Josep Saigí, històric interventor de l’Ajuntament de Vic, ha mort aquest dissabte als 80 anys. Durant prop de quatre dècades va ser el màxim responsable del control econòmic i financer del consistori i una de les figures més respectades i influents de l’administració municipal. Des d’un segon pla, va esdevenir una peça clau en el funcionament de l’Ajuntament, reconegut pel seu rigor tècnic, una extraordinària capacitat de treball i la seva habilitat per trobar solucions als reptes administratius sense apartar-se mai de la legalitat. L’acte de comiat es farà aquest dimarts a les 10 del matí a la parròquia de Sant Feliu de Torelló.
Saigí es va incorporar a l’Ajuntament de Vic l’any 1977 com a tècnic d’administració general adscrit a l’àrea econòmica. Com que la plaça d’interventor estava vacant, el consistori va obtenir l’autorització perquè n’assumís les funcions de manera interina. Posteriorment va superar les oposicions i va consolidar la plaça, des de la qual va dirigir les finances municipals fins a la seva jubilació, l’any 2015.
Al llarg de la seva trajectòria va viure una profunda transformació de l’Ajuntament. Quan hi va arribar, el pressupost municipal era de 173 milions de pessetes, poc més d’un milió d’euros. Quan es va retirar, superava els 40 milions. Malgrat aquesta evolució, els seus col·laboradors destacaven que era capaç de recitar de memòria les centenars de partides pressupostàries que integraven els comptes municipals.
La seva manera d’entendre la funció pública queda resumida en una anècdota que explicava l’exregidor d’Hisenda Enric Castellnou. Quan aquest es va incorporar al govern municipal, l’any 1987, Saigí el rebia sovint amb una mateixa frase: “Tenim un problema”. Després d’uns instants de silenci, afegia: “Hi ha una solució”. Després que l’escena es repetís diverses vegades, Castellnou ja li demanava directament que li expliqués la solució abans que el problema. L’episodi il·lustra el caràcter pràctic d’un interventor que entenia que la seva feina no consistia només a controlar la despesa, sinó també a ajudar els governs municipals a tirar endavant els seus projectes dins del marc legal.
Durant la seva carrera va treballar amb els alcaldes Anton Maria Sadurní, Josep Maria Salarich, Ramon Montanyà, Pere Girbau, Jacint Codina, Josep Maria Vila d’Abadal i Anna Erra, mantenint sempre una relació institucional basada en el respecte mutu. Tot i que sovint li corresponia advertir dels límits legals o econòmics de determinades decisions, defensava que una part important de la seva feina havia estat precisament trobar vies perquè els projectes polítics es poguessin fer realitat.
De posat seriós i exigent amb la feina, també era conegut pel rigor amb què revisava els expedients i les justificacions econòmiques. Aquesta exigència va contribuir a consolidar una manera de treballar marcada pel compliment estricte dels procediments i el control dels recursos públics.
En jubilar-se, després de 38 anys de servei, afirmava que no li sabia greu no haver estat mai protagonista dels actes públics. “Em quedo amb la satisfacció interna del deure complert”, deia aleshores. També assegurava que per a ell havia estat més gratificant poder ser una persona de consulta tant per als governs municipals com per a l’oposició i els treballadors de la casa que no pas “tallar una cinta”.
Saigí actualment encara era membre del Patronat de la Fundació L’Atlàntida
