“Hem de promoure una alimentació pròpia de l’entorn”

Anna Vila és la coordinadora del grau en Nutrició Humana i Dietètica de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC. Just abans de l’estiu és l’època de l’any en què més ganes hi ha de fer dietes? Sí, és l’època en què tothom es comença a treure la roba perquè ve la calor i sorgeixen les necessitats de perdre pes o de tonificar el cos. La motivació és sempre més estètica que de salut? Normalment, sí. Quan la motivació és per salut la predisposició és major. Per motius estètics, en canvi, es busquen resultats immediats. Jo en aquests casos diria que ja fem tard, perquè el que convé és canviar hàbits alimentaris i adaptar-los a la nostra vida. Recentment la dieta Whole30 ha tornat a posar en el centre del debat els règims que suprimeixen grups d’aliments i n’introdueixen d’altres per aconseguir resultats en un mes. Poden tenir conseqüències físiques i metabòliques? Es pot debilitar la microbiota intestinal ja que l’organisme no acaba d’adaptar-se perquè no entén per què de cop li falten nutrients. Per això, aquest a la mínima que pot torna a recuperar el que ha perdut i de manera molt més ràpida. Si no hi ha un motiu patològic, com una intolerància a la lactosa o una celiaquia, hem de fugir d’aquestes dietes perquè l’organisme necessita de tot per al seu funcionament. La recomanació és fer una dieta mediterrània però amb una ingesta energètica inferior o amb un reajustament de la tipologia d’aliments i combinar-ho amb pràctica d’activitat física, perquè l’alimentació sola a vegades no és suficient. Cada vegada té més pes la microbiota en l’àmbit de la nutrició. Per què? Perquè se saben més coses, hi ha més evidència i més consens que una microbiota en bones condicions redueix el risc de patir obesitat i diabetis tipus 2, i millora la capacitat cognitiva de l’individu i el seu estat de salut global. Té moltes més funcions de les que se li atribuïen anys enrere. Si l’alterem amb dietes restrictives, després de l’estiu podem encadenar infeccions i constipats. Caiem massa fàcilment en aquestes dietes miracle? La gent vol resultats immediats i per això s’hi aferren, però la clau per tenir un millor control del pes i amb els anys evitar problemes de colesterol i hipertensió arterial és començar una modificació d’hàbits al setembre i fer-ho de manera planificada i correctament assessorat per un dietista-nutricionista. A partir de certa edat costa més perdre pes? Sí, per exemple en les dones a partir de l’entrada a la menopausa. Cal ser molt més constant, que no vol dir més restrictiu, i tenir més voluntat per ser estricte amb el patró alimentari. El problema en general és que no ens agrada cuinar o que ens costa resistir-nos als aliments menys saludables? Són molts factors. En aquests moments hi ha un factor econòmic important perquè una alimentació saludable amb producte fresc pot ser més cara; també hi ha el factor temps que podem destinar a comprar, a comparar preus i producte i fer una bona tria, i després hi ha les capacitats que té cada generació en relació amb la cuina, ja que es van perdent i cada vegada s’opta més per cuinar de manera més ràpida. Per això una de les coses que es vol fomentar a les escoles és donar eines perquè es puguin desenvolupar a la cuina i puguin preparar-se, per exemple, una amanida. Totes les dietes serveixen per a tothom? No, cada individu té unes necessitats, uns hàbits i uns antecedents clínics. El dietista-nutricionista coneixent tot aquest context és qui ha d’assessorar sobre quina és l’alimentació en cada moment i quin és el ritme de pèrdua de pes segons el moment vital. Hi ha massa desconeixement encara sobre la nutrició i com cal combinar aliments? La població, sí, però els professionals, no. Cadascú té patrons, horaris i hàbits i sabem que qui comença a treballar a les 6 del matí potser no pot esmorzar bé abans de sortir de casa. És clau adaptar les recomanacions a aquestes necessitats perquè no abandonin els hàbits. Quins plats són els més adequats per ara a l’estiu? Ara és molt important tenir en compte també la hidratació. Hem de beure molta més aigua, que no sigui molt freda, i evitar les begudes molt ensucrades perquè ens faran més set i també les alcohòliques, encara que socialment hi estem acostumats. D’alimentació, el que ve més de gust són gaspatxos, sopes fredes, amanides o empedrats. Les recomanacions són menjar productes més frescos i cuinar més a la planxa i de postres s’ha d’aprofitar que és època de molta fruita. Hi ha algun aliment especialment poc recomanable? Hem d’intentar no criminalitzar. El que cal és minimitzar el consum d’ultraprocessats, però en moments concrets es pot considerar, per exemple durant alguns viatges per temes de seguretat alimentària. Aquí s’ha de vigilar amb els ous que estiguin ben cuits i ben refrigerats perquè no se’ns produeixin casos de salmonel·la. També cal evitar els abusos de carn vermella i barbacoes, on es poden generar substàncies tòxiques perquè a llarg termini poden tenir efectes. Cada vegada hi ha més gent que consumeix begudes vegetals en comptes de llet. Fa poc l’OMS alertava dels riscos d’aquest canvi com ara la falta de iode. És de preveure que es tendirà cada vegada més cap a la suplementació perquè es van eliminant productes? M’agradaria pensar que no. Si m’he d’alimentar a partir d’excloure aliments sense cap justificació mèdica i he d’optar per la suplementació és que alguna cosa està fallant, perquè tenim un ventall d’aliments molt ampli i cada un ens aporta tot allò que podem necessitar i hi hem de tenir accés. De iode se’n pot obtenir amb el peix i amb la sal. Som tolerants a la lactosa i mentre anem ingerint llet el nostre cos hi respondrà bé. En edat infantil s’està veient que hi ha certs problemes de creixement per exclusió de llet en edats molt prematures. S’han d’analitzar bé els contextos, però excloure aliments per tenir una bona alimentació no funciona així. El veganisme i vegetarianisme, que estan creixent, també cal posar-los en mans d’un dietista-nutricionista per evitar que hi hagi dèficits nutricionals. Fins a quin punt és important tenir en compte la sostenibilitat a l’hora d’escollir què mengem? El que consumim té un impacte en el medi ambient i hem de promoure una alimentació pròpia de l’entorn, entenent que això implica no tenir accés a tots els aliments. Hem passat de ser molt globals i tenir accés a tot a veure que hi ha límits. Si jo compro alvocats del Brasil o quinoa del Perú allà no poden menjar els seus productes perquè s’acaba plantant el mateix a tots els camps i després arriba aquí amb un vaixell que contamina amb gasos d’efecte hivernacle. Nosaltres tenim blat, ordi i altres cereals que tenen la mateixa funció, tot i que potser no són tan glamurosos. Hem d’aprendre a eliminar aquests aliments que han tingut molta bona acollida, sobretot a través de campanyes a les xarxes socials. Cal fer pedagogia en aquest sentit, però tenim menys poder de convicció que algú que surt a Instagram, on també es promouen tendències de vigilar què es menja i s’està veient que repunten els trastorns de la conducta alimentària. Històricament parlàvem de bulímia i anorèxia i ara s’hi ha afegit l’ortorèxia, que és l’obsessió per menjar saludable. En els propers anys és de preveure que hi haurà escassetat d’aliments a tot el planeta. Com s’haurà d’afrontar? No tenim encara la resposta. Si continuem llençant plàstics que acaben al mar cada vegada tindrem menys peix i estarà més contaminat i si continuem contaminant l’atmosfera els camps també ho estaran. Cal intentar minimitzar la petjada que deixem al planeta per garantir la qualitat de tots els aliments. Un altre dels temes que hi ha sobre la taula és l’accés a l’aigua potable si cada vegada hi ha menys pluja i tindrem menys capacitat de regar, cosa que pot comportar haver de canviar els cultius.

“Hem de promoure una alimentació pròpia de l’entorn”

Estabilitzat un incendi a Puig les Còpies, a Orís

Denunciat penalment un conductor enxampat a 222 km/h a l’Eix Transversal, a Calldetenes

Testimonis de l’inici de la Guerra Civil, 90 anys després: “La impressió els primers dies era que no s’allargaria”

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un incendi com cap altre

L’ofici de construir un bon menú

Un mercat més buit i acalorat

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”