Montesquiu està vivint un mandat de grans projectes, com la inauguració del teatre o la construcció imminent de la llar d’infants. L’alcalde, Carles Colomo, de Som Montesquiu-Amunt, llista associada a la CUP, va parlar de l’actualitat municipal aquesta setmana a l’Angle obert d’EL 9 TV.
És un dels alcaldes que s’estrenava aquest mandat i amb majoria absoluta després d’haver estat regidor tant a l’oposició com al govern. Quin balanç en fa?
Molt positiu. Les eleccions ens van donar una gran força i la capacitat de liderar aquest projecte, que havíem iniciat el mandat passat juntament amb Junts per Montesquiu. Vam fer una programa electoral a llarg termini i un Pla d’Actuació Municipal fins al 2030 i ja n’hem fet el 74,5%. Estem molt contents de totes les accions que hem pogut fer i també de la resposta de la ciutadania.
El poble ha crescut considerablement els últims anys. Pateixen els serveis?
Hem crescut entre un 20% i un 25% en els últims 10 anys, sobretot després de la covid. Evidentment, has d’oferir més serveis en tot, des de neteja de la via pública fins al consultori o l’escola i la llar d’infants, que han quedat petites.
Aquestes dues últimes, a més a més, es troben en zona inundable i s’ha decidit traslladar-les al camp de futbol. La llar d’infants ja tira endavant, però de l’escola en saben terminis?
De la llar ja hem iniciat el procés de contractació de les obres. Esperem que s’iniciïn abans de l’estiu i que preferiblement el setembre del 2027 o a finals d’any els infants ja hi puguin començar. La part de l’escola depèn del Departament d’Educació. Sabem que és una de les més prioritàries de la Catalunya Central. Ens ho van dir en una reunió que vam fer la setmana passada, però si no hi ha pressupostos de la Generalitat i s’avança en fer construccions de nous centres aquesta queda en standby. Això, però, permet treballar en una nova ubicació per al camp de futbol amb més temps. Si l’escola va a cinc, vuit o deu anys vista, el camp es podrà mantenir aquí tot aquest temps.
El projecte ha generat debat i el club fins i tot va fer una recollida de firmes. La gent ho va entenent?
Jo penso que el club de futbol sempre havia entès la problemàtica i s’havia mostrat a favor que un trasllat era el millor per al municipi i no havien mirat de forma egoista només pel seu camp. Les firmes possiblement van estar més generades per un entorn que pressionava la junta i nosaltres crec que vam actuar amb total empatia, i gràcies a això penso que va arribar l’acord per reduir una mica l’espai de la llar d’infants perquè ells poguessin mantenir el camp. Això demostra que amb diàleg es poden arribar a acords, en casos que semblen de difícil solució.
Els pot passar factura?
Això no ho sé, però nosaltres no vam voler mentir a ningú i en el programa electoral ja portàvem el canvi d’ubicació. Entenc que la gent que va votar Som Montesquiu era plenament conscient del que votava i pensa que una escola ha d’estar per sobre d’un camp esportiu d’oci.
Avancen les negociacions pel terreny del nou camp?
Nosaltres no hem deixat mai de treballar i ara ho fem amb els propietaris dels terrenys. La nostra idea és que abans d’acabar el mandat ho deixem tot preparat perquè en el moment que es necessiti es pugui fer sense haver de buscar un solar.
La llar d’infants defensen que és clau per als propers 30 anys. És una aposta del seu govern la primera infància?
Sí, de fet, la millora de les dues escoles és el nostre gran projecte, no només d’aquest mandat sinó també de l’anterior, quan vam governar amb Junts per Montesquiu, que compartia la mateixa idea. Justament vam entrar a governar per fer això, amb una moció que demanava el trasllat, i que va suposar que plegués el grup d’ERC del govern. Pensem que és una problemàtica dura i la millor forma de solucionar-la és buscant solucions i no fent veure que existeix. El millor per al club esportiu és que tinguin un camp de futbol i el millor per a la comunitat educativa és que tinguin dues escoles noves. La llar d’infants és d’aquells projectes que milloren la vida de les persones, sobretot la primera infància, moltes vegades oblidada.
Més enllà d’aquests equipaments escolars, els preocupa tenir també un 74% d’habitants en zona inundable?
Sí, molt. Quan vam començar a governar fa sis anys vam fer un Duprocim, un pla de protecció civil municipal, que feia molt més restrictives les mesures en cas d’inundació. Hi estem molt a sobre i pensem que no ha de dependre d’una sola persona activar una alarma o poder evacuar una zona. El que estem fent, i ja ho tenim contractat, és un sistema d’alarmes automàtiques per enviar avisos en cas que el riu creixi més del degut i també volem fer una alarma municipal.
Per cert que el poble ja torna a estar connectat amb el parc del Castell i els horts amb una nova passera. Era molt esperada pels veïns?
Quan se la va emportar el riu la vam trobar molt a faltar. Recuperar-la, a banda de ser una gran demanda veïnal, va ser molt positiu també per al turisme, perquè a Montesquiu els comerços en depenen una mica. I a partir d’ara, que també estan fent les obres del pas a nivell del riu, esperem treballar amb el parc del Castell rutes que surtin des del poble.
Envoltats com estan d’aquest parc natural, abans que parlàvem de créixer, poden fer-ho gaire més?
Fora del nucli urbà ja no es pot créixer més perquè el parc natural ocupa el 97% del sòl de Montesquiu. Queden alguns solars buits, però el que ha de pensar l’Ajuntament és si vol mantenir les normes subsidiàries actuals o vol limitar encara més el creixement perquè Montesquiu ja ha arribat al seu màxim. No és un tema que encetarem aquest mandat, però en un futur crec que sí que s’hauria de posar a debat quin és el model de poble que vol la ciutadania.
Els últims anys hi ha hagut oferta d’habitatge. Encara és així?
El mercat està saturat com a tot arreu. No hi ha pràcticament res de venda ni de lloguer. Nosaltres hem aconseguit un acord amb la Diputació de Barcelona perquè ens cedeixin sis pisos al mig de la plaça de la República i estaran molt aviat.
I n’hi ha d’haver més.
Sí. La Diputació ha iniciat el procés per fer un concurs de rehabilitació integral de tot el que és la banda esquerra de l’edifici i allà hi haurà sis pisos més. Per tant, seran 12 pisos nous per a persones que ja viuen a Montesquiu i necessiten habitatge.
Un altre dels grans projectes del mandat ha estat el teatre. N’estan especialment contents?
Ha suposat un abans i un després en la cultura i l’oci de la ciutadania i també hem recuperat la memòria històrica del nostre municipi. Hem homenatjat els nostres avantpassats. La història d’obrerisme és potent i calia donar-hi veu. A tots els actes que fem cada vegada hi ha més gent. Sembla mentida que un equipament que feia 20 anys que no teníem i que fa menys d’un any que està inaugurat ens el sentim tant nostre i ja formi part de la vida de les persones. Ara ja no entendríem Montesquiu sense el teatre.
Què els queda per fer?
Ens tocarà centrar-nos molt en la llar d’infants, però també tenim altres projectes com la millora de les voreres o l’asfaltat i estarem al costat de la ciutadania per tot el que necessiti en el dia a dia fins a l’últim del mandat.
I a les Escoles Velles avança fer-hi un centre de dia?
La idea principal que tenim és un equipament assistencial lligat a la residència, hem de veure si acaba sent un centre de dia o com s’acaba formalitzant. És propietat del bisbat i vam fer una reunió amb ells a finals d’any. Hi posen moltes facilitats. Ara mateix l’Ajuntament no té diners per fer una compra directa, però ens agradaria fer-ho abans de finalitzar el mandat perquè en els propers es puguin fer les obres.
Va parlant de futur. Han començat a preparar les eleccions de l’any que ve?
Estem molt centrats en la feina del dia a dia i ens hem emplaçat a després de l’estiu per començar-ne a parlar. El balanç que fem és molt positiu, però s’han de valorar moltes coses. Ho parlarem en grup, com sempre hem fet, perquè jo només soc una peça del puzle. Ara mateix el que interessa a la ciutadania de Montesquiu és que treballem i que puguem tirar endavant tots aquests projectes que hem comentat.
Però vostè té ganes de tornar-se a presentar?
És una pregunta difícil perquè hi ha una part que és molt positiva, com deia, i la gent t’anima a continuar, però una altra que s’ha de valorar, que és la personal i laboral, i a vegades sap greu que la gent no entengui el sacrifici que fa no només l’alcalde sinó tots els càrrecs de l’equip de govern per poder tirar endavant el poble i treballar per a la millora de la vida de tots els veïns. No ho sé, no tinc res decidit.
“Els delictes han baixat un 75%”
Aquest mandat han hagut d’afrontar episodis de fets delictius. Com estan ara?
Vam passar una època molt dolenta. El 2021 i el 2023 van ser els anys que n’hi va haver més i ara hem passat l’últim any i mig bastant tranquils. Segons les últimes dades dels Mossos han baixat un 75% i del gener a l’octubre del 2025 només hi va haver un robatori denunciat. Si mirem això i les trucades al 112, que també han baixat en el mateix percentatge, estem en xifres d’abans de la covid-19. Sabem que això no serà per sempre, que hi haurà moments més complicats i que ens tocarà remar com sempre hem fet, conjuntament amb la ciutadania i els Mossos. Estem contents que s’hagi pogut solucionar en part el problema, però també estem atents al que pugui passar en un futur.
I com estan ara de llocs de treball? Va tancar Càrniques Ausa, l’empresa més gran del poble, i ara està en procés d’obrir-hi Carnovic, del grup Mafriges.
El tancament va afectar moltes persones del municipi i moltes van haver de marxar. És una gran notícia que puguin obrir, generar llocs de treball i que persones de Montesquiu que estan a l’atur puguin optar-hi.
N’hi cap més, d’indústria?
Si fa pocs anys hi havia dues o tres naus buides ara mateix estan totes pràcticament plenes. Queda la part de la Farga de Bebiè, compartida amb les Llosses, que la propietat vol vendre en global.
El que ja tenen en marxa finalment són les obres de la depuradora.
Sembla mentida que municipis de més de 1.000 habitants i amb certa part d’indústria no disposéssim de depuradora, perquè abocar aigües directament al riu és il·legal. Des que vam començar a governar vam fer sol·licituds a l’ACA i al Consell Comarcal i ja no queda gaire per acabar-les.
I del porta a porta, quina valoració en fan?
Suposo que com a tot arreu, en els inicis porta maldecaps. Pensàvem que començaríem amb un 70% de reciclatge i les dades d’aquest any passat van ser d’una mitjana del 80%. És cert que hi ha una part de la població que no s’hi acaba d’adaptar i estem treballant amb algunes comunitats de propietaris. Quan aprovem les noves ordenances pensem que hi podrà haver una petita rebaixa de la quota o farem una taxa per generació perquè les persones que reciclen bé puguin tenir bastant descompte.
