Agents de la Policia Nacional de Vic van detenir aquest abril tres joves, d’uns 20 anys, com a presumptes autors d’un delicte d’estafa i blanqueig de capitals. Estan acusats d’estafar una veïna d’Albacete a qui li haurien sostret 8.182 euros del seu compte bancari a través de transferències i extraccions en caixers automàtics.
Tal com recull en una nota la Policia Nacional, la investigació va arrencar en una comissaria d’aquesta població de Castella-la Manxa l’octubre del 2023 quan la víctima va anar a denunciar diversos moviments al seu compte corrent que no havia autoritzat. Concretament, s’havien fet deu transferències a altres comptes bancaris, tres enviaments de diners a números de telèfons mòbils i diverses extraccions en caixers automàtics amb les respectives comissions. Tot plegat, s’enfilava a l’import de 8.182 euros.
La principal pista que va conduir la policia cap als tres detinguts és que figuraven com a titulars dels telèfons en els quals s’havien rebut els diners, així com dels comptes bancaris. Algun d’ells, fins i tot, va ser directament identificat retirant diners en els caixers. Van sol·licitar la col·laboració dels efectius de Vic, que van encarregar-se d’arrestar-los.
“MULES BANCÀRIES” DE “L’ESTAFA DEL NINI”
Fonts de la Policia Nacional expliquen que aquest tipus d’estafa es coneix com “l’estafa del nini”. En aquesta modalitat, organitzacions delictives dedicades a l’estafa en línia fan servir joves sense estudis ni feina perquè els facin de col·laboradors en els seus delictes rebent transferències, obrint comptes corrents perquè posteriorment l’organització criminal se n’aprofiti o bé retirant l’efectiu dels caixers automàtics per després enviar-ho a l’estranger o en comptes de criptomonedes. Són anomenats, doncs, “mules bancàries”.
Abans que aquests joves entrin en l’equació del delicte, el grup criminal aconsegueix el control del telèfon mòbil de la víctima i de la seva aplicació bancària amb tècniques de phising, és a dir, que es fa passar per una entitat per enganyar la víctima i que cliqui un enllaç o entri en una pàgina web maliciosa. D’aquesta manera aconsegueix les claus d’accés.
A partir d’aquí, comencen els moviments estranys i entren en joc els joves, com a “mules bancàries”. Tal com subratlla la policia, acostumen a ser els primers a ser detectats en les investigacions policials, ja que consten com a titulars dels comptes o dels números de telèfon als quals van a parar els diners de la víctima. També solen ser els que acaben sent enregistrats traient diners als bancs o caixes.
Un cop són detinguts poques vegades declaren contra les persones que les capten. O bé perquè desconeixen qui ho ha fet –acostuma a ser per xarxes socials o altres aplicacions– o bé per por. És el cas d’un dels tres arrestats a Vic, que havia denunciat ser víctima d’amenaces per part d’una persona a qui havia deixat el mòbil per fer moviments bancaris.
Sigui com sigui, aquestes detencions o imputacions acaben derivant en antecedents penals que, tal com remarca el cos policial, els impedeix diverses sortides laborals, opositar a diversos organismes o accedir a ajudes i gestions de l’administració.
