Diuen que “la primavera, la sang altera”, però per a molts aquesta estació de l’any és sinònim de picor als ulls, nas tapat o asma. Aquests són els principals símptomes d’una al·lèrgia respiratòria.
D’al·lèrgies n’hi ha moltes més, però ara es pateix i se’n parla més perquè “la primavera és quan més producció de pol·len hi ha per part de les plantes al·lergògenes”, explica Joan Bartra, al·lergòleg i president de la Societat Catalana d’Al·lèrgia, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.
Durant l’any, d’al·lèrgies respiratòries també n’hi ha als àcars de la pols o als epitelis (per exemple, el pèl dels animals). “L’al·lèrgia respiratòria va més enllà de la al pol·len, malgrat que hi ha un pic d’incidència aquesta època de l’any”, puntualitza.
I Osona, tal com subratlla Bartra, “és una comarca molt rica quant a fonts al·lergèniques”, des del pol·len d’algunes plantes, com les gramínies, fins als àcars o epitelis. Segons dades del Departament de Salut, durant el 2023 es van fer més de 41.000 atencions a persones amb patologies vinculades a les al·lèrgies respiratòries. Aquesta xifra, que inclou rinitis, asma i conjuntivitis, representa gairebé un 63% del total d’al·lèrgies ateses, és a dir, dues terceres parts.
Els pacients que presenten símptomes lleus o moderats són atesos als seus centres de referència d’atenció primària. La majoria i els principals motius de consulta per al·lèrgies –en general– són per conjuntivitis (un 40%), rinosinusitis, urticàries, rinitis i dermatitis.
L’any passat, als centres d’atenció primària de l’ICS a Osona, es van fer unes 8.500 consultes per aquests diagnòstics i els primers cinc mesos del 2024 se situen per sobre les 3.800.
Els casos més complexos i persistents es deriven al Consorci Hospitalari de Vic. Fonts del CHV confirmen que disposen d’un especialista en al·lèrgia infantil i immunologia a l’Hospital de Vic. Pel que fa als adults, es deriva cada cas a un especialista o un altre, en funció de la patologia: si les al·lèrgies afecten les vies respiratòries es deriven al pneumòleg i les cutànies, al dermatòleg.
Aquells casos d’al·lèrgies que no es poden atendre a Vic per la seva complexitat s’envien a altres centres propers a l’àrea metropolitana. Entre el gener del 2023 i l’abril del 2024 s’han derivat 278 casos a fora d’Osona. En aquestes derivacions s’hi inclouen totes les al·lèrgies, de les quals un 6,5% van ser per reaccions al·lèrgiques de les vies respiratòries.
SENSE AL·LERGÒLEG PER A ADULTS
“Osona és un dels punts negres en l’atenció al·lergològica”, diu Bartra, remarcant que “en tota la comarca no hi ha un al·lergòleg al sistema públic, sobretot a l’edat adulta”. En aquesta línia, assenyala que hi ha “una densitat de població important i un hospital de referència”, com és el de Vic, que atén pacients d’altres comarques, com el Ripollès.
Precisament, l’objectiu de la Societat Catalana d’Al·lèrgia és que “hi hagi una equitat en l’atenció de la patologia al·lèrgica a tot el territori català”, subratlla Bartra. Fonts del Departament de Salut apunten que és un dels aspectes que s’està treballant en el marc de la col·laboració de la xarxa de la C-17.
PRIMAVERES I TRACTAMENTS
Els mitjans de comunicació acostumem a descriure com passaran la primavera els al·lèrgics. Aquestes prediccions, segons Bartra, es fan després de creuar variables meteorològiques –de temperatura, pluviositat– futures i passades “per intentar fer una predicció de la pol·linització”, que a vegades es veuen alterades pels canvis de temps.
Ara bé, tal com remarca, “més enllà que hi hagi més o menys pol·len, cada pacient en necessita una quantitat determinada per tenir símptomes”. Això significa que “hi ha una proporció important de pacients que amb poca quantitat en tenen prou”. Òbviament, “a més exposició i més intensitat de pol·len, més afectació hi ha i més pacients presentaran símptomes”.
“N’hi ha que només els afecta els ulls o el nas; d’altres, ulls i nas, i d’altres que, a part d’això, també els bronquis, que és l’asma”, explica l’al·lergòleg. O sigui, “no tothom es comporta de la mateixa manera”, però “és molt difícil que tinguis un pacient amb asma al·lèrgic sense tenir símptomes de nas i ulls”.
Per combatre’ls, “hi ha diferents tractaments que s’han d’utilitzar en funció de la gravetat, intensitat i persistència dels símptomes”. N’hi ha de preventius, aquells que un cop conegut el causant el pacient s’anticipa, i els simptomàtics, que com diu el nom ataca el símptoma de l’òrgan afectat: ulls, nas o bronqui.
Sigui com sigui, Bartra explica que tots els tractaments van encaminats a prendre el control. “L’al·lèrgia no es cura, però sí que es pot controlar”, subratlla.
El millor binomi, segons l’al·lergòleg, és que el metge faci una bona feina i el pacient un bon tractament. “Si això es dona, el 95% dels pacients controlen l’al·lèrgia respiratòria i poden viure com si no en tinguessin.”
{{ comment.text }}