“No és qui l’atén, sinó que el pacient se senti ben atès”

Toni Sánchez, de professió metge de família, és l’actual gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central. EL 9 NOU l’entrevista sobre temes d’actualitat, com el nou mapa sanitari que està treballant el Departament o els centres d’atenció primària pendents de millorar i construir a Osona. Va assumir el càrrec l’octubre del 2024, uns mesos després que l’exconseller Balcells hagués anunciat un nou CAP a Vic per substituir el de la plaça de la Divina Pastora. L’ha sorprès el debat i intensitat del que ha passat des de llavors?La decisió estava presa des de fa molt temps. No és d’aquest govern, respon a la planificació sanitària. Aquesta planificació és la que determina que Vic, per les seves dimensions, necessita dos CAP. No estem parlant de política, sinó d’estudis i criteris tècnics. Avui, a més a més, hi ha nous rols professionals a l’atenció primària: dietistes, higienistes dentals, fisioterapeutes… i això ha augmentat la necessitat d’espai. L’actual edifici del CAP Vic Nord, que també inclou serveis comarcals com l’ASSIR o radiologia, no disposa dels metres necessaris. S’ha intentat adequar al màxim, i els directors fan autèntiques meravelles per quadrar-ho tot, però no dona més de si. Que hi hagués oposició al trasllat era inevitable? No s’ha explicat prou bé? Quina lectura fa el Departament del que ha passat a Vic l’últim any i mig?A l’edifici actual no hi ha els metres necessaris. Vam organitzar reunions entre Infraestructures del CatSalut i arquitectes d’aquí, i crec que es va entendre. D’altra banda, que els canvis generin resistències és normal. El que no em pensava és que, tot i donar raonaments fonamentats, es mantinguessin crítiques que no afavoreixen ni a la població ni als professionals. Una de les últimes és per què fem un CAP tan gran. Doncs perquè les necessitats ho requereixen: pels circuits assistencials, pels nous rols a la primària, pels taulells d’entrada, per criteris de llum natural i per qualitat d’on es treballa i s’atén la població. A més a més, el CAP continuarà sent al centre de la ciutat, dins dels radis estipulats. Jo, que visc en un poble, també tinc el meu a una mica més de 10 minuts caminant. En quin punt estem ara pel que fa a aquest nou CAP?L’Ajuntament ens en va cedir el solar i tenim fet el pla funcional: quantes consultes calen, quins espais, com s’articularà el centre... Durant el 2026 començarem el concurs d’idees per al projecte arquitectònic. Després vindrà l’executiu, que defineix les instal·lacions, el pressupost i el calendari. El 2027 hauríem de licitar les obres i l’objectiu és que en uns cinc anys puguem inaugurar el nou CAP. L’administració és lenta, però la ciutat de Vic està prioritzada als plans del Departament. Accelerarem els tempos tant com sigui possible. "L'actual CAP Vic Nord no disposa de prou metres, no donava més de si" El mateix edifici podria acollir algun altre ús?Nosaltres construïm equipaments sanitaris. Ara bé, la part del solar que continua sent municipal, l’Ajuntament la pot destinar a l’ús que consideri. A l’espera d’aquests cinc anys, duran a terme obres de manteniment a l’edifici de la plaça de la Divina Pastora.Sí. L’hem d’actualitzar en sistemes de seguretat, antiincendis... Garanties diverses per a pacients i professionals. Confiem que abans de la tardor estigui tot fet. Les obres han de començar els pròxims mesos i es compaginaran amb continuar atenent. "L'objectiu és que puguem inaugurar el nou d'aquí a uns cinc anys " L’edifici és de la Tresoreria de la Seguretat Social. Quan quedi lliure, què?Quedarà per a serveis de proximitat al barri, tant socials com sanitaris. Això què vol dir?Serveis de proximitat amb un vessant social, comunitari, cívic... S’haurà de definir. També pensem que el model sanitari de futur treu moltes activitats dels CAP: hem d’apoderar la gent, fer-la més partícip de la seva salut, i això implica muntar coses fora dels centres tradicionals. De tota manera, ho valorarem d’aquí a cinc anys. Aquest marge ens anirà molt bé per veure si la ciutat continua creixent al mateix nivell que fins ara. L’ampliació del CAP del Remei també està desencallada. Pot posar-hi terminis?El CAP Vic Sud té necessitats importants, necessita urgentment aquests 500 metres quadrats de més. Seran una realitat durant el 2026. Ens donaran aire, però tornarem a quedar justos. Paral·lelament, hem demanat a l’Ajuntament que visualitzi possibles cessions de solars per pensar en un nou CAP a mitjà termini. Que hi hagi projectes tant per al Vic Nord com al Vic Sud és bo, perquè mentrestant veurem com evoluciona la població. Últimament Vic ha crescut molt, tindrem l’impacte del desdoblament de la línia de tren... Amb la informació d’aquests anys veurem si cal o no un tercer CAP. "Amb aquest temps també veurem com creix Vic i si li cal un tercer CAP" A Manlleu, els mòduls han de ser provisionals.És una situació semblant a la que viurà el CAP Vic Sud: hem guanyat metres quadrats mentre pensem en el futur. El solar ja està triat, al costat del CAP, i estem en procés de cessió. Pel que fa a Torelló, aquest mateix tràmit continua sent el coll d’ampolla?Torelló ho tenim igual de prioritzat que el CAP Vic Nord. El pla funcional està enllestit i aquest 2026 començarem el concurs d’idees. Què vol dir que a Osona hi hagi tres equips d’atenció primària CSIR?Això neix d’un encàrrec del president a la conselleria: crear una comissió d’experts per repensar el sistema i resoldre problemes com l’accessibilitat, la continuïtat assistencial o la duplicació de serveis. De 358 CAP a Catalunya, s’hi van presentar més de 100 projectes i se’n van escollir 27. Quatre són a la Catalunya Central, i tres a Osona. És una proporció molt alta. Es va valorar de Santa Eugènia de Berga ser un equip amb molts consultoris dispersos, i a Vic el projecte és de ciutat: com fer treballar conjuntament els dos equips de primària amb l’hospital i l’atenció intermèdia perquè el pacient percebi una única finestra. Com s’aterra això?Són molts equips treballant mesures diverses: transcripció automàtica de la conversa metge-pacient, reduir les esperes a l’especialista des de la base que cada CAP en tingui una bossa i se les gestioni; simplificar tràmits administratius, reforçar l’atenció domiciliària... L’objectiu és que el pacient no sàpiga si l’està atenent la primària, l’hospital o la intermèdia. Senzillament ha de notar que està ben atès. Osona no és ja un model en atenció integrada? Sempre se’n treu pit. O és que es diu i en realitat no ho som tant?Hi ha molta feina feta. Vic, per exemple, és un dels pocs municipis que no només té pla de salut, sinó que l’ha renovat. En atenció integrada, la comarca també és referent. Un 12% de les visites que abans anaven a urgències de l’Hospital de Vic, un entorn molt poc amable per a persones d’edat avançada, ara ja ingressen directament a la Santa Creu, igual que hi fan derivacions els metges de primària. Osona s’utilitza sovint com a pilot perquè si les coses no estan fetes, ja s’han pensat. L’Hospital de Vic ha crescut en especialització, eficiència i tecnologia, però el que diuen les dades no sempre casa amb la percepció de la gent. Com es pot canviar?A l’Hospital de Vic s’estan fent molt bé les coses. El gran repte d’ara són els espais. Aquest any treballarem a l’hospital de dia, que ha crescut un 44% en visites. Amb les obres passarà a estar a peu de carrer, molt més accessible per a la gent que hi entra i en surt. Més a mitjà termini, el futur passa per una gran inversió, entre 32 i 35 milions d’euros, per construir un edifici de consultes externes. En només sis o set anys, l’Hospital de Vic pot haver fet un salt espectacular. Demano confiança. El canvi de presidència al CHV ha sigut tranquil?Sí. Antoni Molas ha fet una feina excel·lent en el moment que tocava. Destacaria el creixement del CHV, el vincle amb la universitat, el contracte plurianual, la retenció de professionals i l’aliança amb la Santa Creu. Ara tocava un canvi, i Joan Turró també té acreditada molta trajectòria en l’àmbit de gestió. M’ho imagino com una continuïtat. El Departament de Salut està treballant en un nou mapa sanitari. Què canviarà?Volem una planificació que parteixi del sentit, que les coses es facin amb seny. Si ho exemplifiquem, la majoria de consultes de la ciutadania les resol l’atenció primària; després hi ha els hospitals més propers, i, quan cal, per a màxima complexitat, els terciaris. En el cas d’Osona, el Clínic de Barcelona. Aquí l’aliança de la C-17 és una realitat des de fa temps. El nou mapa vol replicar la idea arreu de Catalunya i muntar contactes professionals i derivacions que siguin coherents amb com es mou la gent. És a dir: partir de cap on van les persones de manera natural, no cap a on les obliguem a anar. Experimentarà canvis el Ripollès?En aquests moments, el 95% dels serveis de l’Hospital de Campdevànol estan treballats territorialment amb l’Hospital Universitari de Vic. Fins al punt que la directora assistencial és la mateixa. Això és un exemple per a tot Catalunya. Però hi ha perspectiva que canviï?Ara mateix funciona així, i funciona bé, però també hem de ser realistes: dins del Ripollès hi ha zones que, per dinàmiques de vida quotidiana, tenen més tendència a anar cap a Olot, per exemple a comprar. Si volem una planificació amb sentit, ho hem de tenir en compte i no quedar-nos només amb el paper. Hi pot haver centres d’atenció primària del Ripollès que, en el futur, tingui més sentit que es relacionin amb Olot. Si m’ho pregunta avui, no tinc la resposta. Ho delimitarà el nou mapa. Quin és l’objectiu final d’aquestes xarxes sanitàries?Atendre el màxim de bé la ciutadania. D’aquí el contacte tan fluid entre Vic i Campdevànol, o entre Vic i el Clínic de Barcelona. Cada centre ha d’existir i té el seu paper, assumint tant com pugui dins del que li toca i derivant quan sigui necessari. Això que ja funciona a Osona és el que hem de potenciar arreu de Catalunya. El que no tindria sentit és duplicar serveis o forçar recorreguts que no responen a la vida de la gent. Continua costant trobar professionals per treballar a les nostres comarques?És un repte, però a l’atenció primària millorarà en dos o tres anys. Ja no es jubilen tants professionals com n’arriben de nous. Sempre dic que hem d’oferir projecte de vida: qualitat, entorn, educació, recerca, innovació... Osona això ho treballa molt bé. I llavors, ser imaginatius. Un bon exemple és Torelló. Quan vam tenir el problema de la falta de pediatres, l’Hospital de Vic el va assumir com a propi i va demostrar que té clara la seva responsabilitat territorial. Es va dissenyar un sistema en què cada dia de la setmana hi havia pediatre, i les famílies sabien que si hi anaven els dilluns, dimarts, dimecres... s’hi trobarien el mateix. La resposta de la ciutadania va ser bona. Per nosaltres és un exemple de com la proximitat no ha de ser només un valor, sinó una línia de gestió. La Plana de Vic té reconegut el problema d’una molt mala qualitat de l’aire, però falten estudis que vinculin ambient i salut. S’hi treballa?Puc assegurar que Salut Pública treballa molt, i amb temes molt diversos. El de la contaminació atmosfèrica és un repte emergent que abans no es valorava prou, per això ens hi hem de posar. La Clínica Bayés està ampliant instal·lacions a Vic i fa unes setmanes també recollíem l’obertura d’un nou centre privat davant de la universitat. En parlen a la Generalitat? Preocupa?Nosaltres hem de treballar pels serveis públics i pels serveis que tenim concertats en l’àmbit de departament. Els centres privats existeixen, hem de saber que hi són i hi hem de tenir relació. De fet, l’Hospital Universitari de Vic té i ha tingut vincle històric amb el consultori Bayés. Però el nostre focus és el servei públic. Sí que és veritat que avui han augmentat les mútues i que tothom voldria més serveis públics, però quan tens un problema greu, es recorre al públic, i d’això no hi ha dubte. Ens toca mantenir aquest servei el millor possible.

“No és qui l’atén, sinó que el pacient se senti ben atès”

La pediatria de l’EAP Vic Nord i de l’Assir es traslladaran durant les obres del CAP Osona

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

El pes de la bàscula no et diu res

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

“Escollir l’Amor” en el dol

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Roben material dels Bombers de Vic

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva