Laura Generó. Més de la meitat de les fonts han deixat de rajar (52%), una dada que ha anat en augment els tres darrers anys.

L’any passat va ser un 42%, mentre que en fa dos era el 33%. El GDT ho atribueix a la sequera, però assenyala també l’agroindústria del porc com un dels principals causants. De les 170 fonts mostrejades, només se n’han pogut analitzar 81.

Els resultats constaten que el 41% estan contaminades, el mateix que l’any passat. El rànquing continua encapçalat per la font de Gallisans (Santa Cecília de Voltregà) amb 511,2 mg/l de nitrats, més de deu vegades el llindar de contaminació.

La mitjana de nitrats de la vuitantena de fonts que ragen és de 58 mg/l de nitrats, dos punts més que l’any 2022. Això significa que la tendència sobre contaminació es manté constant a l’alça ja que se supera el llindar fixat per l’OMS de 50 mg/l.

Seguint a la font més contaminada d’Osona i el Lluçanès, la font de Gallisans, se situa en el número dos la font Saldada de Gurb, amb 215,4 mg/l. El número tres l’ocupa la font del Raig de Torelló amb 192,4 mg/l. Aquestes tres fonts són les mateixes que l’any passat.

Xevi Crosas, membre del GDT, assenyala que els resultats són “preocupants” per diversos motius. En primer lloc, la sequera agreuja la situació: “L’escenari de futur sembla que serà menys pluja i més calor, com a efecte del canvi climàtic.

La sequera malauradament pot ser que sigui més normal del que ens agradaria”. Però d’altra banda, “el més xocant és que el consum d’aigua segueix augmentant”. Així, tot i que les fonts probablement no ragen per culpa de la sequera, segons el GDT la mateixa sequera posa en evidència que algú està “xuclant” d’aquests aqüífers. Xevi Crosas recorda que les fonts i les rieres són els sobreeixidors dels aqüífers, “els nostres estalvis d’aigua”.

Segons dades elaborades pel propi GDT, a Osona i al Lluçanès, l’aigua que consumeixen les granges i els escorxadors és l’equivalent a la despesa domèstica de 190.000 habitants. “Molts d’aquests escorxadors o granges no estan connectats a la xarxa i, per tant, tiben de pous i d’aqüífers”, diu.

“Hi ha escorxadors que tripliquen o quadrupliquen el consum domèstic de les mateixes poblacions. Fins i tot en un cas el multipliquen per vuit”, afegeix. Per tot plegat, la situació és “molt preocupant” i d’una banda “no entra aigua”, però de l’altra “es treu tota”.

Des del GDT veuen defensen que la situació és “insostenible” i “inaguantable i per això creuen que cal posar límits. “La solució no pot passar per seguir portant aigua als nostres sistemes. Està molt bé que busquem d’on la traiem, però també cal posar límits als consums”, assenyala Xevi Crosas.

Al GDT li preocupa que quan es parla de sequera a nivell català “no es parli mai de l’agroindústria del porc”. “No es pot abordar el problema de l’aigua si no es replanteja el model porcí”, apunta Crosas. Des del cultiu del cereal que necessiten per alimentar els porcs, passant pel seu tractament als escorxadors, “amb l’agreujant que llavors tornen l’aigua contaminada”. “És el crim perfecte: Primer et contaminen l’aigua i llavors se la queden i la segresten”.

Pel GDT la solució passa per fer un pla de reducció de la cabana porcina. “No només reduir els porcs, sinó intentar que la pagesia familiar pugui continuar amb unes explotacions més dimensionades a les finques”. I així aconseguir que l’agroindústria “tregui els peus” del sector primari. “Perquè són una indústria i s’han de tractar com a tal, no són pagesos, encara que es facin el pagès”, assenyala Xevi Crosas.

LA PREGUNTA

Té previst votar a les eleccions europees del proper 9 de juny?

En aquesta enquesta han votat 302 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't