A Sant Romà de Sau hi sobrevola el temor que es desallotgi la trentena d’ocupes que viuen a les antigues cases de la colònia. Tres veïns han rebut una notificació de l’ACA, propietària dels immobles, exigint-los que els abandonin. Els ocupes defensen que les cases queien a trossos, que s’han cuidat de reformar-les i mantenir-les i demanen a l’ACA que els doni l’opció de pagar lloguers socials abans que enderrocar-ho tot.
De tota la vida de Vilanova de Sau, Sandra Blanch ja baixava al nucli de Sant Romà amb la colla d’amics. Són les antigues cases dels treballadors de la presa, que es van edificar als anys 50 per construir l’embassament i que van quedar abandonades cap als 80.
Durant l’última dècada s’hi ha anat instal·lant gent. Blanch ho va considerar com una opció d’habitatge en veure que a Vilanova, “on vull quedar-me a viure”, no ho tenia fàcil. Lloguers cars pel que cobra o habitatges en males condicions. Fa pràcticament un any i mig que va venir a viure-hi, primer acompanyada d’una amiga i ara amb parella. A Sant Romà de Sau hi viuen actualment unes 35 persones repartides en una vintena de cases.
EL 9 NOU va ser-hi divendres, després que en l’edició de dilluns passat s’expliqués que havien rebut una ordre de desallotjament. Els ocupes amb els quals va conversar el diari matisen que es tracta d’una segona notificació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) –propietària de les cases– que han rebut tres persones i que n’hi hauria d’haver una de tercera abans no s’engegués el procés d’un desnonament a la força. Ara bé, això no treu que divendres –el dia límit que fixava el document– es respiressin nervis d’incertesa a Sant Romà.
“Esperàvem a avui [divendres] si rebíem una notificació amb noms i cognoms”, diu Blanch, qui subratlla que tenen “dues sentències fermes que ens deixen estar aquí” i, per tant, “no entenem què està fent l’administració”.
Dijous passat, de fet, l’Associació de Veïns de Sant Romà de Sau, de la qual formen part alguns dels ocupes, va presentar una demanda als jutjats contra l’ACA i l’Ajuntament de Vilanova, exigint-los, entre altres, paralitzar el desallotjament i restablir el subministrament d’aigua i llum a tots els veïns.
Quan Blanch va instal·lar-se a Ca la Mestra –algunes de les cases arrosseguen el mot popular de l’antiga colònia– hi havia sobretot brutícia i hi havien crescut plantes. Amb tant temps tancat, la natura havia fet el seu procés, però també hi havia rastres d’altres persones.
“Necessitava una mica de rehabilitació”, recorda, mentre remarca que tot el que s’ha reformat, com la teulada per evitar filtracions d’aigua, s’ha fet amb “mans, esforç i amor”. Una bona mostra del procés de restauració està penjat en fotografies a les parets de la mateixa casa.
De fet, és fàcil distingir els habitatges als quals hi ha vida dels que no, on, a més de les portes tapiades, les teulades estan ben enderrocades. La jove ho resumeix dient que “això estava abandonat. No hem tret la casa a ningú”.
MOTXILLES DE TOTA MENA
“Aquí tenim moltes situacions i casos diferents”, relata Blanch. Com ella, hi ha des de persones joves que fa un any i poc que hi són fins a d’altres que en fa més, com una parella empadronada d’una dècada enrere o un masover de Vilanova que va quedar-se sense sostre i va optar per ocupar una de les cases.
Dins de la trentena de veïns, n’hi ha que tenen subministrament d’aigua i llum i paguen religiosament, i d’altres que se les han d’empescar, per exemple, amb bombes i dipòsits. El denominador comú que impera, sigui quina sigui la motxilla, és la manca de recursos per fer front a un habitatge.
“El preu de l’habitatge és súper car i, a més, no n’hi ha. No és un problema d’aquí, sinó de tot arreu”, denuncia Marta Silvente, l’amiga amb qui Blanch va arribar a Sant Romà per primera vegada i amb qui va instal·lar-se a Ca la Perruquera.
“Tenim un problema si normalitzem compartir pis o viure amb els pares fins als 30 o 40 anys”, afegeix. En aquesta línia denuncia que l’ACA és un ens de la Generalitat que “té el deure de vetllar per la societat” i, per tant, facilitar l’accés a l’habitatge. “Es parla de polítiques, però no les veig. Què estan fent?”, diu indignada. Silvent remarca que “no ens mouran d’aquí fins que no ens ho digui un jutge”.
UNA LLUITA QUE HAVIA DE COMENÇAR
A més dels veïns que fa una desena d’anys que hi viuen, un dels que coneix l’antiga colònia és Santi Boada. Abans no s’hi va instal·lar, fa gairebé dos anys, hi havia vingut a passar algun estiu. Quan va tornar, “tot seguia abandonat” i va decidir quedar-s’hi.
Sobre la situació actual, reconeix que “és una lluita que havia de començar en un moment o altre”. Ell es troba en una situació de minusvalia, cobra una “petita pensió” i demana un lloguer social a l’ACA. En aquesta mateixa línia es pronuncia Ivan Fernández, un altre inquilí de la colònia que va venir des de Martorell. “No vull viure gratis. Vull poder viure, però no m’arriba amb el que guanyo”, subratlla.
“QUE SANT ROMÀ SIGUI PER VILANOVA”
Els ocupes diuen que hi ha interessos especulatius a darrere de l’última maniobra de l’Agència Catalana de l’Aigua. Des de la colònia les vistes són espectaculars i es veu ben bé el campanar del Sant Romà original, el del pantà. “És un lloc molt llaminer per especular perquè se n’hi pot treure molt rendiment”, opina Boada.
De projectes per aquesta zona n’hi havia hagut de tota mena, des d’una granja de búfales fins a un complex turístic. L’últim que hi havia sobre la taula entre l’anterior govern de Vilanova de Sau i l’ACA era fer-hi habitatge social. La situació s’ha capgirat com un mitjó en l’últim any i escaig, i les posicions entre uns i altres estan més allunyades que mai.
A banda de les dificultats per accedir a l’habitatge, tal com remarca Sandra Blanch, “també es vol lluitar Sant Romà pel poble de Vilanova”. “Que ens plantegin alternatives i projectes que s’hi volen fer. Ho tenim clar i no ho farem al revés: no marxarem i esperarem una proposta per a Sant Romà”, conclou.
Per l’ACA i l’Ajuntament, els habitatges no estan en condicions Per l’antiga colònia, a més de la incertesa de si rebran o no una tercera notificació de l’ACA, també hi sobrevola el dubte de què s’hi vol fer. L’últim que saben els ocupes és que l’ACA té intenció d’aterrar-ho. L’ens, tal com recollia dijous l’Agència Catalana de Notícies (ACN), ha tramitat els expedients per recuperar els immobles i volen deshabitar-los “per raons de seguretat”. És el mateix argument que esgrimeix l’alcalde, Jaume Orra, justificant el fet de no empadronar-los: “No em puc fer càrrec d’una gent que viu en cases que no estan en condicions, sense aigua i sense llum”. Els ocupes no ho veuen així: “Les cases no estan per aterrar. Ens agradaria molt que hi vingués un tècnic”.
{{ comment.text }}