“Vic és el bressol d’un model innovador de reconeixement de la dependència a tot l’Estat”

Manel del Castillo, qui durant 23 anys va ser el gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, és des de fa un any el president del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat (CAIROS) del Sistema de Salut. El componen 12 experts i assessora el Departament de Salut en la reforma de la sanitat catalana.Què és prioritari canviar?Partim de la premissa que el sistema sanitari de Catalunya i Espanya té grans fortaleses. Tenim l’esperança de vida més bona de tota la Unió Europea, però també tenim gent més gran i més crònica, els professionals estan més cansats després de la pandèmia, no n’hi ha tants com abans i s’han d’adaptar a la intel·ligència artificial. No és un tema de falta de recursos, com a vegades es diu, perquè la sanitat catalana ha passat d’11.000 a 16.500 milions en cinc anys. Hi ha llistes d’espera en el que és més freqüent com la lumbàlgia o l’hèrnia i no ho fem bé perquè tenim problemes d’organització. Com es pot solucionar?No és fàcil. Són les cultures i és molt complicat. Però no és impossible. Els escèptics, els derrotistes, diuen que l’estat del benestar s’enfonsa. No està escrit a cap lloc que això no es pugui arreglar. Nosaltres volem preservar els grans principis del sistema, la universalitat, l’equitat, la gratuïtat, perquè això segueix sent vigent, però per aconseguir-ho hem de fer reformes. En què pensen?No hem inventat res. Tenim 51 informes, per tant, el diagnòstic està fet. El que hem de fer ara és aplicar-lo. No perquè siguem més llestos, som els mateixos, però aquesta vegada el govern de la Generalitat ens ha donat la capacitat d’influir perquè les reformes es posin en marxa. El que pretenem és aplicar-les, amb un mètode que és bàsicament una combinació de ser agosarats, fer propostes radicals de canvi, però amb cautela, que vol dir en entorns petits i controlats i si va bé, escalar-ho. I han decidit començar per l’atenció primària.Té grans fortaleses, però també té problemes de falta d’adaptació i sobretot té un gran problema, que és un element comú a tots els sistemes sanitaris: la pèrdua d’autonomia i la burocratització de tot el model organitzatiu. Europa és la bomba en regulació, però hem de recuperar l’agilitat i la confiança en els professionals. El canvi a la primària, que hem promogut amb els CSIR (Centre de Salut Integral de Referència), és per recuperar la confiança i l’autonomia en els professionals. Es tracta de deixar-los organitzar-se perquè ells saben bé com s’ha de fer i que sigui a canvi que tinguin resultats. I com va?Nosaltres ho volíem provar a una vintena de centres d’atenció primària (CAP) i la resposta va ser massiva i 116 centres de tot Catalunya, més d’un 30%, es van presentar. Al final vam elegir-ne 27 i el que estem fent és aplicar 25 mesures concretes, que bàsicament són de més autonomia, més reconeixement de professionals i que la gent pugui créixer en competències i sobretot orientació a allò que és realment important. No només a la malaltia, sinó també a la salut; no només a la ultra especialització, sinó també a la integració sanitària i social, i no només a l’activitat, sinó també al resultat, a allò que aporta valor. I què n’aporta?Allò que el pacient valora, que és ser accessibles, generar satisfacció i resultats de qualitat tècnica. Hem de recuperar el propòsit. Estem aquí per cuidar i curar gent. Per tant, salut no només és malaltia. Un gran problema que tenim ara és la integració. La gent crònica necessita molts recursos sanitaris, socials, de molt especialista, i això no pot estar separat. Amb els CSIR ara ja s’està passant a la segona etapa, que és intentar crear àrees. Catalunya s’ha dividit en 30 àrees integrals de salut (AIS), que agrupen tots els actors que hi ha en aquella àrea, com l’hospital, la primària, els sociosanitaris, la salut mental i les residències. Són àrees d’uns 250.000 habitants i hem fet el mateix procediment, fer una convocatòria per veure qui vol fer una prova pilot de canvi d’integració. Llavors la sorpresa és que de les 30 nosaltres en necessitàvem 6 i una ja havíem decidit que no havia ni de presentar-se, que era la de Vic perquè ja teniu moltes coses desenvolupades. La nostra sorpresa és que se n’han presentat 22. És una molt bona notícia. Vol dir que la gent té ganes de canviar i de fer coses. El que és important és generar una il·lusió col·lectiva. Tenim un capital humà extraordinari. En què consistirà aquesta?En treballar de forma agrupada en una governança conjunta. El gran problema que tenim és quan la senyora Maria, de 85 anys, que té malament el cor, diabetis, un problema pulmonar i està fent una petita desorientació ja hagi d’anar a una residència. Ni ho vol la senyora Maria ni el sistema. No pot ser tampoc que cada vegada que tingui una mica de febre acabi a la porta d’urgències. Hem de crear dispositius d’atenció domiciliària que puguin ajudar a mantenir la gent a casa i tenir un dispositiu integrat perquè ara mateix hi ha molts serveis. Com ha de funcionar?Amb un únic interlocutor que acompanyi el pacient des del punt de vista social i sanitari i també amb integració horitzontal. Per exemple, aquí a l’AIS Osona-Ripollès hi ha dos hospitals, el de Vic i el de Campdevànol. No pot ser que tinguem un hospital gran i un hospital petit competint, perquè l’hospital petit sempre perdrà i es quedaran sense professionals. L’àrea d’Osona ja ho té molt avançat amb, per exemple, un mateix servei de cirurgia per als dos hospitals amb un únic cap de servei i professionals que puguin treballar en un lloc o en un altre, cosa que té més capacitat d’atracció de professionals. També hi ha d’haver un tercer aspecte, que és la integració vertical entre primària i hospital. Volem que la consulta externa dels hospitals sigui cogestionada i el que s’està fent entre CSIR i hospital és pactar un nombre de visites de cada patologia amb l’objectiu que baixi la llista d’espera. També hi ha una última part que és un programa d’atenció comunitària i tot això acompanyat d’un canvi en el sistema de pagament que estimuli la integració. Encara no s’ha pres la decisió de quines són les àrees seleccionades, però ja puc dir que la d’Osona-Ripollès està preseleccionada. Per què?Perquè fa molts anys que es va començar a treballar en la integració de la part sanitària i la social, entre la primària i l’hospital, entre el sociosanitari i l’hospital d’aguts… Com que ja teniu tota una tradició i una cultura col·laborativa, ja partiu d’un avantatge competitiu. També hi ha coses a millorar. Ara, per exemple, si s’opera un pacient de pròtesi de genoll a Campdevànol el sistema de pagament no va a favor. Hem de buscar-ne un que ho estimuli. Una de les coses que ja s’ha provat a Vic és la reducció del temps del reconeixement del grau de dependència amb tan bons resultats que el president Illa va voler venir a presentar-los.És molt important perquè és la prova d’un model que canvia per complet la mirada. En lloc de ser un procés administratiu que tarda entre 400 i 1.000 dies es passa a un procediment assistencial, que es fa a la primària perquè ja tenim les dades, les històries clíniques, sabem quins fills té, com està evolucionant, i, per tant, el que s’està fent en 400 dies ho podem fer en 60. Quan la gent ve després d’haver cotitzat tota la seva vida no pot ser que se li digui que esperi 500 dies. Per tant, l’acompanyarem i li direm té aquest nivell i ara li donarem una prestació. Vic és el bressol d’aquest model innovador a tot l’Estat. I a partir del setembre s’ha d’estendre la prova.Es farà a tots els CSIR de Catalunya i a l’àrea d’Osona-Ripollès, com sempre el bressol de Catalunya. En tots aquests centres, posarem un recurs addicional, que en la majoria serà un terapeuta ocupacional. Es farà durant sis mesos i a partir del març ja l’estendrem a tot Catalunya.

“Vic és el bressol d’un model innovador de reconeixement de la dependència a tot l’Estat”

L’epidèmia de l’osteoporosi

Manlleu cedeix a Salut els terrenys on construir el nou CAP

Cinc anys de treball compartit

L’Hospital de Vic estrena unitat per diagnosticar trastorns digestius

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour