El pradenc Marc Vilella és graduat en Biologia Ambiental i Màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 2018 col·labora amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers com a tècnic del projecte SEMICE (Seguiment dels petits mamífers comuns d’Espanya) i també participa en el seguiment de mamífers carnívors del grup Felis-ICHN.
Des del museu aquests dies estan fent tallers amb motiu del 15è Dia dels Ratolins, on fan divulgació sobre petits mamífers. Recentment, vostè mateix va fer una sessió a Vilanova de Sau i n’hi ha prevista una altra el 23 d’agost a Ribes de Freser. Què s’entén per petit mamífer?
Estem parlant d’animals vertebrats inferiors als 100 grams, que quan són petits, com tots els mamífers, s’alimenten de la llet de la mare. N’hi ha dos grups: el dels rosegadors, on trobem ratolins, talpons, rates i lirons, i després hi ha el grup dels insectívors, que és on hi ha les musaranyes i els talps.
Quina importància tenen els petits mamífers a les nostres comarques?
Són realment importants perquè hi ha moltes altres espècies que en depenen. D’una banda, en el cas dels petits rosegadors fan la funció de dispersar les llavors dels arbres per fer créixer el bosc, i en el cas de les musaranyes, que són insectívores, depreden larves de diferents invertebrats i ajuden a controlar les poblacions. Però si per algun motiu són coneguts els petits mamífers és perquè tenen multitud de depredadors, sobretot mamífers carnívors com guineus, genetes o fagines però també moltes aus rapinyaires com mussols, gamarussos, ducs o òlibes, i són una peça clau dels ecosistemes.
Les nostres són zones on n’hi ha especialment o se’n troben en la mateixa quantitat arreu de Catalunya?
Cada individu necessita una àrea relativament petita per sobreviure i et pots trobar que en poc tros hi ha moltes diferències, però sí que és veritat que Osona i el Ripollès pel fet d’estar en una àrea climatològica bastant favorable, on plou i les temperatures no són gaire extremes, hi tenim bones poblacions de petits mamífers. Hi ha espècies que en diem generalistes perquè poden viure a qualsevol lloc de Catalunya, però a la nostra zona com que conflueixen ambients més mediterranis amb d’altres de més pirinencs hi podem trobar una barreja d’espècies bastant interessant.
Són símptoma també de bona qualitat de les zones on es troben?
Un entorn amb petits mamífers segurament és ric, perquè si hi ha diversitat de rosegadors i insectívors trobarem també diversitat de mamífers carnívors i insectes. Són un bon indicador no només de l’abundància sinó també de la qualitat de l’ambient on es troben i hi ha algunes espècies concretes que es poden considerar bioindicadores, perquè pel sol fet de ser-hi ja volen dir que l’ambient té una qualitat important. És el cas de les associades a ambients aquàtics perquè són més limitats i un exemple seria la musaranya d’aigua que podem trobar a les rieres de les Guilleries.
Viuen totes sota terra o hi ha excepcions?
Depèn molt de l’espècie. N’hi ha de més superficials. Pràcticament tots els ratolins i rates s’amaguen sota terra però no són excavadors per naturalesa i a la nit surten a fora a buscar aliment. N’hi ha d’altres que són arborícoles. Ens acostuma a venir al cap l’esquirol, que no el considerem petit mamífer perquè és bastant gran, però sí que hi ha els lirons, tant el liró gris com la rata cellarda. I la tercera categoria és la dels subterranis, que és la que té més espècies i la que ens costa més d’estudiar perquè amb la metodologia que fem servir, que són paranys de captura en viu, moltes vegades no aconseguim capturar-los. Els més subterranis són els talpons.
Són tots nocturns?
En general sí, tot i que també hi ha excepcions. Els ratolins són els més nocturns però les musaranyes i els talpons estem veient amb càmeres que surten bastant de dia, més a l’hivern perquè hem de dir que els petits mamífers de Catalunya no hivernen, excepte els lirons. Quan anem per la carretera i veiem rapinyaires diürns com aligots o xoriguers, és perquè, entre d’altres, cacen petits mamífers i, per tant, estan actius.
Allà on n’hi ha són molt visibles pels forats que fan al terra. Forma part de la seva naturalesa anar excavant túnels?
Com tots els éssers vius habiten on tenen refugi i aliment. Això pot ser des de qualsevol dels parcs urbans de Vic fins a l’hort de casa, on trobem pilons de terra. Un dels missatges que donem en el Dia dels Ratolins és que si es mengen coses de l’hort no són talps, perquè aquests són de muntanya i mengen insectes. Si se’ns mengen verdures aquí són talpons.
Què investiguen sobre els petits mamífers?
El projecte CEMICE intenta sobretot respondre dues preguntes. Una és on viu cada espècie de petit mamífer, i la segona quants n’hi ha per veure si cada any en tenim més o menys i explicar les causes dels increments o declivis. Per això fem parcel·les amb 36 paranys, cada any al mateix lloc i la mateixa època, per analitzar les variacions d’abundància. De forma complementària també ens interessa saber què mengen i analitzem mostres d’excrements o també a quina època es reprodueixen.
Quines conclusions en treuen?
Evidentment el canvi climàtic té un efecte i els episodis de sequera dels últims dos anys han sigut nefastos, però a nivell general les espècies més comunes, que són el ratolí de bosc, la musaranya comuna i el ratolí de camp, estan disminuint i sembla que és perquè està canviant el paisatge. Els petits mamífers prefereixen els espais oberts com matollars, prats i conreus perquè hi troben més menjar i també tenim la hipòtesi que hi tenen menys depredadors, i com que s’estan abandonant moltes activitats tradicionals agrícoles i ramaderes aquests espais oberts es van perdent en benefici del bosc.
Quan van començar les investigacions?
El 2008 arran d’una sèrie d’incendis que hi va haver a la província de Barcelona i la Diputació va apostar per aquest seguiment com un dels indicadors per veure la recuperació dels ambients. Fem seguiment amb les estacions i amb anàlisi d’egagròpiles, que són les regurgitacions que fan les aus on deixen els ossos i pèls de les preses.
El projecte SEMICE està sustentat per ciència ciutadana. Com funciona?
La idea és que qualsevol persona pugui participar al projecte aportant dades. No cal que tingui formació, només interès pels petits mamífers. Es pot posar en contacte amb el museu, se li cedeix material de mostreig i pot fer la seva parcel·la. Fem cursos i acompanyaments per ajudar-los. La gràcia és unir esforços per cobrir la major part del territori i treure conclusions més fiables.
Els lirons i els ratpenats són altres animals dels quals celebren dies. Per què en aquests casos?
És la manera d’agrupar diferents activitats de projectes de ciència ciutadana del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Tenim àrea de ratpenats, àrea de petits mamífers i àrea de papallones. Els insectes i les papallones ajuden en molts casos a valorar els ambients i els ratpenats són el mamífer amb més espècies a Catalunya amb una trentena.
Estan prou valorats els petits mamífers en comparació amb els altres?
No, hem de reivindicar aquest grup de fauna que no ha rebut l’atenció que es mereix perquè en el cas de les rates se les ha associat al llarg de la història a pandèmies i perquè pensem només en les que entren a casa. L’objectiu del Dia dels Ratolins és fer veure a la gent que hi ha 19 espècies de rosegadors i 13 d’insectívors que viuen al nostre entorn i que les hem de conservar perquè en depenen moltes altres espècies.
{{ comment.text }}