Carrers plens i CAP buits d’infermeres. Aquesta setmana ha arrencat una vaga indefinida dels sanitaris de l’atenció primària que afecta de ple els centres comarcals. D’una banda, hi ha convocada una vaga indefinida pel sindicat –no majoritari– Infermeres de Catalunya i, per l’altra, ha coincidit amb l’aturada d’altre personal sanitari com administratius, tècniques de cures d’atenció d’infermeria (TCAI) o treballadors socials.
“L’espurna que ha encès tot això ha estat la signatura del tercer acord de l’ICS [Institut Català de la Salut]”, explica Sheila Rada, infermera de Vic, remarcant que “com sempre, hi ha categories que queden oblidades”. Es refereix al preacord del conveni col·lectiu de l’ICS en el qual tots els manifestants –d’infermeres a administratives– consideren que no es reconeix prou la tasca que desenvolupen ni es milloren les condicions laborals i econòmiques.
Aquesta problemàtica ve de lluny. Amb la pandèmia, relata Rada, “tots vam haver d’assumir unes responsabilitats perquè era un moment de necessitat i no hi havia més mitjans”. Passat l’episodi, però, “continuem igual i assumint més del que ens reconeixen”, afegeix.
La càrrega de les sanitàries es dona en gran part per la manca de metges. “A les infermeres se’ns han anat imposant tasques per aquesta falta”, apunta Charo Fernández, delegada sindical d’Infermeres de Catalunya a la regió central. Això passa, per exemple, per la prescripció de medicaments o la preparació de baixes laborals, que acaba signant el facultatiu, o per les primeres valoracions de demandes agudes, com pot ser un mal de panxa o de cap. En definitiva, “hi ha falta de metges i això ens repercuteix a tots els estaments”, resumeix Rada, des de les infermeres fins a les auxiliars.
El malestar es fa més evident per les diferències entre les diverses responsabilitats, bàsicament entre metges i la resta de professionals. D’una banda, si un facultatiu incrementa el nombre de pacients a atendre rep una compensació econòmica. En canvi, no reben cap contrapartida les infermeres i tota la resta d’equip.
Personal mèdic protestant al CAP Vic Nord. Carles Fiter
D’altra banda, en el preacord de l’ICS, també figura un augment significatiu del salari dels metges, mentre que el de les infermeres és irrisori i ni tan sols es considera el de la resta de professionals sanitaris. “No estem d’acord que només s’apugi un estament. Tots som necessaris”, clamaven dijous en una concentració davant del CAP Vic Nord.
Pel que fa a les peticions més específiques del col·lectiu d’infermeres, aquesta manca de reconeixement la situen sobretot en la categoria professional. Malgrat que fa deu anys que són graduades encara consten com a diplomades, cosa que repercuteix en el salari. A més, tal com detalla Fernández, “els nous col·lectius, com psicòlegs, ja se’ls incorpora com a categoria A1”.
Un dels col·lectius disgustats amb la situació són les llevadores. Per exercir com a tal, aquestes infermeres s’han de formar en l’especialitat. Malgrat això, no se’ls hi reconeix. Una de les seves principals reivindicacions és, doncs, que es tingui en compte. A més d’això, protesten per tenir les mateixes condicions que les seves homòlogues en zones rurals –on les convencionals reben un plus– o que les residents de llevadora cobrin el mateix que la resta d’especialitats.
Tot i que la gran manifestació va tenir lloc dimarts a Barcelona, on es van comptabilitzar uns 3.000 sanitaris, dijous una trentena de professionals es plantaven davant del CAP Vic Nord i una quinzena més al de Manlleu. “Vaga, vaga, vaga, si l’ICS no paga” o “N’estem fins als ovaris dels nostres salaris” són algunes de les proclames que es van sentir. “Es dediquen molts diners a l’estament mèdic. Hi ha un biaix de gènere claríssim perquè la part de cures recau en les dones. Es perpetua un sistema patriarcal”, reflexionava una de les llevadores.
Alguns sanitaris protestant a Barcelona, dimarts
