Només quatre de les 30 comunitats d’Osona i el Lluçanès ja estan distribuint energia

De les 30 comunitats energètiques que hi ha a Osona i el Lluçanès, només quatre estan distribuint energia als seus socis. El principal entrebanc són les traves en el llarg procés burocràtic. Una de les que se n’ha sortit fins ara és la de Balenyà Sostenible. La consellera de Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va visitar-la divendres. Subratllava que iniciatives com aquesta “generen oportunitats i inversions al territori”. A Osona i el Lluçanès hi ha constituïdes a dia d’avui 30 comunitats energètiques. D’aquesta trentena, només quatre han començat a compartir energia. És a dir, els socis d’aquestes cooperatives ho han notat en les seves factures. Tal com relata a EL 9 NOU Pau Pañella, tècnic de comunitats energètiques de l’Agència Local d’Energia d’Osona (ALEO) del Consell Comarcal, “hi ha moltes comunitats que tenen la instal·lació executada, però encara no estan compartint”. La principal trava és el procés de legalització. Una instal·lació d’autoconsum compartit ha de ser, primer, legalitzada per la Generalitat, que després informa la distribuïdora i aquesta ho fa amb les comercialitzadores, que acaben confirmant les dades i modificant els contractes. “Això triga molt. És un dels grans problemes i reptes”, diu Pañella, subratllant que la instal·lació s’ha de pagar des del “dia zero”, però en canvi es triga un any o més a veure’s reflectit en la factura dels socis. Qui ja ho està fent són les cooperatives de Balenyà, Sant Pere de Torelló, Taradell i Alpens. Tal com apunta el tècnic, “les que van iniciar els projectes primers són els que estan veient els resultats ara. Precisament, divendres passat la consellera de Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va visitar Balenyà per conèixer de primera mà la iniciativa. Va fer-ho de la mà de Ramon Roig, president de la comunitat de Balenyà Sostenible. Entre els diferents projectes, Roig relatava que van començar per l’energia fotovoltaica amb instal·lacions en diversos equipaments i després amb els projectes de recàrrega de vehicles elèctrics i de mobilitat compartida. Actualment són més de 200 socis. De les sis instal·lacions que hi ha actualment a Balenyà, només una està bolcant energia a la xarxa i se’n beneficien unes 150 famílies. L’objectiu és arribar a les 1.200 famílies del municipi. “Si cada municipi fa la seva transició energètica, entre tots la farem al país”, subratllava Roig. La consellera Paneque va subratllar que el projecte de Balenyà reuneix “tots els vectors” que el govern de la Generalitat planteja a l’hora de reduir les emissions de CO2 i que, per tant, és una contribució “als objectius de descarbonització” que planteja l’executiu per al conjunt del país. “Estem davant d’una revolució industrial verda i sostenible, i per tant és molt important que la ciutadania conegui i participi d’aquests projectes comunitaris de transició energètica”, resumia. Sobre les traves, Paneque apuntava que des del govern s’està modificant el decret llei per facilitar-ho, i també estaven en converses amb el Ministeri per les distàncies mínimes establertes entre instal·lacions fotovoltaiques i habitatges que vulguin rebre l’energia renovable. Més enllà d’això, va destacar que projectes com el de Balenyà són la mostra que la transició energètica i les energies renovables “generen oportunitats i inversions al territori, que d’altra manera no serien possibles”. Al poble, la consellera també es va reunir amb la cooperativa de segon grau especialitzada en comunitats energètiques OECoop (Osona Energia). L’alcalde de Balenyà, Carles Valls, per la seva banda, remarcava que “un municipi petit sigui pioner amb una iniciativa d’aquestes característiques ens omple de goig. És una demostració que podem aportar molt a la reducció de CO2”. Valls també va insistir en la importància de la col·laboració entre l’Ajuntament i la comunitat (a qui els ha cedit les teulades on hi ha les plaques). En aquest sentit va subratllar que és una forma d’empoderar els veïns: “Les teulades són de la ciutadania”. L’alcalde també va aprofitar per demanar que la Generalitat “intercedeixi” amb les companyies i que no posin traves a l’hora de distribuir l’energia. “Aquí tenim la gran sort que hi ha una companyia de proximitat i els tràmits són més senzills”, però, tal com reflecteixen les dades, no sempre és així. Osona i el Lluçanès són pioneres en comunitats energètiques. Tal com subratlla Pañella, és el territori amb “major nombre” de cooperatives. De fet, “el 96% de la població té una comunitat energètica al seu municipi”. Ara bé, aquesta fórmula no sempre és la que encaixa millor sobretot en pobles petits. Per exemple, a Sobremunt, el més petit del Lluçanès, es va plantejar crear aquesta forma jurídica, però al final es va considerar que la millor opció era fer “una compra col·lectiva”. “És l’exemple d’un poble molt petit que ha buscat promoure la transició energètica d’una altra manera”.

Només quatre de les 30 comunitats d’Osona i el Lluçanès ja estan distribuint energia

La caminada per l’ELA a Sant Vicenç recapta més de 12.000 euros

Nou aparell a l’Hospital de Campdevànol per detectar el càncer de pell

Ja hi ha en funcionament la nova zona blava de Tona

El parc de natura de Sant Sadurní tindrà finalment fauna autòctona com ossos, llops o linxs

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin