La de l’espelma del primer aniversari. És la fotografia que pot sumar Onaigua al seu àlbum particular dissabte de la setmana que ve, l’1 d’abril, quan farà exactament un any que va començar a operar.
L’empresa del Consell Comarcal d’Osona es cuida des de llavors que ragin les aixetes de set municipis (Balenyà, el Brull, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló, Sobremunt, Tavèrnoles i Torelló), però és possible que s’expandeixi a mitjà termini incorporant les Masies de Roda, on actualment el servei el presta l’Ajuntament de manera directa, i Santa Eugènia de Berga i Tona, que exhaureixen concessions. EL 9 NOU radiografia en aquest article quina plantilla té Onaigua o quins obstacles ha hagut de superar en els seus primers 365 dies de vida.
|| Estructura
El Consell Comarcal ha defensat des que va començar a treballar en el projecte la voluntat de bastir una empresa 100% pública. Una afirmació certa però que admet matisos. La plantilla de la companyia la conformen actualment una gerent, dos administratius i cinc operaris, amb previsió d’incorporar-ne aviat algun més. A partir d’aquí, complementen l’organigrama altres empreses amb qui hi ha subscrits contractes per tasques concretes. Aigües de Catalunya proporciona a Onaigua, per exemple, un cap de distribució i suport en les factures, la gestió dels clients i la centraleta que recepciona les avaries i consultes; Aigües Vic, les analítiques de laboratori, i Agbar, la maquinària i la reposició de material hidràulic de grans dimensions, com ara les retroexcavadores necessàries a l’hora de moure terres per tapar rases.
Carles Banús, vicepresident primer del Consell Comarcal d’Osona i president del consell d’administració d’Onaigua, explica que l’objectiu és anar assumint part d’aquests serveis com a propis a mesura que se sumin més municipis al projecte. També defensa, però, que servir-se de l’expertesa existent els juga a favor: “A qualsevol empresa no hi ha un electricista esperant que s’espatlli alguna cosa, sinó que, quan passa, se’n truca un. La idea és similar. Colgant-nos de personal al 100% hauria estat impossible obrir. La fórmula actual ens ha permès començar de mica en mica i anar-nos fent nostres els coneixements de qui en sap i porta temps al sector”. Hi afegeix que el més important és que totes les decisions –la governança– recau en els tècnics i polítics del Consell Comarcal i els ajuntaments que n’han fet la delegació.
|| Tarifes
Amb l’objectiu d’evitar maldecaps i sotragades als abonats, Onaigua tenia previst mantenir com a mínim durant el primer any de vida les mateixes tarifes que els antics concessionaris. Això, però, no ha estat possible: el Consell Comarcal d’Osona va aprovar al desembre una actualització dels imports. Banús explica que no hi havia alternativa, una derivada de la conjuntura global i els increments del preu de la compra d’aigua i l’energia necessària per bombejar-la fins als dipòsits i les cases. D’altra manera seria impossible fer rajar les aixetes.
Això s’ha aprofitat per aplicar un nou model: fins ara, a municipis com Sant Julià es pagava un consum mínim de 30 metres cúbics al trimestre, es gastessin o no. “No es fomentava per res l’estalvi”, apunta el president del consell d’administració d’Onaigua, de manera que “s’ha retocat a la baixa els consums mínims o bàsics” i apujat, per contra, els usos industrials i de titulars que en gasten molta a l’hora d’omplir piscines o regar jardins. “Així, malgrat que els costos s’han incrementat entre un 40% i un 50%, els municipis han pogut incidir en com repercutir-los i les factures dels trams més baixos es poden incrementar només un 15% o 20% [quan la Comissió de Preus de Catalunya hi doni el vistiplau i les noves tarifes entrin en vigor]”, destaca Banús. En aquest procés, i apel·lant a la governança pública, els consistoris tenen opció de plantejar-se quines butxaques carregar més i menys i quina reserva de diners guarden de cara a assumir obres i millores a la xarxa.
|| Dificultats
Una de les principals dificultats que ha hagut d’entomar Onaigua és el desconeixement pel que fa a la infraestructura de cada poble. Banús explica, en aquest sentit, que es va subrogar personal d’Agbar, però “operaris de Torelló lògicament no coneixen les xarxes del Brull o Sobremunt”. Aquest darrer municipi és dels més complicats perquè, malgrat tenir només una cinquantena d’abonats, compta amb quilòmetres i quilòmetres de canonades amb fuites importants. Torelló és un altre repte quant a inversions, i el contracte inclou, a més a més, cuidar-se del clavegueram urbà. “És veritat que ens ha costat dominar la infraestructura de cada lloc”, diu Banús, “per més noves, més antigues… i perquè s’ha hagut d’invertir en nous sistemes de telecontrol després que els municipis es desvinculessin de les antigues concessionàries”.
|| Un model amb interès de replicar
L’Agència Catalana de l’Aigua va monitoritzant l’evolució d’Onaigua amb la idea que el model es pugui presentar i posar al servei d’altres comarques interessades a seguir Osona. Banús considera que això referma que ha estat “un encert polític” impulsar l’empresa: “El Consell Comarcal és un ens al servei dels ajuntaments. Aquesta solució mancomunada està responent a les necessitats que ens plantejaven, ens dona força com a territori i permet recuperar el control a vegades perdut amb les concessions”.
