“Quan un estudiant abusa de la IA deixa de fer servir el cervell”

En el seu discurs d’investidura com a doctor honoris causa va apuntar moltes qüestions que ens han de fer reflexionar amb mirada llarga pel que fa a l’educació. Va dir, per exemple, que si sabéssim interpretar bé el llenguatge, desactivaríem molts conflictes. Què ens falla?Falla una mica la part formal, que és el que podríem dir l’ensenyament del llenguatge, que podria ser millor. També falla una certa valorització cultural general de la societat del llenguatge; som una societat que sembla que no doni importància a parlar clar, bé, ordenat, precís, i en això ens perdem, perquè parlar és la manera que els humans tenim de posseir la realitat. Ser més competents amb el llenguatge hauria de ser prioritat absoluta del sistema educatiu. Deia que “ens hi juguem el risc d’incrementar la confusió que alimenta qualsevol totalitarisme”.Ja és una tesi coneguda per lingüistes, filòsofs, sociòlegs, pensadors de la vida social i política, que en la degradació del llenguatge hi ha una degradació de la capacitat deliberativa i dialogant, que és essencial per a la democràcia. La democràcia és un sistema de convivència entre diferents on hi ha, a través de les lleis, una mena de pacte, i poder avançar dialogant requereix unes habilitats lingüístiques i una precisió molt important del llenguatge. Si això s’esborra, cau la confiança en la democràcia. Diu Hannah Arendt: “El que busca un líder autoritari no és el militant nazi o comunista; busca aquells que s’han confós en l’ús del llenguatge i que no distingeixen entre realitat o ficció.” Això em sona molt, en aquests moments. Ara que entrem en aquesta era de la intel·ligència artificial, que es diu disruptiva, aquest perill hi és més que mai.Segons anàlisis molt sòlides científicament fetes pel MIT (Massachusetts Institute of Technology), s’ha detectat ja que l’ús abusiu dels recursos de la intel·ligència artificial generativa porta a una atròfia cognitiva i a una degradació del llenguatge. La IA és un instrument que no s’ha de deixar de reconèixer que és molt important i que pot ser molt útil per a moltes coses, però que, si no se’n fa un bon ús, pot ser destructiu, i això ho han dit els mateixos creadors. Quan parlem d’atròfia cognitiva, vol dir que ens canvia processos neurològics que es produeixen durant les etapes educatives.Diríem que per diverses raons, però la més fàcil d’explicar és que si una persona no fa servir un òrgan del seu cos, aquella part es degrada; per tant, els has de fer servir. Quan un estudiant recorre a l’abús de la IA generativa, està deixant de fer servir el seu cervell o, almenys, en bona part; li estarà passant l’atròfia del cervell. Tens un instrument que pot servir per fer una recerca bibliogràfica molt completa, d’acord, però després t’has de llegir els llibres; no li pots dir que et resumeixi un llibre de 600 pàgines en 6. Hauries hagut de llegir les 600, o com a mínim 300, però no pots dir que la IA m’ho faci tot. Per tant, molta atenció en aquest cas. Com a doctor en Filosofia, l’ètica té molta feina per davant en aquest context?Diríem que la missió de l’ètica és orientar la vida humana perquè sigui la millor possible, i això d’entrada no ho sabem. Per tant, la reflexió ètica inclou pensar quina és la millor condició humana i que hi ha possibles condicions humanes òptimes; no ha de ser la mateixa per a tothom. Tot i així, hi ha uns comuns universals que jo crec que ara estan molt clars i que tenen un reflex molt útil i molt bo en els drets humans. La Declaració dels Drets Humans, amb tots els límits que té, és una mena de tractat d’ètica contemporània amb forma de legislació que, per altra banda, no és aplicable de forma directa, però sí que serveix com a punt d’orientació. I quan arriba la IA arriba, doncs, una disrupció, una mena de trastocament de les nostres formes de vida habituals. Hem de pensar com ens adaptem a aquest element trencador del que fins ara coneixíem? És evident que sí, sobretot quan tenim els indicis que el mal ús pot arribar a violar fets tan fonamentals com el dret a la intimitat. Una potència de la IA que ells mateixos han declarat és saber-ho tot de nosaltres abans que nosaltres mateixos ho sapiguem. Als Estats Units hi ha el cas d’Anthropic, que amb el seu model ha fet una opció ètica de dir: “No vull que el facin servir en defensa pel mal que pot arribar a fer amb l’espionatge de la gent.” Anthropic és l’empresa d’intel·ligència artificial que, tot i ser el seu propietari una persona que es declara