A molts països europeus les llars de criança de les quals es fan càrrec les anomenades mares de dia són molt habituals. If you experience a loss of vision, stop taking this medication as soon as possible. Mercifully allergic reactions to the medicament are uncommon but they can potentially be dangerous. Usually, doctors are trained in all of these issues. read completely In addition, get in touch with your health and stay healthy for life. Used properly, drugs can help to keep you well. Fairly, the most important aspect that is considered before purchasing medicaments online is to make a right choice. Són persones titulades en l’àmbit educatiu que ofereixen la seva pròpia llar, adaptada i equipada, i donen una atenció personalitzada als infants de 0 a 3 anys. A Osona n’hi ha des de fa dos cursos, quan Anna Prat va decidir oferir el servei a casa seva, a Tona, el 2015, anomenat Carantoines. Més tard, el juny de 2016, Anna M. Collell va començar a portar a terme l’activitat a Torelló, el Mà Manetes. A l’octubre, Carol Gallardo va obrir La Caseta de la Carol al seu domicili de les Masies de Roda, i al novembre, Míriam Brotons va crear Mim’s al seu pis de Vic.
Aquesta activitat, però, no la pot portar a terme qualsevol. Totes quatre, i també una cinquena llar que hi ha a Taradell, es van posar en contacte amb l’Associació Llars de Criança de Catalunya, a través de la qual reben assessorament i suport. Per obrir el servei, a banda de la titulació que tenen de la branca d’Educació Infantil, totes han fet una formació específica de pedagogies alternatives. Aquesta formació “es basa en una criança respectuosa, en una educació viva centrada en la persona”, expliquen, i remarquen que “es tracta d’un servei molt diferent al d’un cangur”. Tot plegat va més enllà, ja que “tenim un projecte educatiu al darrere” i en l’àmbit legal han de complir una sèrie de requisits.
Prat, Collell, Gallardo i Brotons remarquen el fet que es faci l’acompanyament als infants en un entorn casolà, ja que “no té res a veure un espai on la gent viu amb un de llogat”. En aquest cas han hagut d’adaptar les seves pròpies llars segons la normativa que estableix l’associació. Han de disposar com a mínim d’un espai de joc, un de descans i un per a la higiene i un d’exterior.
A la llar de criança hi poden tenir un màxim de quatre infants alhora, un fet que permet acompanyar els nens i nenes “seguint els seus ritmes i necessitats emocionals”, tot i que hi hagi un planning. De fet, els primers dies fan adaptació amb la família, “fins que veiem que l’infant està preparat”. Tenir un grup reduït, diuen, “permet als infants fer el mateix que fan a casa”, per exemple si han de dormir, i alhora seguir determinades rutines, un aspecte que amb un grup més gran no es pot tenir tant en compte. En ser pocs el contacte amb les famílies és més proper i “acabes sent amiga de les famílies”, ja que “ets com una segona llar”. Entre els quatre infants també es creen vincles i en alguns casos “n’hi ha que fan de germà gran”, encara que “en menors de 3 anys primer s’han de descobrir ells mateixos” i la socialització amb grups de molts més infants es pot donar més tard, expliquen. Les mares de dia asseguren que aquesta proximitat i la flexibilitat horària que permeten és el que valoren més les famílies per un servei que “és més personalitzat” i que es basa en unes tarifes que ja marca l’associació catalana. Les famílies que opten per aquesta via ho fan en alguns casos per qüestions d’horaris que els permetin conciliar la vida familiar i laboral, i altres per “sensibilitat i empatia amb aquests projectes educatius, ja que busquen una alternativa”. Totes quatre mares de dia asseguren que aquesta feina “ens omple molt” i de moment no ho canviarien per res.
{{ comment.text }}