Petit i coquetó. Amb encara aquella olor de nou, parets amb tons grisos i amb predomini de la fusta. No estem parlant d’un pis. És com es podria descriure el nou local de la ronda Camprodon de Vic que des de dilluns acull els judicis penals a Osona. Han tornat a la capital després de set anys.
Sota la prerrogativa que les actuacions judicials són públiques, tret d’algunes excepcions concretes, EL 9 NOU va plantar-se dimecres al matí al nou emplaçament. Va obrir-nos les portes molt amablement el vigilant de seguretat (en Pep), que ens va informar que el primer judici del dia estava a punt d’arrencar.
A la sala d’espera, hi anaven arribant víctimes, acusats, testimonis –com policies locals i mossos–, i sobretot advocats. Una de les cridades a declarar comentava que li havia anat de ben poc d’equivocar-se i anar al local que hi havia hagut abans al carrer Doctor Junyent, a tocar de Correus.
Un advocat del torn d’ofici explicava que era la seva “primera vegada” al nou espai. I ho feia per la porta gran: tenia quatre judicis seguits. A la pantalla hi apareixien sis sessions. Una altra advocada, també del torn d’ofici, arribava a correcuita i buscava la seva al televisor, però no hi era. Tot i això, van confirmar-li que sí que se celebraria. Els problemes informàtics van acompanyar la posada en marxa del nou local.
El primer va començar amb un retard de 40 minuts. El jutge va rebre –a l’única sala de vistes que hi ha– la víctima d’un presumpte cas d’assetjament de la tardor de l’any passat. La dona explicava, bàsicament a través de preguntes de la fiscal, que després de trencar la relació amb la seva parella, aquest no deixava de molestar-la tot i tenir una ordre d’allunyament.
Tal com explicava la víctima, i així ho sustentaven les proves, l’havia arribat a trucar unes 460 vegades en només 12 dies. I malgrat bloquejar-lo, contactava amb ella a través d’una amiga per les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània, que així ho va testimoniar al judici. A la vista també es van reproduir alguns dels insults, amenaces i vexacions que havia proferit l’acusat contra la víctima. Ella, de fet, reconeixia que l’havien d’acompanyar a tot arreu per por de trobar-se’l.
Per tot plegat, tant la fiscalia com l’acusació particular van demanar a l’home, que no va presentar-se a la vista, un any i mig de presó per un delicte d’assetjament. La defensa, per la seva banda, va apuntar que era un delicte lleu de vexacions, ja que la dona no havia hagut de modificar la seva vida. Va quedar vist per a sentència.
Va ser pràcticament al cap d’uns 20 minuts. A la sortida, la sala d’espera estava més plena. La quinzena de cadires les ocupaven denunciants, processats, testimonis i advocats. Tots ells s’haurien hagut de desplaçar si no fins a Manresa, que són 38 minuts en cotxe des de Vic i una mica més en autobús. El doble del que va durar el primer judici de dimecres al nou local del jutjat penal.
