Osona i el Ripollès, de les comarques amb més nadius que marxen a viure a fora

La decisió de marxar a viure a l’estranger continua tenint pes entre osonencs, ripollesos i lluçanencs. Segons l’Idescat, dels 7.928 que viuen fora, el 44,7% encara neix a Catalunya. Néixer a Catalunya, fer les maletes i marxar a viure a l’estranger. Aquest és el camí que fins a 1 de gener de 2025 han escollit 3.545 osonencs, ripollesos i lluçanencs (44,7%), segons detallen les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Unes 4.243 persones més –també inscrites entre les tres comarques–, en canvi, ja han nascut a l’estranger. Així, com passa també al global de Catalunya, cada vegada hi ha més gent que resideix a fora que ja hi neix. Tot i així, i segons destaca l’informe, Osona i el Ripollès són la segona i quarta comarques on més persones de les que marxen encara han nascut a Catalunya, amb el 45,1% i el 44% del total, respectivament. Unes dades que evidencien que la decisió de marxar continua tenint un pes important entre habitants d’ambdues comarques. Agrupant nascuts i no nascuts a Catalunya, des del 2009, la població d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès que viu a fora s’ha multiplicat per cinc. Fa 16 anys enrere, entre totes tres comarques hi havia 1.571 persones registrades al padró de residents a l’estranger. Actualment, aquesta xifra ha augmentat als 7.928 habitants, dels quals 6.880 són osonencs, 891 ripollesos i 157 lluçanencs. Tot i que aquestes xifres continuen creixent –de fet, totes les comarques tenen més persones registrades que viuen a l’exterior l’any 2025 que l’anterior–, la variació d’augment s’ha anat alentint al llarg de l’última dècada. De l’any 2014 al 2015, per exemple, a Osona hi va haver un increment del nombre d’habitants que vivien a fora del 23,7%, passant de tenir-hi 2.373 persones a haver-n’hi 2.935, el que equival a 563 habitants més. Una situació que es va viure de manera similar al Ripollès, amb un augment del 10,52%, de 561 persones a 620. Per contra, ja abans de la pandèmia, aquests alts percentatges es van començar a atenuar, fins a arribar entre el 2023 i el 2024 al 2,06% d’increment a Osona i al 2,79% al Ripollès. De fet, en el cas d’Osona, aquest any és el primer des del 2015 en què el percentatge d’augment no ha disminuït respecte de l’any anterior. Arriba, així, al 5,8% d’increment –375 habitants més–, una xifra, però, que encara es queda lluny del boom de fa deu anys enrere. En el cas del Ripollès, aquest any la comarca compta amb 44 inscrits més (5,2%), i el Lluçanès amb 3, que, amb un percentatge de creixement de l’1,95%, és una de les comarques amb menor augment. Pel que fa a l’edat, en el global de Catalunya, les persones d’entre 15 i 64 anys representen el grup majoritari que marxa, amb un 67,2%. Dins d’aquest interval, la franja d’edat amb més residents a l’estranger és la d’entre 15 a 19 anys (9%). Una franja que coincideix amb les dades registrades a Osona, tot i que en aquest cas la proporció és més elevada, ja que representa el 13,6% del total. A més, pel que fa a la mateixa comarca, de tot Catalunya és la que suma més habitants menors de 15 anys que viuen a l’estranger (30,2%), mentre que, per contra, compta amb menys persones de més de 64 anys que hi resideixen (6,2%). Al Lluçanès, amb un predomini de la franja de 30 a 34 anys, s’hi observen uns percentatges semblants, amb un 24,8% de menors de 15 anys i un 8,3% de majors de 64. Unes xifres que apunten, per tant, a una població jove i amb fills que decideix marxar a viure a fora. Aquesta tendència, en canvi, s’observa a la inversa al Ripollès, amb la franja d’entre 40 i 44 anys com la majoritària (7,9%). Lluny de ser encara, però, la comarca més envellida en aquest aspecte, els ripollesos menors de 15 anys que viuen fora representen el 17,2% del total, mentre que els majors de 65 anys ocupen el 20,5%, un percentatge significativament més elevat que el de les altres dues comarques.A l’hora de marxar, el país que més catalans escullen és França. A més, també és el principal destí dels ciutadans de 33 comarques i Aran, amb 59.697 habitants, el que representa el 14,7% del total. Una d’aquestes comarques ja des dels últims anys és el Ripollès, que hi té 220 persones. Osona i el Lluçanès també mantenen la tendència dels darrers anys i el país predilecte continua sent Alemanya, amb 2.274 osonencs i 21 lluçanencs. Sent el quart lloc més escollit en el conjunt català, amb 34.045 residents, els habitants d’Osona i el Lluçanès són, en proporció, els que més hi viuen. Com a segona destinació més triada, Osona i el Ripollès s’intercanvien: mentre que 1.121 osonencs viuen a França, 90 ripollesos s’estableixen a Alemanya. Al Lluçanès, en canvi, el segon lloc més escollit és Bèlgica, amb 20 residents, mentre que França ocupa el quart lloc, amb 17. “Trobo a faltar fer un cafè a la plaça Major de Vic i veure la gent passar” L’any 2007, Rosa Morales, de Vic, se’n va anar de vacances a Cornwall, al sud d’Anglaterra, amb el que aleshores era el seu marit, que era anglès. Quan van tornar a Osona, però, van prendre una decisió que marcaria els propers anys de la seva vida: preparar-se durant dos anys per marxar de Catalunya i instal·lar-se a la ciutat anglesa de Worcester, d’on era ell. “Volíem donar la possibilitat a les nostres filles, la Paula i l’Eva, d’educar-se al Regne Unit, i també d’estar a prop de la família d’ell”, explica Morales. S Aleshores, tenia 36 anys. Ara, amb 54, ja fa més d’una dècada i mitja que viu allà. “Al principi, va ser difícil perquè el meu anglès no era gaire bo –assegura–, però vaig tenir sort de trobar feina d’assistent social i començar a treballar de seguida a l’equivalent al consell comarcal de Worcestershire.” De viure al Regne Unit se n’emporta sobretot “la multiculturalitat i la mentalitat oberta de la gent que hi habita”. Tot i així, assenyala que el país ha canviat molt des que hi va arribar, sobretot des del Brexit. “Malgrat que allà es valora molt la justícia social, passem per moments polítics difícils amb la discriminació”, afegeix Morales. Si tornarà mai, de moment encara no ho sap. Tanmateix, destaca que a Anglaterra li manca la vida de carrer i el clima de Catalunya: “Trobo a faltar fer un cafè a la plaça Major de Vic i veure la gent passar”. Així, de cara al futur, no descarta res. “Quan em jubili, potser hi vindré a buscar el sol”, sentencia. “Sent lingüista, Sant Jordi és un dels dies que em sap més greu perdre’m” Després d’acabar el Batxillerat humanístic l’any 2019, la ripollesa Núria Bosch es va matricular a la Universitat de Cambridge per començar el grau de Lingüística. Va ser una decisió “força sobtada”, que va prendre pocs mesos abans de la data límit de sol·licituds. “M’entusiasmava l’oportunitat d’estudiar i créixer acadèmicament a l’estranger”, assenyala Bosch. Davant la decisió de marxar al Regne Unit, assegura que tant l’escola com la família li van donar suport. Després del grau, s’hi va quedar per fer el màster, així com el doctorat, que duu a terme des del 2023. Des de l’abril d’enguany és a Frankfurt fent una estada de recerca de quatre mesos, gràcies a una beca de la Fundació d’Investigació d’Alemanya per estudiar facetes de la negació del llenguatge i la cognició humana. “Portant sis anys a Cambridge, la beca em permet estar en un entorn nou, amb maneres de treballar diferents”, destaca. Tot i que es considera una persona que s’adapta ràpid als canvis, enyora amics, familiars i les tradicions catalanes: “Sent lingüista, trobo a faltar la llengua i Sant Jordi és un dels dies de l’any que em sap més greu perdre’m”. Si valora les oportunitats que té de tornar, assegura que n’hi ha perquè “la lingüística és un món relativament petit”. Tanmateix, no es vol tancar portes i creu que, a curt termini, continuarà vivint a l’estranger. Sense anar més enllà, explica que al setembre s’unirà a la Universitat de Nova York, per una altra estada de quatre mesos. “Quan te’n vas, aprens a valorar tot el que tenies abans i que deixes de tenir” Quan estaven acabant el Batxillerat, als bessons vigatans Joan i Raimon Torres ja els rondava pel cap la idea de marxar a estudiar a l’estranger. “Com que no sabíem ben bé on anar-nos-en, vam decidir de fer un any sabàtic per triar bé la carrera, i al mateix temps per treballar i poder estalviar”, explica en Joan.Un any més tard, i després de buscar per internet, en Raimon es va decidir per la Universitat de Howest, a Kortrijk (Bèlgica), mentre que en Joan va escollir la de Leeuwarden, als Països Baixos. Aquest ja és el segon curs que resideixen a l’estranger i ambdós coincideixen que és la millor decisió que han pres mai. “No sé què faré en el futur, però el que tinc clar és que ara que soc jove tinc moltes ganes de viatjar, de viure a fora i de conèixer el món”, apunta en Joan. D’altra banda, i tal com assenyala en Raimon, l’experiència li ha ensenyat a veure el món d’una altra manera: “Prens consciència que el món no gira al teu voltant i, sobretot, aprens a ser tu el de fora, l’immigrant”. D’Osona, troben a faltar els amics i familiars, però també la cultura o el menjar. “Quan te’n vas, aprens a valorar tot el que tenies abans i que deixes de tenir”, emfatitza en Joan. Per ara, doncs, saben que quan acabin la carrera marxaran d’ambdós països, o bé per tornar a Catalunya o per anar-se’n a algun altre lloc. “Tot depèn d’on em portin possibles estudis o feines”, puntualitza en Raimon.

Osona i el Ripollès, de les comarques amb més nadius que marxen a viure a fora

Manel Dot, Teresa Martí i Gil Pratsobrerroca, finalistes del Premi Osonenc de l’Any

Vic tancarà l’alberg social del Remei a finals de maig

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l’atrèsia d’esòfag

Un vincle nascut del diagnòstic

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda