Aristòcrates del més alt nivell, com la princesa Anna d’Anglaterra, el rei Constantí de Grècia o la infanta Elena, van trepitjar el Brull el juliol del 1992 amb motiu de les proves d’hípica dels Jocs Olímpics. Passats 30 anys, rellegir les cròniques de societat del moment és una delícia: com la princesa Anna es va trobar amb Mark Phillips, de qui s’acabava de separar; que anava acompanyada de la seva dama de companyia, Lady Jane… o que la infanta Elena va haver de trescar baixant marges a la finca d’El Raurell.
Els textos recullen, així mateix, els seus comentaris abans de marxar: “El lloc és preciós, d’una bellesa increïble”, “instal·lacions de somni. El clima i les condicions les fan immillorables”, “respon a les exigències dels genets i els cavalls”…
Tot un seguit de frases que perviuen a l’hemeroteca d’EL 9 NOU, però que també tenen pòsit sobre el terreny. I és que malgrat que les instal·lacions d’hípica van acabar abandonades, des de l’Ajuntament del Brull destaquen que al llarg de tres dècades pràcticament no s’ha hagut d’intervenir mai al carrer principal de l’Estanyol, el que es va obrir amb motiu de les Olimpíades.
És una situació diferent de la de la resta de la urbanització, que va néixer al voltant del camp de golf el 1991, estretament lligada a la seva explotació i amb la idea de potenciar el Brull com a nucli de segona residència. La iniciativa la portaven sobretot l’empresari Valentín Leiro i l’exalcalde Ramon Roquer, en unes obres que van quedar acabades l’octubre del 2005.
Des d’abans i durant el temps que ha passat des de llavors s’han omplert prop de tres quartes parts de la vuitantena de parcel·les disponibles, però quedava pendent que l’Ajuntament recepcionés la zona i n’assumís sobre paper –de facto ja era així– la neteja viària i la gestió de l’enllumenat, l’aigua o el clavegueram.
Un procés d’actualitzar plànols i ajustar la urbanització a llei que va liderar l’exalcalde Ferran Teixidó i que ara ha culminat l’equip de govern pilotat per Pere Medina, de manera que l’Ajuntament tanca un dels expedients que l’ha ocupat històricament.
“Això no vol dir que a l’Estanyol no s’hi hagi viscut bé”, aclareix Medina, “sinó que quedava pendent adaptar tota la normativa i endreçar els serveis que ha de prestar l’Ajuntament”. A la urbanització hi ha ara mateix tres cases en construcció. D’entrada responia sobretot a segones residències, però ara la majoria de famílies hi viuen tot l’any. Acostumen a ser parelles amb fills que deixen l’àrea metropolitana de Barcelona buscant entorns rurals.
