Llamborda Stolpersteine a Tona en record de Marcelino Beguería

Marcelino Beguería mai va explicar fora de l’entorn familiar res del que havia viscut al camp de concentració nazi de Mauthausen, on va estar-hi durant quatre anys. Així ho relatava dilluns el seu net, Òscar Beguería, durant la col·locació d’una llamborda del projecte Stolpersteine, les peces que es posen al terra de davant de l’última casa on va viure una víctima del nazisme. Van col·locar-la al carrer del Fusteret de Tona, on va passar els últims anys amb la seva dona, Carme Sardà. Tal com recordava el seu net, als matins “se’l podia veure passejant el gos pels boscos de la Canal o a la tarda fent el cafè i la partida al bar de Can Tarsó, a la plaça de l’Hostal”. “Sempre va ser amable i es va fer amb molta gent del poble, però era molt reservat. Tot i estar molts anys vivint a Tona pràcticament ningú coneixia la seva història”, relatava el familiar. L’historiador Carles Puigferrat es va encarregar de fer un breu resum de la història d’aquest tonenc d’adopció que comença a Uncastillo (Saragossa), on va néixer el 31 de juny de 1914. Després de la mort del seu pare van emigrar amb la seva família a Barcelona, on va aprendre l’ofici de gravador. Durant la Guerra Civil va ser soldat de l’exèrcit republicà i va acabar sent comissari polític en una unitat militar. Va exiliar-se a França el 1939 i en esclatar la Segona Guerra Mundial va integrar-se a la companyia de treballadors dedicada a tasques de fortificació de la línia Maginot. Va capturar-lo l’exèrcit alemany i després de passar per diversos camps de presoners finalment van deportar-lo al camp de concentració Mauthausen el 1941. El va sobreviure i al final de la guerra, abans de l’alliberament “aprofitant el caos i el trasllat de presoners”, es va escapar amb quatre altres companys. “La vida de Marcelino ressegueix tot el segle XX i és un testimoni exemplificador de les seqüències que van patir els nois de la seva generació, els que van néixer entre el 1905 i el 1920. Joves amb molts anhels i esperances que van veure les seves vides totalment truncades”, subratllava Puigferrat. A més de trobar-se havent de lluitar a la Guerra Civil, on molts van morir, van acabar passant “per l’experiència horrorosa i traumàtica” dels camps de concentració nazi. La majoria d’ells no van tornar”. “Amb aquest acte es fa pública la història d’un tonenc que va patir dues guerres, un exili i quatre anys en un camp de concentració que el van marcar per sempre”, concloïa el seu net, Òscar Beguería. A més de familiars, veïns, alumnes de l’Institut de Tona i autoritats, l’acte va comptar amb la presència de Gunter Demnig, l’artista alemany que va impulsar el projecte Stolpersteine. De fet, va ser el mateix Demnig que es va agenollar a la vorera d’on havia residit Beguería, va instal·lar la llamborda i poc després dels parlaments i de conversar amb els presents va marxar amb la seva furgoneta, que acumula centenars de quilòmetres. https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/politica/sempre-sera-un-projecte-inacabat/ El proper 5 de maig, dilluns vinent, farà 80 anys de l’arribada de l’exèrcit nord-americà a Mauthausen que va alliberar els interns. “Ho hem de tenir molt present i a la memòria”, subratllava Gemma Cruz, directora dels Serveis Territorials de la Catalunya Central, que explicava que s’ha de fer “tot el possible perquè no torni a passar”. “Hem de tenir en compte que la democràcia no és un fet gratuït i hem de ser-hi per conservar-la”, remarcava. L’alcalde de Tona, Lluís Ges, es pronunciava en aquesta mateixa línia: “Hem de saber d’on venim i on estem ara davant la barbàrie que hi va haver”. “Potser no podem arreglar el món però podem posar-hi el nostre gra de sorra”, deia Ges remarcant la importància de saber, conèixer i estudiar el passat perquè no es tornin a produir fets semblants al present. Precisament, entre el públic, hi havia alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut de Tona. Tal com explicava Berta Jarosz, “justament ara estem estudiant la Segona Guerra Mundial i els camps de concentració”. “És important que haguem vingut perquè hi ha gent a qui li van quedar seqüeles de per vida”, reflexionava Martina Vila, mentre Laia Vila afegia que es tracta d’un fet que “pot afectar de prop”: “Com va passar a algunes famílies també podia haver estat la nostra. N’hem de prendre consciència”. Precisament, Salama Bouali, una de les alumnes que es va atansar per conversar amb l’artista, relatava que encara hi ha testimonis que ho van viure en primera persona. “No queda tan lluny com sembla”, concloïa LA VINTENA A OSONA I EL LLUÇANÈS Amb la llamborda a Tona, ja n’hi haurà una vintena a Osona i el Lluçanès. Tal com es pot veure a la taula, se n’han col·locat 10 a Vic, 5 a Sant Quirze de Besora i 4 a Prats de Lluçanès, la darrera a Roser Fluvià. Està previst que enguany també se’n posin dues a Centelles, en homenatge a Francesc Motilla Amich i Joan Roca Mirambell.

Llamborda Stolpersteine a Tona en record de Marcelino Beguería

Les primeres fotografies de Vic

Roda homenatja els treballadors forçats del Pont Nou

Camprodon licita les obres per renovar l’espai d’exposició permanent sobre La Retirada

El mestre que van afusellar per ensenyar

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França