agnòstica, ha assessorat el papa en aquesta encíclica que ha fet reflexionant sobre la intel·ligència artificial.Jo crec que hem de dir que aquesta aportació en el camp de l’ètica, procedent en aquest cas d’una religió com el catolicisme, ha de ser benvinguda, i ja ho està sent per persones atees, agnòstiques i d’altres religions, que diuen: “Aquesta persona reflexiona com una persona sàvia, que ha estat ben assessorada i que té una mirada clara sobre les finalitats de la vida.” En el discurs de l’honoris causa vaig recordar que Kant deia que l’ésser de raó viu en el regne de les finalitats. Una cosa que ens fa humans és que som capaços de fixar les nostres finalitats vitals. I aquesta reflexió de Lleó XIV estableix molt clares les finalitats de la vida, i com podria frustrar-les, degradar-les o ajudar-les. Jo no soc partidari d’emetre missatges tecnopessimistes però tampoc tecnoidealistes. Crec que hem d’aplicar el principi de realitat, amb el qual hem d’intentar, amb paraules ben estructurades, ben precises, tocar el sentit de les coses. Com a president del Consell d’Educació de Catalunya, com veu les vagues d’aquest final de curs?És una qüestió enormement complexa, com tothom pot veure. Com a president, la missió és reconèixer el problema. El Consell, en tant que és representatiu de la comunitat educativa catalana, no pot dir que no ha passat res; estan passant coses molt importants que es poden valorar de manera molt diferent i el que és segur és que no tenim el clima de serenitat i confiança necessaris per poder fer una educació ben feta. Per tant, crec que ens hem de convocar tots, establir ponts de diàleg de tothom amb tothom, partint també d’una mena de principi que seria semblant al principi de presumpció d’innocència; en aquest cas, el principi de presumpció de bona fe. Que tothom pressuposi que l’altre interlocutor que té a la taula va de bona fe.Si demostren el contrari ja ho direm i si resulta que s’ha de portar als tribunals, doncs es porta, però és l’últim recurs. El primer és el del diàleg i crec que estem en condicions de tenir-lo intentant trobar la manera d’encaixar els recursos que hi haurà, perquè ja estan pactats i em consta que la consellera els vol començar a aplicar de seguida. Hi ha uns pressupostos.Que també aportaran més recursos encara dels que semblava que hi hauria. Per tant, el problema de recursos es començarà a resoldre. Del que es tracta és que, quan comencem a aplicar aquests recursos, ho fem en un to constructiu dient que estem canviant les condicions de l’educació perquè siguin millors, posem-nos-hi tots intentant no ser negatius. Ja que en l’educació es parla de pensament crític, un dels ingredients és el sentit processual de totes les coses humanes. Les coses passen amb un tempo, i el que no es pot esperar és que, després dels dèficits importants que hi ha hagut en les darreres anyades en l’educació, ara de sobte fem un salt tan gran que hi hagi tots els recursos possibles, necessaris i desitjats. Ningú pot discutir que el pacte que hi va haver era un bon pacte; la prova és que els sindicats el van signar. Hem de dir, però, que hi ha un canvi real de la composició de l’alumnat, que potser no hem tingut la capacitat d’interpretar bé, i per això el Departament ha engegat amb el suport del Consell d’Educació el que en diem un nou pla d’acollida que vagi més enllà, sense eliminar-les, de les aules d’acollida. Estem començant això i no sabem quin resultat donarà, però som conscients de la diversitat extraordinària que tenim, que jo crec que és única al món. Per altra banda, també hem de dir que donem gràcies a l’escola, als mestres, als professors, perquè el problema era tan gran que la situació podria ser molt pitjor, i no és tan pitjor.

“Quan un estudiant abusa de la IA deixa de fer servir el cervell”

El Manlleu haurà de jugar la tornada del ‘play-off’ d’ascens a l’OK Lliga aquest diumenge al migdia

Sagalés inaugura a Vic un centre operatiu i unes cotxeres amb una inversió de 5 milions

Més de 9.000 teulades i coberts d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès encara contenen amiant

Leche Pascual presentarà un ERO per acomiadar tota la plantilla de 80 treballadors de la fàbrica de Gurb

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol

“No és canviar el costum, sinó adaptar per incloure i respectar”

Pascual readmet vuit treballadors acomiadats de la planta de Gurb però manté el calendari de tancament

A presó el jove que va agredir amb el seu germà cinc mossos quan l’anaven a detenir per robatoris