“La longevitat és una suma de genètica, dieta i estil de vida”

Agnès Casamajó A Catalunya hi ha persones que superen els 100 anys amb una salut notable, com l’osonenca Carme Noguera, la dona més gran de l’Estat, un fenomen que desperta interès científic i social. La combinació de factors com la genètica, l’alimentació, l’estil de vida i fins i tot els microorganismes que viuen al nostre intestí poden influir en com envellim. Marc Llirós és microbiòleg i professor de la UVic-UCC, llicenciat en Ciències Biològiques per la UAB i professor de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Va participar en la recerca sobre la microbiota de Maria Branyas, considerada la dona més longeva del món, aportant coneixement sobre l’impacte dels microorganismes en l’envelliment. Coordina el programa Ciència i Societat amb les Tertúlies de Ciència i el Premi Llegim Ciència. En què consisteix la seva recerca i com s’especialitza en microbiologia i microbiota?Soc biòleg especialitzat en microbiologia. El meu doctorat se centra en l’ecologia microbiana en ambients lacustres. El 2017 torno a Catalunya i començo a treballar a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, estudiant malalties inflamatòries intestinals i el paper dels bacteris. Això fa que la meva recerca vagi derivant cap a aspectes de salut i microbiota. Amb una col·laboració em sorgeix l’oportunitat d’analitzar el microbioma de Maria Branyas, que en aquell moment era la dona més longeva del món, amb 117 anys. A què es dedica actualment dins del camp de la microbiologia?Participo en estudis de microbiota en malalties inflamatòries intestinals, en la síndrome metabòlica (antic “fetge gras no alcohòlic”), en microbiologia de coves amb estalactites que creixen horitzontalment, en microbiota de persones amb giardiosi –un paràsit intestinal de retruc dels viatges que fem en altres països on el tractament d’aigua no és adequat– i en microbiologia de dipòsits calcaris en llacs dels Andes. M’agrada treballar en projectes diversos: com més variats, més aprenc i més gaudeixo. Fins a quin punt la microbiota ens pot ajudar a entendre casos de longevitat excepcional?La microbiota hi pot aportar informació, però no és l’únic factor. La longevitat és el resultat de molts elements: genètica, dieta, estil de vida, context social… La microbiota pot influir en respostes metabòliques, en la inflamació, en el sistema immunitari i fins i tot en l’estat cognitiu. Però no podem afirmar que tenir una microbiota concreta porti automàticament a viure 115 o 120 anys. És un element més d’un conjunt. La microbiota pot afectar l’estat d’ànim?Sí. Alguns microorganismes alliberen substàncies derivades del seu metabolisme que interactuen amb receptors del cervell, del sistema immunitari o de l’intestí. Poden modular inflamació, neurotransmissors i fins i tot la percepció del benestar. La dieta condiciona aquests microorganismes, i el que ells produeixen afecta com ens sentim. No és l’únic factor, però hi té un paper. Quina relació s’ha observat entre microbiota i envelliment saludable?Tant Maria Branyas com Carme Nogueras han arribat als 110 i escaig anys sense patir malalties greus fins a molt endavant. En el cas de la Maria, vam detectar una abundància molt alta de bacteris làctics del grup Bifidobacterium. Aquest perfil era més propi d’algú molt més jove. Ara bé, això no vol dir que aquests bacteris causin la longevitat; només podem dir que hi ha una associació. Per afirmar causalitat caldria seguir persones durant dècades. També influeixen la genètica, l’epigenètica i la manera com cadascú afronta la vida. Llavors, menjar iogurts ajuda a tenir aquests bacteris?No exactament. Els bacteris dels iogurts no són els mateixos que colonitzen de manera estable l’intestí humà; passen pel tracte digestiu i s’acaben eliminant. Poden ajudar puntualment, però no es queden. El que observem en persones superlongeves és que tenen bifidobacteris humans, no els del iogurt. A banda de la microbiota, quin paper té la genètica en la longevitat?Un paper molt important. En el cas de Maria Branyas vam estudiar nou capes de dades: genoma, metaboloma, proteïnes, microbiota, cariotip… Els telòmers (la part final dels cromosomes) són un factor clau: telòmers més llargs s’associen a major longevitat. També és important quins gens s’expressen i quins no. Si els gens que predisposen a malalties greus romanen inactius i els que afavoreixen la salut estan actius, la balança es decanta cap a un envelliment saludable. Quan parlem d’aliments prohibits o que no ens ajuden a ser longeus, i que afecten la microbiota, quins són els mites o idees equivocades més freqüents?Un dels mites és pensar que certs aliments rics en greixos saturats són sempre dolents. Des d’una perspectiva de diversitat, hem de menjar de tot i variat. Menjar productes ultraprocessats puntualment no passa res, però fer-ho cada dia sí. El cafè, per exemple, pot ser bo i dolent alhora: pot augmentar el risc d’alguns càncers, però també és protector intestinal. El problema és centrar-se en un únic aliment. Si mengem només carn, només peix o només verdura, ens faltaran nutrients. Com més diversa, natural, fresca i de temporada sigui la dieta, més afavorirem l’equilibri i la salut. Les persones supercentenàries actuals fa dècades seguien dietes de proximitat i de temporada. Fins a quin punt condiciona el nostre estil de vida actual, comparat amb fa 60 anys?Avui treballem moltes hores en interiors, amb poca exposició solar i poc contacte amb la natura. Això afecta ritmes circadiaris, microbiota i benestar general. També hem reduït la diversitat alimentària: tot i que una bossa de patates fregides cada tres setmanes no fa mal, tampoc és saludable menjar cada dia el mateix. Hem de recuperar la varietat, com estan fent amb els menús escolars, i aplicar-la a casa: diversitat de verdures, colors, carns i peixos, amb productes de temporada i proximitat. Els infants copien allò que veuen: si ho fem a casa, també ho faran ells. La microbiota d’una persona rural i una de ciutat és molt diferent?Sí, és diferent. Influeix el tipus de dieta, l’ambient, l’exposició a la natura i l’entorn microbià. Les microbiotes de comunitats indígenes també són molt diferents de les occidentals, i dins les indígenes depèn si són caçadores o recol·lectores. El que no sabem és si aquesta diversitat influeix directament en la longevitat, perquè no tenim registres fiables d’edats en aquests llocs. Sense dates de naixement precises és difícil comparar una persona supercentenària d’aquí amb algú de l’amazònia. Cap on va la recerca en els pròxims anys?A conèixer més. No busquem la clau de la longevitat, sinó els factors que l’afavoreixen. La ciència ha de servir per envellir millor, no només més anys. Tothom vol viure molt, però ningú vol envellir malament. Necessitem estudis amb més diversitat: de poblacions, d’entorns i d’equips de recerca. La ciència no entén de fronteres i els resultats han de ser útils arreu, no només a les societats occidentals benestants. A més, com millor comuniquem la ciència, més podrem combatre les fake news i els missatges extremistes.

“La longevitat és una suma de genètica, dieta i estil de vida”

Ramon Besa: “He viscut l’època més bona del periodisme, que segurament ja no tornarà a passar”

Teresa Martí, Osonenca de l’Any 2025

Rebudes de Manlleu i Vic a Ariadna Masmitjà i Pau Pérez

El síndic municipal de Vic demana buscar estratègies abans de tancar l’alberg

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic