“Lleó XIV és un papa continuista en les formes, però reformista en el fons”

Vicenç Lozano (Vic, 1956) va ser gairebé l’únic periodista del món que va anticipar que el cardenal Robert Francis Prevost esdevindria el nou papa després de la mort de Francesc. Al cap d’uns mesos, al llibre ‘Lleó XIV, ombres sota la cúpula’ (Pòrtic) va explicar com s’havia gestat abans i durant el conclave l’operació per aplanar-li el camí. Ara està a l’expectativa de veure com serà la visita papal a Catalunya. El dia 8 de maig de l’any passat, vostè va ser un dels pocs periodistes del món que va anticipar que un cardenal d’origen nord-americà i molt vinculat al Perú seria el nou papa. Enhorabona per l’exclusiva!Va ser un privilegi poder-ho fer. Normalment, els periodistes no ho endevinem, excepte quan va morir Joan Pau II i el candidat més clar era Joseph Ratzinger. En el cas que ens ocupa, vaig poder conèixer els intríngulis de l’operació que va portar Robert Francis Prevost a ser el nou cap de l’Església. L’abril de 2025 havia mort Francesc, i en aquell moment es posava en marxa una conspiració –si em permet el terme– per evitar que l’Església caigués en mans dels sectors més radicals del conservadorisme.Al llibre Vatincangate explicava aquesta guerra bruta que va estar oberta contra Francesc durant 12 anys, pràcticament des del minut u d’haver estat escollit. I com s’havia preparat el conclave que havia de substituir-lo quan morís i quan renunciés. El sector més tradicionalista ho tenia tot preparat perquè la figura que sorgís estigués als antípodes de Francesc i en la línia de Joan Pau II i Benet XVI. Les seves fonts en aquest sector conservador li ho expliquen. “Estaven construint una narrativa: l’Església ha perdut el rumb i cal recuperar l’ordre, ser més proactius en la batalla cultural.” Això últim té un ressò trumpista…Evidentment existeix aquesta batalla cultural propiciada pels sectors més ultres del món, que estan arribant al poder avalats per l’administració Trump. S’enfronten a aquest món del que ells anomenen woke, a les llibertats per als que mai no n’han tingut: drets laborals, de gènere, de llibertat d’expressió… el que coneixem, en definitiva, com a democràcia. Per què aquesta gent té tant d’interès a influir en qui és el cap dels catòlics?L’Església té encara avui una autoritat moral i ètica, i ha intervingut sempre en la geopolítica internacional. Tots els papes ho han fet, i Francesc en concret va intervenir en aquest intent de revertir llibertats arreu del món, i ho va patir durant tot el pontificat. Abans que es tanquin les portes del conclave amb aquell extra omnes! passen moltes coses, que són les que vostè explica al llibre. Té tres fonts de les quals no revela el nom i que coneixem amb pseudònims: el Director d’Orquestra, Il Dottore i Monsenyor C. Els dos primers, progressistes i el tercer, conservador.Són autèntiques joies, i la base de la trama d’aquest llibre, que he intentat escriure com si fos una novel·la d’espionatge, amb trames i intrigues de poder encara que tot el que s’hi explica sigui real, sense ni una coma de ficció. Ningú no n’ha parlat, d’aquesta trama, i crec que ha de ser coneguda per tothom, no només per la gent d’església. El Vaticà és un microcosmos, s’hi concentra una batalla que està oberta a escala mundial. Són gent que actua d’una manera molt subtil. No és una mena de campanya electoral, sinó un obrir camí a qui entenen que pot ser el millor papa per als catòlics.Subtil, sempre. El llenguatge del Vaticà és el de la subtilesa. Aquí hi havia una qüestió de fons, i és que ningú no arribava als 89 vots necessaris per elegir un candidat del sector reformista o del conservador. Hi havia una lluita cruenta, de la qual la majoria de la gent no s’assabentava. El sector més progressista que no volia perdre el llegat del papa Francesc es va moure en un petit nucli coordinat per aquest Director d’Orquestra, mentre que Il Dottore –assessor d’un cardenal– duia a terme una estratègia per anar sumant vots. Va arribar a reunir dues de les seves fonts, d’una banda i de l’altra, en una trobada.És el que més em va costar, reunir-los per establir un diàleg que crec que reflecteix quines són les dues ànimes de l’Església i quins són els principals problemes que afronta aquest pontificat. Tot això, remarca que es mou sense que el mateix cardenal Prevost ho controli, ni tan sols que ho sàpiga.No va ser-hi, ni molt menys. Ni s’esperava el que va passar. De fet, va ser el gran tapat del conclave, quan molts mitjans apuntaven que podia ser el cardenal Pietro Parolin, el secretari d’Estat del Vaticà que avui encara ocupa el càrrec… malgrat haver estat el rival de Robert Francis Prevost. La campanya va intentar convèncer els dubtosos, per exemple, amb arguments econòmics: que els diners que s’havien boicotejat des de l’Església nord-americana durant el pontificat de Francesc tornarien a fluir cap al Vaticà. O la missa en llatí, de la qual els conservadors havien fet bandera: aquest papa és un enamorat de la litúrgia, cosa que no vol dir que torni a fer misses en llatí però sí que respecta la tradició com a ànima històrica de l’Església. Temes com aquests van convèncer un determinat nombre de cardenals moderats i conservadors per sumar-se a la candidatura d’un papa que per a ells podia ser de consens i d’unitat. Que posés fi a divisions internes, cosa que és difícil que passi. Ara ja s’han adonat que és un pontífex continuista, perquè és reformista en la forma però continuista en el fons. Un papa de silencis, que no dona tants titulars com Francesc, fins al punt que al principi molta gent s’equivocava amb el seu nom. En parla en termes d’escacs: “Mentre mou la reina enrere, ningú no sospita que ell ja té el peó a l’última casella.”Un mestre dels escacs que domina bé les situacions, un home que escolta i discerneix. I al final també és resolutiu. Moltes de les reformes que va sembrar Francesc i que no va poder tirar endavant per molts motius (principalment per la guerra amb el sector conservador) les acabarà tirant endavant. Però no les anunciarà mai, ho sabrem quan estiguin fetes. És el seu caràcter. I no és que no sigui obert o simpàtic, que ho és. Va estar uns quants anys fent una vida missionera, en contacte amb la gent a la diòcesi de Chiclayo. Quan va haver-hi uns aiguats, va contribuir que s’obrissin menjadors socials i assistir la gent que havia quedat sense casa, durant la pandèmia va fer una crida als sectors financers del Perú per aportar diners per comprar respiradors… amb això va salvar milers de vides. Parlem d’un papa que pot tenir un horitzó una mica llarg per anar portant a terme les seves reformes. Acaba de fer 70 anys, i en termes vaticans això gairebé és sinònim de ser jove.El Vaticà ha estat dominat per una gerontocràcia. Ell és conscient dels temps i anirà implantant les seves reformes d’una manera progressiva, sempre que tingui un bon consens. Hi ha molta gent que anuncia reformes a tot arreu, i sovint no es poden aplicar. Ell vol anar segur, perquè les reformes canviïn realment l’Església, la retornin als principis de l’Evangeli, recuperin l’esperit del Concili Vaticà II d’una Església més oberta, més democràtica… més sinodal. I adaptar-la al segle XXI, amb totes les incerteses del nostre temps. Ha parlat sempre de pau. És la seva prioritat.Sempre ha establert ponts de diàleg. Ell critica el genocidi contra els palestins a Gaza, l’assalt a la sobirania de Veneçuela, la guerra de l’Iran… però no critica mai Donald Trump o Benjamin Netanyahu. No es posa amb els noms de les persones, perquè és conscient que dialogar sobre fets és una cosa però quan s’acusa una persona en concret es crea tensió i es trenquen els ponts de diàleg. No deixarà de criticar les agressions als drets humans o l’unilateralisme, i demana tornar al diàleg, abandonat des de la segona administració Trump, avaladora dels neofeixismes escampats pel món. El Vaticà, tot i ser l’estat més petit del món, és escoltat i té una influència que va més enllà dels 1.500 milions de catòlics que hi ha al món. Per tant, pot avalar projectes de pau i concòrdia enmig d’una gran desordre mundial. En aquest sentit va també la seva encíclica sobre la intel·ligència artificial, la Magnifica Humanitas.Com Lleó XIII amb la Rerum Novarum, que va advocar per la justícia i els drets en el món del treball, ell intenta que el món de la IA no deixi de banda una ètica i uns comportaments morals. “No ho oblidem: l’eix central d’aquest viatge és la Sagrada Família” El tema fonamental, l’excusa fonamental per a la visita de Lleó XIV a l’Estat espanyol, és la benedicció de la torre de Jesucrist a la Sagrada Família el proper dimecres, explica Vicenç Lozano. Creu que el lema d’“Alçar la mirada” que hi fa referència és el que farà servir també en el discurs que adreçarà als polítics en el Congrés, a Madrid. “Que alcin la mirada i deixin les picabaralles entre ells i treballin pel benestar de la societat.” L’acte de masses a l’Estadi Olímpic Lluís Companys serà una crida a la participació dels joves, hi parlarà sobre la IA i les xarxes socials, i Lozano creu que podria haver-hi sorpresa amb una “breu” actuació de Rosalía. “És un acte popular d’obertura de l’estada, un acte de masses.” La trobada amb els interns de Brians 1 la veu com a continuïtat de la línia iniciada ja pel papa Francesc en els seus viatges. Montserrat serà “un reconeixement del paper espiritual, cultural i nacional” del monestir. https://youtu.be/v-kIt_TTais?si=Xff1ZHD3u_MVGzgO La visita a l’església de Sant Agustí, en ple cor del Raval, la veu com un acte molt significatiu “introduït a última hora, per reivindicar l’acció social de l’Església”. En va conèixer l’actual rector en una visita que va fer al seu país, Tanzània. “Hi poden haver sorpreses durant el viatge, fins i tot una visita al Camp Nou no la descartaria.” A la Sagrada Família, hi veu un discurs centrat en l’expressió de la fe a través de l’art. Serà “la gran projecció internacional d’aquest viatge”, i el punt on estan centrades les mirades pel que fa a l’ús del català. “És probable que sigui més present a Montserrat”, tot i que és una qüestió encara oberta després de les protestes que diversos sectors de la societat catalana han fet arribar a instàncies eclesiàstiques.

“Lleó XIV és un papa continuista en les formes, però reformista en el fons”

El Bisbat de Vic vol beatificar 163 religiosos morts durant la guerra

Els claretians enceten el congrés del 175è aniversari, que fan a Vic fins el 16 de juliol

Vic fa el darrer pas per tancar el Rebost Solidari i convertir-lo en un centre logístic d’agroproductors

Marc Prat entrenarà el Manlleu

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour