“He notat que hi ha més ganes de votar amb tot el que està passant a Ripoll”. Ho diu la Fàtima, una jove de 22 anys que no podrà emetre el seu vot perquè encara no té la nacionalitat espanyola. La Fàtima, que estudia un mòdul professional i és ripollesa, explica a l’ACN que forma part de la nova Associació Juvenil Marroquina del Ripollès que s’ha creat recentment per explicar la seva realitat i “trencar les mentides amb informació”, i, molt concretament, la islamofòbia.
D’altres, com la Coco, de 20 anys, votarà per primer cop: “Ho veig important, s’ha vist que els discursos de dretes, xenòfobs, estan agafant més poder i si puc fer alguna cosa perquè no arribin al poder, sí que ho faré”.
L’ACN ha parlat amb quatre joves que formen part de l’Associació Juvenil Marroquina del Ripollès. Tenen entre 20 i 29 anys, són ripollesos i els quatre estan estudiant, alguns a la universitat i d’altres fent mòduls professionals.
En una trobada, comparteixen les expectatives que tenen de cara als comicis del 12-M. L’Omar, de 29 anys i estudiant d’un doble grau, demana que el govern sortint “faci bandera” de la diversitat, “com una eina més pel creixement de Catalunya”. Des del seu punt de vista, veu bé la feina que s’ha fet aquests últims anys a la Generalitat amb temes com la inclusió i la igualtat social, però demana també als polítics que siguin “responsables”.
En aquest sentit, creu que caldria vetllar perquè els polítics no puguin fer declaracions que vagin clarament en contra de col·lectius o comunitats, siguin quin siguin, i que en cas que ho facin, hi hagi una “resposta penal”. “Tenen una responsabilitat amb el poble i han de complir”.
A tall d’exemple, veu bé la multa que el Departament d’Igualtat i Feminismes va interposar a l’actual alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, per unes declaracions fetes a 8TV que es van considerar que atemptaven contra la dignitat de les persones musulmanes.
Per la Coco, que aquest any votarà per primer cop -a les municipals passades encara no figurava al cens malgrat haver aconseguit la nacionalitat-, expressa el seu desig: “Aquestes eleccions haurien de servir per ajuntar-nos més i tractar aquells temes que realment preocupen”. Creu que es parla molt de la immigració i la comunitat musulmana, per exemple, “quan la majoria de gent no pot pagar un lloguer; anem a mirar els problemes i no, les paranoies d’uns quants”, remarca.
Alerten de l’augment dels discursos d’odi
Tots coincideixen en dir que estan “preocupats” per “l’auge dels discursos islamofòbics i comentaris racistes” i posen el cas de Ripoll, on governa per primer cop un partit d’extrema dreta, Aliança Catalana, i amb una alcaldessa que s’ha presentat com a candidata a presidenta a la Generalitat.
La Fàtima, de 22 anys que no podrà votar perquè no té la nacionalitat i resta a l’espera que acabi la tramitació legal, assegura que aquest partit ha “donat les ganes a la gent que ja tenia un sentiment de racisme, a que parlin, et mirin malament i que tinguin més poder amb tot”.
En la mateixa línia s’expressa l’Omar: “Preocupa l’entrada de l’extrema dreta al Parlament perquè poden tenir més poder i l’accés a canviar drets que ja fa temps que s’han guanyat i que no hi ha hagut problemes amb ells, com el dret de culte”.
Malgrat tot, coincideixen que “hi ha esperança” i posen l’exemple del que ha passat a Ripoll amb el cartell de la festa major censurat per l’alcaldessa perquè hi apareixia una figura femenina amb un vel islàmic. La Coco explica que, malgrat el que es temia, al final va sorgir un moviment de protesta amb l’encartellada per la vila alhora que, segons diu, va veure com molts joves del seu entorn donaven suport a l’artista Ivonne Navarro, un fet que abans no havia passat. Per l’Omar, el cartell “ha marcat un punt d’inflexió”. I afegeix, “o ets de la gent que t’agrada la censura i et poses al seu costat o no t’agrada la censura i ets democràtic”.
Reclamen completar la identitat amb la nacionalitat
La Soukayna, de 24 anys, és la presidenta de l’Associació Juvenil Marroquina del Ripollès. Ella, que sí que podrà votar a diferència d’alguns dels seus familiars, reclama més agilitat en els processos per aconseguir la nacionalitat espanyola, especialment per aquelles persones que han nascut a Catalunya malgrat provenir de famílies migrades.
“Hauria de ser un dret bàsic; si has nascut aquí ets d’aquí i no fa falta tant de paper; jo conec gent que ha tardat deu anys en aconseguir-ho”, diu. Denuncia que, mentre les “persones compleixen amb les seves obligacions, com ara pagar impostos i treballar o estudiar, també s’haurien de complir els seus drets, com el de poder votar”, remarca. I afegeix: “És molt injust, que una persona hagi de fer tantes coses per poder aconseguir la seva identitat”.
La idea de crear l’associació fa pocs mesos respon precisament a la voluntat de “trencar les mentides i rumors” que corren sobre la comunitat musulmana i rebatre-ho amb informació. “Es juga amb la ignorància de la gent, que no sap gaire sobre la nostra cultura i religió”. Ara bé, Soukayna també és conscient de les limitacions: “No és veritat que no puguem rebatre (els discursos islamofòbics); tenim la informació, però no el canal per poder fer-ho”. Per això, des de l’associació volen fer sentir més fort la seva veu.
{{ comment.text }}