L’eruga del boix s’estén a nous municipis del Ripollès i el Lluçanès

Ja fa set estius que primer les erugues i els seus fils i més tard l’esclat de les papallones van sorprendre molts municipis d’Osona i el Ripollès. L’arribada de la Cydalima perspectalis, l’eruga del boix, es va produir amb un creixement desfermat per l’alta presència de boix comú a les dues comarques i de seguida en van patir les conseqüències tant els exemplars forestals com els dels jardins i parcs de les zones urbanes. L’expansió ha estat imparable i Osona s’ha convertit al llarg d’aquest temps en la comarca amb més superfície afectada (42.971 hectàrees), seguida del Berguedà (42.459) i el Ripollès (31.536). En aquesta última comarca, l’any passat es van registrar 2.943 hectàrees noves de superfície afectada i la plaga va arribar a alguns dels municipis de més altura, on fins aleshores no s’havia detectat, com Campelles, Gombrèn, Molló i Vilallonga de Ter (vegeu mapa). A la llista de municipis nous on ha aparegut l’eruga hi ha també Perafita, que s’havia mantingut al marge de l’expansió al Lluçanès. “Esperem que tingui a veure amb les condicions meteorològiques, perquè aquests anys han estat anòmals. Hi ha altres llocs com la Cerdanya on encara no s’ha vist l’eruga en zones forestals, probablement perquè té un límit altitudinal pel fred. Els companys de les Balears veuen que en algunes zones per calor també hi ha un límit, tot i que a la serra del Montsià ja hi ha boixos afectats i allà també fa molta calor”, explica el cap de la secció de Sanitat Forestal del Departament d’Agricultura de la Generalitat, Jorge Heras. Amb aquest creixement, el Ripollès s’ha convertit en la segona comarca on l’any passat hi va haver més augment de superfície afectada, per darrere del Berguedà, que va sumar 4.833 hectàrees, mentre que a Osona i el Lluçanès l’augment ha estat molt menor, amb 156 i 138 hectàrees noves, respectivament. A Osona, fins i tot, es dona la circumstància que hi ha un municipi, Sant Quirze de Besora, on s’ha deixat de detectar. Les dades les ha fet públiques la Generalitat aquests dies i són fruit de la feina del grup de treball tècnic, que des de l’inici de la detecció a Catalunya en fa un seguiment i l’estudi del control dels danys que provoca. Entre altres accions van fer un assaig pioner als boscos de Tavertet, però han conclòs que els tractaments a gran escala són inviables. “Hi ha mètodes de control que es poden aplicar en jardineria, tot i que són complicats perquè s’han de fer dos o tres cops l’any, en l’època oportuna, i repetir l’any següent, però en l’àmbit forestal no és possible aplicar-los a totes les extensions de boix”, detalla Heras. Per això, s’ha decidit protegir només alguna boixeda monumental i també s’han recollit llavors de diferents zones per plantejar-se l’opció de tornar-ne a plantar de cara al futur. “Estem esperant a veure si es recuperen els boixos. Els últims anys mirem també els rebrots i sabem que si rebroten, l’eruga torna”, diu Heras, coneixedor que a França, per exemple, les afectacions als boixos han estat molt generalitzades i greus. Els experts són conscients que tard o d’hora, perquè el ritme d’expansió dels últims anys és més lent que el del principi, la plaga acabarà arribant a totes les zones del país amb presència de boix. Lamenten els danys ambientals que suposa, sobretot per a la biodiversitat i l’estabilitat del sòl, però no amaguen que no és prioritària. “És una plaga molt cridanera i que genera molta alarma social, però n’hi ha d’altres que ens preocupen encara més perquè poden provocar un impacte ambiental, econòmic o social superior”, assegura Heras. De fet, la Unió Europea ha declarat recentment l’eruga del boix com a espècie exòtica invasora, però tampoc la considera una plaga prioritària “després de fer una anàlisi de riscos”. Heras comenta que, tot i alterar de manera important els ecosistemes forestals, s’han constatat aspectes que podrien ser positius, com per exemple a Alemanya, “on sense tant de boix es facilitava la regeneració de fagedes”. A Catalunya, ara mateix preocupen especialment altres problemes fitosanitaris dels boscos com l’escaldat i el corc del suro o els fongs defoliadors i els perforadors de les coníferes. També hi ha la mirada posada en algunes plagues exòtiques, tot i que encara no hagin arribat. “Ara mateix estem pendents d’una nova plaga exòtica que afecta el pi pinyer. Es tracta de la caparreta tortuga dels pins, que s’està estenent per Itàlia i França i segurament arribarà aquí. Ens preocupa especialment perquè mata els pins. Estem pendents de detectar-la al més aviat possible i parlar amb els col·legues francesos i italians per veure com es pot combatre”, avança Heras. En l’àmbit forestal, la plaga exòtica més perillosa que encara no ha arribat a Catalunya és la del nematode de la fusta del pi, i en l’agrícola, la de la Xylella fastidiosa, un bacteri que amenaça les oliveres, els ametllers i els cítrics i que també es pot dispersar mitjançant espècies forestals. “En qualsevol cas, el més important és que actuen alhora circumstàncies meteorològiques, el canvi climàtic, i humanes, l’abandonament de la gestió, que fan que els boscos tinguin menys vitalitat i siguin molt menys resilients a plagues i a altres pertorbacions com els incendis forestals. I davant de tota aquesta complexitat, l’eina més eficaç és una gestió forestal activa”, conclou Heras.

L’eruga del boix s’estén a nous municipis del Ripollès i el Lluçanès

Vic farà obres al Passeig i al carrer Major de la Guixa abans d’acabar el mandat

Els bombers controlen un incendi a Prats

“La salut cerebral l’hem de començar a cuidar des de petits”

La lluita contra el càncer explicada en segona persona

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de prohibir la compra d’habitatge als fons d’inversió?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

En contra de l'enderroc de la vintena de cases de l'antic poble de Sant Romà de Sau

Mor Marcel Miquel, referent de la divulgació històrica de Sant Joan de les Abadesses

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

Detenen a Muntanyola un dels homes fugats aquest dijous a Sant Feliu de Guíxols

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman