Preocupació al Collsacabra pels atacs del llop a ramats d’ovelles

Dues explotacions d’ovelles del Collsacabra han patit aquest maig l’atac del llop. Els Agents Rurals n’han confirmat la presència en una zona que no se’n tenia constància fins avui. Això ha generat alarma, preocupació i maldecaps per als pagesos que tenen ramats campant lliurement. Han de canviar el sistema de maneig i de protecció per l’arribada d’aquest depredador, que fa llargs desplaçaments. Al Moianès i el Ripollès fa temps que no se’l detecta El llop ha arribat al Collsacabra. Aquest mes de maig hi ha hagut atacs a ramats d’ovelles de dues explotacions ramaderes de Rupit i Pruit. Com es fa habitualment, els pagesos afectats –de Les Vilas i La Sala– van avisar els Agents Rurals. Primer van pensar que es tractava de l’atac d’un senglar, però hi havia “indicis que apuntaven clarament que era un carnívor”. Així ho explica Gabriel Lampreave, coordinador del programa de seguiment del llop a Catalunya. Van continuar investigant i recollint altres pistes, com proves forenses dels cadàvers o possibles petjades del depredador a l’entorn. Tot apuntava que era obra del llop, però “n’has d’estar molt segur”, tenint en compte que “és una zona nova que no teníem presència coneguda d’aquest animal”. Van muntar un esquer a La Sala, l’explotació que va patir un atac fa una setmana, amb un sistema de càmeres. Finalment, van poder confirmar-ho la nit de dimecres a dijous passat amb “la prova irrefutable” de les imatges. Els atacs va produir-los un sol exemplar. Tal com subratlla Lampreave, “a Catalunya no podem parlar de població de llops, tenim uns quants individus aïllats”. En dades del 2023, se’n tenien detectats dos –de separats– a l’Alt Empordà, un a l’Alta Ribagorça, que comparteix territori amb l’Aragó, i un al Port del Comte. “A principis del 2023 encara teníem dades del llop del Moianès, però abans de la primavera en va deixar de donar”, expressa l’agent rural, apuntant que va estar a la comarca un parell d’anys. De l’exemplar del Ripollès, les últimes dades es van registrar l’hivern del 2021-2022. En aquest sentit, Lampreave remarca que “són animals dispersants”, és a dir, que marxen del seu lloc de naixement –la gran majoria provenen de França– i busquen nous llocs per establir-se, com “un front de colonització”. “En aquesta fase, però, portem vint anys”, remarca. A Catalunya, el llop es va extingir a principis del segle XX i el primer indici que havia tornat aquest depredador no va ser fins l’any 2000. “Fins d’aquí molt de temps no sabrem si s’ha establert o no a la zona”, afegeix. De fet, els llops “fan un desplaçaments brutals” i “es mouen per àrees enormes”. Per tot plegat, “estem buscant una agulla en un paller”. “Aquest exemplar del Collsacabra pot saltar cap a la Garrotxa o el Ripollès, i continuarà sent el mateix”, exemplifica. A més, per saber-ne l’origen faria falta una mostra genètica. A partir d’aquí també “podríem arribar a saber per on es mou”. Si visualment és impossible d’identificar, encara més conèixer-ne l’edat. “La bibliografia diu que són llops joves, d’uns dos o tres anys, expulsats de la manada i que s’han de buscar la vida”, relata Lampreave. Són sobretot mascles “que es veuen obligats a desplaçar-se i anar més lluny”, “a les femelles els és més fàcil establir-se a un lloc i trobar un mascle”. Al final, “és un mecanisme natural de l’espècie perquè no hi hagi consanguinitat i augmentar la variabilitat genètica”. D’altra banda, també hi ha la hipòtesi que pugui ser un llop vell “que ha tingut un paper potent, però l’ha desbancat un altre de més jove”. El 2010, per exemple, van trobar mort un llop al Cadí. La necròpsia va determinar que tenia 13 anys i se’l va detectar per primer cop quan en tenia uns 8. Després de la confirmació dels Agents Rurals, que té encomanat el seguiment i la comprovació de danys, tècnics del Departament d’Acció Climàtica van visitar divendres passat les explotacions d’oví. A més d’iniciar els tràmits dels expedients per compensar econòmicament les baixes, van oferir-los assessorament, suport i material de protecció, com malles mòbils de protecció, vailet elèctric i plaques solars. També es va fer arribar informació a la resta de ramaders de la zona i l’Ajuntament de Rupit i Pruit. L’alcalde Albert Marcé feia divendres una crida a la calma des del programa Territori 17 d’EL 9 FM: “El llop no és perillós per a l’ésser humà”. Ara bé, sí que reconeixia que ha estat una sorpresa i un impacte a la zona, sobretot per les explotacions de ramaderia extensiva. “Suposa una difícil gestió i un canvi de model”, deia l’alcalde, remarcant que representa una nova “sotragada” per a un sector que ja les està passant magres. Segons Marcé, ja s’hi ha començat a treballar i, precisament, aquest dilluns hi ha prevista una trobada entre representants del Departament i ramaders per coordinar accions preventives, resoldre dubtes i, sobretot, preocupacions. “L’arribada del llop porta molt enrenou i pot ser molt traumàtica”, apunta Lampreave, remarcant que “tothom és capaç d’emetre judicis, però cal pensar que qui pateix el problema és el sector ramader”.

Preocupació al Collsacabra pels atacs del llop a ramats d’ovelles

Creen un grup de suport d’afectats de Parkinson a Centelles

La caminada per l’ELA a Sant Vicenç recapta més de 12.000 euros

Nou aparell a l’Hospital de Campdevànol per detectar el càncer de pell

Ja hi ha en funcionament la nova zona blava de Tona

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin