La pastora ripollesa Marina Vilalta, que amb 99 anys era la més gran de Catalunya en actiu, ha mort aquesta matinada de dilluns. Nascuda a la masia de Solanguit, a Ogassa, i resident a Bruguera fins la setmana passada va sortir amb el ramat.
Des de ben petita va mostrar una gran passió pel bestiar i tota la professió que gira envoltant d’aquest, sempre havia dit que les ovelles eren el seu animal preferit ja que deia que “són els animals dels pobres”.
Durant una època de la seva vida va treballar a la fàbrica, com solien fer totes les noies de la seva edat a aquella època, però la falta d’amor per aquella feina va fer que hi durés poc i se n’anés a fer el que realment li agradava. A la fàbrica hi havia treballat de nits la qual cosa feia que hagués de dormir durant el dia, per ella dormir és de ganduls i si és de dia diu que és un insult per a la natura de la que vivim envoltats.
Quan es va casar, juntament amb el seu marit es van traslladar a Cal Sibí de Bruguera, des de llavors es va dedicar i va viure pel que l’apassionava. Només va sortir de Catalunya en una sola ocasió, per viatjar a Mallorca per poder complir el seu somni de volar.
Tenia molt clar que per fer de pastora s’ha d’estimar el bestiar, les muntanyes i gaudir de la solitud. Mai havia posseït un gran ramat, afirmava que l’herba que alimenta als seus animals havia de provenir de prop de casa així que les dimensions del seu ramat coincidien amb les dimensions de les seves hectàrees, el que feia que la qualitat de la seva carn fos incomparable i única. Per això, sempre havia tingut una clientela molt fidel.
Vilalta va ser la protagonista d’un llibre fa 3 anys que va visibilitzar la seva tasca i abans també va rebre la Creu de Sant Jordi després d’una campanya que va recollir més de 5.000 signatures.
